Paraules velles, paraules noves (12) / Leo Giménez

0
188
Quiròfan de l'Hospital de la Ribera

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 Donat que

La locució donat que és normativa i es pot usar en tots els registres. Primerament la va incloure en el codi normatiu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (en la Gramàtica normativa valenciana i en el Diccionari normatiu valencià). Posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans també l’ha inclosa en la Gramàtica de la llengua catalana. “Donat que no has estudiat gens durant el curs, no vens al viatge que farem la família”, “Donat que no hi ha consens, alce la sessió, i en convoque una altra per a despús-demà”, “S’accepta i s’atén el recurs, donat que ha presentat la documentació requerida.”. Té les locucions sinònimes atés que, vist que, considerant que, ‘tenint en compte que’.

Quiròfan

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al vocable quiròfan caràcter normatiu definitivament, incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat del departament d’un centre mèdic especialment condicionat per a practicar intervencions quirúrgiques’, “La lesió és greu, ha de passar pel quiròfan per a operar-lo”, “En este centre no podem operar, no hi ha quiròfan”. Encara que és terme d’ús corrent, no tenia la condició normativa total fins a la seua inclusió en el referit diccionari. Normativament, calia referir-se a “Sala d’operacions”. A pesar de la condició no normativa “oficialment” de la paraula quiròfan, ja l’havien arreplegada en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el SALT i altres reculls lèxics. També la tenen registrada el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i l’ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’han emprada una llarga llista d’escriptors i lingüistes com ara Enric Valor, Maria Beneyto, Víctor Labrado, Esperança Camps, Rafael Escobar, Joan Francesc Mira, Felip Gumbau, Immaculada Cerdà, i molts i moltes altres.

Mentira, mentirós/osa

La paraula i forma mentira, ‘afirmació que es fa sabent que no és veritat’, és normativa, inclosa en el Diccionari normatiu valencià, “Ja no em crec res del que diu, no para de dir mentires”, “Això que dius no és deveres, és una mentira com un temple”. És sinònima de mentida i és la forma majoritària emprada en la variant valenciana de la llengua. Mentira ja apareix en el Procés de Sueca (1381), en els Sermons de sant Vicent Ferrer (1410), en el Curial e Güelfa (1442), en la Rondalla de Rondalles (1769) i en obres de tots els segles posteriors. I en èpoques més recents, la forma mentira l’han emprada Teodor Llorente, Constantí Llombart, Francesc Palanca i Roca, Lluís Guarner, Xavier Casp, Manuel Sanchis Guarner, Emili Casanova, Jordi Colomina, Ferran Torrent, Artur Ahuir, Toni Cucarella, Abelard Saragossà, Brauli Montoya, Josep Lacreu i una llarga llista d’escriptors i lingüistes, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Ja havia sigut registrada en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari de la rima (Francesc Ferrer Pastor-Josep Giner), en el Diccionari general (Francesc Ferrer Pastor), en el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i en el de la RACV. Conseqüentment, són també normatius l’adjectiu mentirós/osa ‘persona que diu mentires’ i flexió, “Amador és molt mentirós, només diu la veritat quan s’enganya”, “Les teues cosines són un poquet mentiroses, ahir no van vindre perquè no van voler, no perquè tingueren faena”. Mentirós té el sinònim mentider.

Flipar i flipada

El vocable flipar l’ha arreplegat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a normatiu, amb la marca de col·loquial, en el Diccionari normatiu valencià. És un terme molt emprat per la gent jove. Significa ‘estar molt entusiasmat amb alguna cosa’, ‘agradar molt una cosa a algú’, ‘sentir admiració per alguna cosa’, ‘passar-s’ho bé’, ‘estar algú sorprés o estranyat’, ‘esperar o creure entusiasmat alguna cosa sense fonament’, “Quico flipa amb la música i amb les motos”, “He flipat amb els efectes especials de la pel·lícula”, “Flipe amb la moixa de Naiara, no sabia que ballara tan fantàsticament”, “Arnau flipa si pensa que el triaran a ell per al paper principal de l’obra de teatre”. També té el significat de ‘drogar-se o entrar en una fase d’eufòria i al·lucinacions per efecte de la droga’, “Abusa dels estupefaents i va flipat a tothora’. Manuel Joan Arinyó, Bajoqueta Rock, Maurici Belmonte, Juli Alandes, Xavier Sarrià, Xavier Mínguez i Lucrècia de Borja i Bairén han emprat el vocable flipar en alguna de les seues obres. Este verb i el substantiu flipada estan també arreplegats en el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i en l’ésAdir. La paraula flipada,  ‘acció o efecte de flipar’, ‘cosa extraordinària’, té també caràcter normatiu, com a col·loquial, inclosa en el Diccionari normatiu valencià. “El concert va ser una flipada”.

Leo Giménez / Lingüista