De l’infern a la Glòria / Pedro Dominguez

0
157
El barranc de la Casella frega els 4 metres a l'latura del Pont de Xàtiva

 

Fa un parell de setmanes hi hagué un vertader infern, amb incendis ferotges que devoraren vegetació, fauna i fins i tot persones, a Austràlia[1]. I aquesta setmana hem tingut ací la Glòria, una tempesta com poques voltes havíem vist a Espanya.

Ambdós fenòmens són conseqüència o agreujament de l’emergència climàtica, que està afectant-nos cada volta més perquè, com bé ho explica la Termodinàmica (nivell batxillerat), més temperatura implica més energia i per tant fenòmens més extremats, com els que estem patint els darrers anys.

I no, açò no es resoldrà amb més infraestructures o noves i futuristes tecnologies. Ni tampoc ens acostumarem/adaptarem, com alegrement diuen alguns locutors, polítics, empresaris i ciutadans, perquè si no canviem cada any tindrem més problemes i més greus. Si seguim devorant i enverinant la Biosfera no podem esperar una altra cosa que el desastre climàtic, i qui s’adapta a això?

Si volem evitar-ho, no tenim més alternativa que abandonar l’actual model socioeconòmic i anar cap a un altre sostenible, ecològic. Resulta senzill, la causa de l’emergència és aquesta societat per tant hem de canviar-la d’arrel, i complicat alhora per la inèrcia històrica, pels interessos creats…

La qüestió és que el canvi climàtic accelera a ulls vista i ens colpeja a tots, especialment als més febles i desposseïts. Recordem, per exemple, l’ona de calor del 2003 que va originar unes 13.000 morts a Espanya[2], molts dels quals eren ancians que no tenien climatització en els seus habitatges per suavitzar tanta calor. O la contaminació urbana, responsable de bona part dels gasos d’efecte hivernacle, que empitjora la qualitat de vida de majors, xiquets, malalts i altres, provocant unes 30.000 morts prematures cada any, 20 vegades més que els accidents de trànsit[3].

Sabem perfectament quines són les causes de l’escalfament climàtic i coneixem bé les solucions, però després de 40 anys de reunions internacionals encara no s’apliquen. La 1ª Conferència Mundial sobre el Clima es va celebrar en 1979 a Ginebra i després han hagut 25 COP (Conferències de les Parts) organitzades per l’ONU al més alt nivell. La gràfica del CO2, el principal gas d’efecte hivernacle, mostra clarament de què han servit tantíssimes reunions i «solucions» tan volgudes per les grans companyies com el mercat de drets d’emissions…

Els gasos d’efecte hivernacle no han cessat d’augmentar, de manera que hem superat ja les 415 ppm de CO2 en l’atmosfera[4] i la temperatura mitjana ha pujat 1,1ºC. De manera que cada vegada estem pitjor, amb més ones de calor, sequeres, megaincendis, pluges torrencials, inundacions, plagues, vents huracanats, etc., i hem desembocat en l’emergència climàtica, amb el terrible risc que la fusió dels gels de Groenlàndia, de l’Àrtic, de la tundra i d’altres provoque una retroalimentació que dispare les temperatures de forma irreversible.

També sabem que les reunions internacionals, malgrat els grandiloquents discursos oficials, no han arribat a acords efectius perquè els governs són directament còmplices o no s’atreveixen a enfrontar-se als interessos avars, antiecológicos, cortoplacistas i insostenibles de les grans petrolieres, carboneres, gasistes, automobilístiques, elèctriques, etc., que recapten bilions de dòlars cada any (més que molts governs), financen lobbys negacionistes (que tornen a agafar força amb l’auge de l’extrema dreta) i manipulen i enganyen a l’opinió pública amb la seua omnipresent publicitat.

I quan les grans empreses i els governs no reaccionen davant una emergència tan urgent com aquesta, que ens afecta a tots i cada vegada més greument, els ciutadans tenim l’obligació i la necessitat de mobilitzar-nos, perquè ens estem jugant el present i el futur de nosaltres i dels nostres fills/néts/… De fet, els últims informes científics calculen que només disposem fins al 2030 per evitar sobrepassar els 1’5ºC, reduint les emissions de CO2 un 7’8% cada any[5]

[1]On, per cert, governa un negacionista que seguix potenciant el sector del carbó i preferix gastar milers de milions de $ en comprar avions de guerra en volta de hidroavions…

Pedro Dominguez

[