Paraules velles, paraules noves (34) / Leo Giménez

0
77
Leo AGiménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

Baül

El vocable baül, amb esta forma, té la condició normativa per acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i està registrat en el Diccionari normatiu valencià. Té, com el seu sinònim bagul, el significat de  ’caixa de fusta, recoberta generalment de pell, de tela o de llanda, sovint de tapa convexa, i destinada a guardar o transportar roba i altres efectes’, “La roba d’hivern que busques la tens en el baül”. Amb anterioritat a la inclusió en el Diccionari normatiu valencià, la forma baül la tenien arreplegada el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Salt i el diccionari de la RACV.

Erre (duplicació)

Les paraules formades pels prefixos a-, co-, seguits de la erre vibrant (la de carro), s’escriuen, ara, normativament, amb rr: arrítmia, correferent, corregent, correligionari, corresponsable, etc. Abans de la reforma ortogràfica corresponent, decidida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, anteriorment, per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, eixes paraules s’escrivien  amb una erre: *arítmia, *coreferent, *coregent, *coreligionari, *coresponsable.  Altres exemples de duplicació de la erre, que abans d’escrivien amb una r són: corregent, corregència, corregnar, corregnant, corresponsabilitat, corredemptor, corredempció, correferència.

La paraula erradicar, així com els seus derivats, erradicació, erradicatiu, que s’escrivien amb una erre, *eradicar, *eradicació, *eradicatiu, ara també s’han d’esciure amb dos.

Inclús

L’adverbi inclús és vocable normatiu i es troba arreplegat en el Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans. Igual que la locució adverbial fins i tot, ‘indica emfàticament el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat’, “Tots reconeixen el seu talent, inclús els enemics”, “Vingué tota la família, inclús la sogra”, “M’agrada inclús quan va vestida de negre”.

Fa uns quants anys, inclús, com a adverbi, no era normatiu, però després de l’admissió en els mencionats diccionaris normatius, té eixa condició al costat de fins i tot. El Salt, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV també tenen registrat este vocable com a adverbi, en el sentit referit.

Mentres, mentres que

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament a la conjunció mentres, amb esta forma. Té el significat ‘durant el temps en què’, “Mentres tu fas el dinar, jo ajudaré la xiqueta a fer el deure, ‘suposant que, posat cas que, si’, “Mentres això que dius siga aixina, pots comptar amb mi”. Té el sinònim mentre. Amb anterioritat a la inclusió en el Diccionari normatiu valencià la forma mentres la tenien arreplegada el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Salt i el diccionari de la RACV. Dona lloc a la locució conjuntiva mentres que, ‘expressió adversativa usada per a contraposar dos accions’,Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera”. És equivalent a mentre que.

Regolar

La forma regolar té caràcter normatiu, inclosa en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Com redolar, significa ‘caure cap avall per un pla inclinat, moure’s al llarg d’una superfície pegant voltes sobre si mateix’, “El pot va regolar per la taula”, “La pilota va caure regolant per l’escala”. El registren també el Diccionari català-valencià-balear i el diccionari de la RACV. Dona lloc a la locució adverbial a regolons, ‘de mala manera, a trompades’, ‘regolant’, “Els dos caigueren a regolons per la costera”.