Paraules velles, paraules noves (21) / Leo Giménez

0
62
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Fer rogle

La locució verbal fer rogle té el significat de ‘fer-se escoltar o considerar per la gent’. Es diu d’algú que té capacitat de fer-se escoltar. Procedix del substantiu rogle, ‘conjunt de persones o de coses disposades de manera que formen un cercle’, ‘grup de persones a la redor d’algú o d’alguna cosa’. Quan algú té aptitud, competència i capacitat de lideratge es pot dir que fa rogle. Les persones líders o lideresses en la política, en l’opinió publica o en l’associacionisme solen fer rogle.  Un o una influencer, o influenciador/influenciadora, ‘persona que amb la seua opinió o actitud té una influència destacada en el comportament de moltes altres, especialment en el món de les xarxes socials’ es pot dir que és una persona que fa rogle. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat esta locució en la fraseologia del terme rogle, en el Diccionari normatiu valencià. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans registra la sinònima fer rotlle, que té el mateix sentit que fer rogle. Esta locució ja l’arreplegaven la majoria dels diccionaris valencians i l’han emprada autors, com ara Josep Pascual Tirado, Enric Valor, Víctor Labrado, Vicent Usó, Rafa Gomar, Francesc Gisbert, Clara Laguarda i molts i moltes altres.

Flema

La forma flema, adaptació, d’acord amb la pronúncia real, de flegma, és plenament normativa en incloure-la l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià i anteriorment, en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Té diversos significats. El més usual és ‘temperament calmós, impassibilitat, parsimònia, indolència’, “Nico té molta flema en el treball, però és molt eficient, i mai s’equivoca”. Gastar flema és també ‘comportar-se diplomàticament, amb habilitat, prudència i subtilesa en assumptes delicats’, ‘actitud de mantindre la sang freda, la calma’, “Amb l’alcalde no et barallaràs, gasta la flema en l’exercici del càrrec”, “Va respondre amb flema a tots els atacs i acusacions”. Flema, com flegma, té altres significats com són: ‘mucositat anormal del nas o de la boca procedent de les vies respiratòries’,  ‘humor que, segons la medicina antiga, es trobava en el cos humà i era el causant de l’apatia’. És també un terme propi del llenguatge de la química. L’adjectiu flemàtic / flemàtica, igualment adaptació, d’acord amb la pronúncia real, de flegmàtic, té el sentit de ‘persona que té flema, calmosa, apàtica’. És un terme normatiu inclòs en el Diccionari normatiu valencià i, amb anterioritat, en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Flema i flemàtic són vocables que es troben registrats també en el diccionari de la RACV i en el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. El Diccionari català-valencià-balear registra la forma flema, amb l’apunt que flegma és vocable antic.

 

Flemó

El terme flemó fa referència a ‘inflamació aguda que es dona en qualsevol part del cos però especialment en les genives i que va acompanyada d’unflor i de dolor’, “La dentista no ha pogut matar-me el nervi del queixal, perquè m’ha eixit un flemó”. És una adaptació, d’acord amb la pronúncia real, de flegmó. És un terme normatiu, inclòs en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari català-valencià-balear registra la forma flemó, amb l’apunt que flegmó és vocable antic.

 

Rebolica, rebolicar

Una rebolica és ‘conjunt de coses desordenades’, “Quina rebolica que ha fet el xiquet en el quarto, tot escampat!”, però té també el significat d’’avalot, tumult, confusió, rebombori, desorde’, “Entre els manifestants d’una banda i de l’altra, s’ha armat una bona rebolica”. Rebolicar és ‘armar reboliques’, ‘desordenar (una cosa) movent els seus elements, les seues parts o la disposició establida’, ‘moure rebombori, causar desorde’, “El xicon ha rebolicat tota la cuina, ara no trobe res en el seu lloc”, “En un moment Leonor ha rebolicat tota la classe”. Girar-se l’oratge, remoure’s els núvols també és ‘rebolicar-se el temps’. ‘Alterar-se el funcionament normal del ventre’ també és rebolicar-se (el ventre). Tant rebolica com rebolicar han sigut acceptats, com a vocables plenament normatius, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i registrats en el Diccionari normatiu valencià. Amb anterioritat ja havien sigut arreplegats per la majoria de diccionaris valencians i pel Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Són termes profusament emprats per escriptors valencians des de fa segle i mig, com ara Tomàs de Villarroya, Joaquim Martí Gadea, Martí Domínguez, Isa Tròlec, Enric Valor, Joan Fuster, Josep Piera, Eduard Mira, Jordi Raül Verdú, Lluís Fornés, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre, Josep Lozano, Pepa Guardiola, Maurici Belmonte i molts altres.

 Leo Giménez / Lingüista