Paraules velles, paraules noves» / Leo Giménez (7)

0
452

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Barco

La paraula barco, ‘embarcació o nau gran’, és d’ús corrent a tot arreu de la nostra llengua, però ha tingut l’estigma de castellanisme. Literàriament ha sigut emprada per destacats literats i lingüistes com ara Josep Bernat i Baldoví, Teodor Llorente, Lluís Guarner, Emili Casanova, Josep Piera, Ferran Torrent, Josep Franco, Josep Lacreu, Vicent Garcia Perales, Urbà Lozano, Toni Cucarella, Juli Alandes i molts altres. També el català Josep Carner va fer ús del diminutiu barquet, en Bella terra, bella gent. A Catalunya hi va haver una polèmica en els anys noranta dels segle passat sobre la conveniència o no d’acceptar normativament eixe terme i finalment no hi va ser acceptat, es preferia vaixell.

Però alguns diccionaris, com el Gran Larousse català, el Diccionari pràctic d’ús del valencià, d’Edicions Bromera, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d’Edicions 62, i el Diccionari de sinònims, d’Edicions Bromera, el tenen arreplegat, des de fa molt de temps, fent-se ressò del seu ús generalitzat. També l’inclou l’ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb la marca ‘ús general’. Té els sinònims  vaixell, nau, navili, embarcació. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al mot barco caràcter normatiu en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià. 

Condicional de probabilitat

La normativa noucentista sempre ha considerat (i considera) que la probabilitat, a banda de manifestar-se amb adverbis i locucions adverbials, s’expressa amb la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu, per exemple: “Deguí ser jo el que va provocar la confusió”, “Devien ser les xiquetes les que armaven tant de rebombori”.  Però, en la realitat de la parla, eixes expressions també es fan amb el condicional de probabilitat: “Seria jo el que va provocat la confusió”, “Serien les xiquetes les que armaven tant de rebombori”. És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha considerat pertinent preceptuar que el condicional de probabilitat siga també normatiu, i així ho disposa en la Gramàtica normativa valenciana, amb una frase com “Em va dir que la frontera de sa casa tindria (o devia tindre) més de sis metres d’amplària”. 

De calent

La locució adverbial de calent té dos significats, i els dos han sigut arreplegats en el Diccionari normatiu valencià. Una de les accepcions és ‘aliments guisats que es prenen generalment calents’, “Hui m’abellix menjar de calent, estic fart d’entrepans”, “S’ha de menjar de calent, almenys una vegada al dia”. L’altra acepció és ‘molt fort, amb molta intensitat, “Treballem de calent”, “Li han pegat de calent”, “Es divertixen de calent”, “L’aire bufa de calent”. El seu ús literari apareix documentat en el Corpus Informatitzat del Valencià en els dos sentits, per autors com Lluís Galiana, Teodor Llorente, Maria Beneito, Enric Valor, Josep Lozano, Rafael Ventura Melià, Josep Palomero, Joan Garí, Maurici Belmonte i molts altres. Esta locució té la sinònima de valent, molt emprada en textos literaris.

Decepcionar

Decepcionar, ‘causar, provocar decepció’, ‘no respondre a les expectatives d’algú’, ha sigut un verb que no ha tingut la condició de paraula normativa durant molts anys, i es preferia, principalment, decebre, per a designar l’esmentat significat, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant,  una paraula normativa, que podem dir i escriure en tot tipus de llenguatge, sense temor a incórrer en falta o errada. Abans de la inclusió en l’esmentat diccionari, ja l’havien arreplegat en les seues entrades el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el SALT i altres. Té els sinònims decebre, desenganyar, desenxisar, desencisar, defraudar, desil·lusionar, etc.

 

 Leo Giménez / lingüista