Paraules velles, paraules noves (18) / Leo Giménez

0
159
Forn o panaderia d'Alzira

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

Empomar

El verb empomar té el significat d’‘agarrar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra’, “Ell em tirava les taronges i jo les empomava”, “El pivot va empomar molt bé la pilota, tot seguit va encistellar i va anotar dos punts més”.  Té sentit figurat com en “No teníem paraigües i vam empomar la pluja fins que vam trobar un taxi”. En eixe sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat carta de naturalesa normativa definitiva incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Ja figurava en, pràcticament, tots els diccionaris valencians, però no en el de l’Institut d’Estudis Catalans, que en l’entrada empomar, únicament el descriu com a ‘agafar (una cosa) pel pom’, “Empomar l’espasa”. És un verb molt usual en la parla col·loquial, i emprat per destacats escriptors i lingüistes, com ara Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner, Xavier Casp, Emili Casanova, Manuel Joan i Arinyó, Josep Palomero, Joan Olivares, Ferran Torrent, Abelard Saragossà i molts altres. No té una equivalència exacta en castellà, per la qual cosa és un dels vocables més genuïns i privatius de la nostra llengua.

 

Forrar, forro

Forrar és ‘cobrir l’interior o l’exterior (d’alguna cosa) amb tela, paper o plàstic a fi de protegir-la, donar-li més consistència o més grossària’, “Forrar un llibre, un abric, un armari”. És una forma verbal normativa inclosa en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim folrar, més usat en el llenguatge literari. La forma forrar es troba documentada en el segle xv, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià, i ha sigut emprada per autors com Pere Joan Porcar, Pura Requena, Fina Bellver, Jordi Colomina, Joaquim Martí Mestre i altres. Dona lloc a l’expressió forrar-se, que té el significat de ‘guanyar molts diners ràpidament, enriquir-se en poc de temps’, “Jo m’he clavat ací per a forrar-me, per a fer-me ric prompte”. El substantiu forro, ‘allò amb què es forra una cosa, especialment la part interior de certes peces de vestir i els llibres’ és també un vocable normatiu, arreplegat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el DNV.

 

Navaixa

Navaixa és ‘ganivet que es plega introduint la fulla en una ranura que té a propòsit el mànec’. És una paraula d’ús general en la parla valenciana, i és normativa definitivament per haver-la registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu Valencià. Abans de la inclusió en el DNV, ja la tenien arreplegada en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el de la RACV. Té el geosinònim navalla. La forma navaixa ha sigut i és emprada, oralment i per escrit, des de fa molt de temps. El Corpus Informatitzat del Valencià documenta l’ús d’esta paraula en 1661, i destacats autors i bons escriptors l’han emprada en els últims tres segles, com ara Josep Bernat i Baldoví, Joaquim Martí Gadea, Lluís Guarner, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Toni Cucarella, Eugeni S. Reig, Josep Piera, Emili Casanova, Jordi Colomina, i molts altres.

 

Panaderia, panader/a

El substantiu panaderia és una paraula normativa, registrada en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat d’‘establiment on es fa pa i se’n ven’ i també ‘establiment de venda de pa’, on només se’n ven. “Ves a la panaderia i compra mitja dotzena de vienetes”. La paraula forn és sinònima de panaderia, en el primer significat descrit. També és normativa la paraula panader/a, ‘persona que fa pa o en ven’. Els vocables panaderia i panader ja els van registrar el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià; i panader el va incloure Francesc Ferrer Pastor en el Diccionari general. Este vocable apareix emprat per Lluís Fullana, Federico García Sanchiz, Ferran Grau, Jesús Bernat Agut i altres.