Paraules Velles, Paraules Noves / Leo Giménez (2)

0
982
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publicarem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho son

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Abraç

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a abraç, definitivament, carta de naturalesa normativa, com a ‘acció d’abraçar’, igual que abraçada. El Corpus Informatitzat del Valencià apunta l’ús d’eixa paraula ja en 1371. El Diccionari català-valencià balear, els diccionaris de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Ed. Bromera-Lacreu) i els dels programes SALT ja havien arreplegat, d’acord amb la parla valenciana i catalana occidental, eixa forma per a designar la referida acció, al costat de abraçada, i s’ha usat i s’usa profusament en l’escriptura. Ara, des de l’aparició del Diccionari normatiu valencià, fer un abraç, dir-ho i escriure-ho és, definitivament, tan normatiu com abraçada.

Desdejunar, esmorzar, dinar, berenar i sopar

“Hui dinem arròs al forn” és una seqüència normativa ara, però abans no ho era, perquè el verb dinar no podia ser, normativament, transitiu. Tampoc els verbs que designen la resta de les menjades normals del dia: desdejunar, esmorzar/almorzar, berenar i sopar. Des de l’aparició del Diccionari normatiu valencià, per prescripció de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els verbs esmentats, d’acord amb la parla real valenciana i d’altres variants d’esta llengua, són també transitius, en una de les seues accepcions, de manera que, a més de la frase del principi, són també normatives seqüències com “Desdejunarem café amb llet i rosques de pa amb oli”, “He esmorzat  un entrepà amb pernil”, “Berenareu pa i xocolate”, “Soparé un tros de pa i un ou caigut”. Abans, la normativa sols permetia usos intransitius en els verbs de les menjades: “Hui per a dinar mengem arròs al forn”, “Per a berenar menjareu pa i xocolate”, però ara podem, normativament, dir-ho i escriure-ho directament. I no cal complicar-se en les menjades.

Disfrutar

Disfrutar és, com fruir, ‘sentir un gran plaer o satisfacció, especialment per la possessió d’una cosa o per la consecució d’un desig’, “Enguany disfrutarem plenament les vacacions”, “He disfrutat llegint el llibre que em regalares”. És un verb normatiu, que es pot emprar en qualsevol registre. Admés en el Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, és sinònim de gaudir, fruir, delectar-se, divertir-se, passar-s’ho bé. És un vocable plenament integrat en la parla valenciana i documentat el seu ús fa més de dos-cents anys. El Corpus Informatitzat del Valencià testimonia la profusa utilització d’eixe verb per part de destacats escriptors i lingüistes al llarg de les últimes dos centúries, com  Francesc Palanca i Roca, Lluís Guarner, Xavier Casp, Martí Domínguez (avi i net), Emili Casanova, Enric Sòria, Ferran Torrent, Josep Franco, Joaquim Martí Mestre, Josep Piera, Jordi Colomina, Josep Palomero, Josep Lacreu, Urbà Lozano, Felip Bens, Vicent Baydal i molts altres. Per tant, podem disfrutar (dir-ho i escriure-ho) tant com vullgam. I fruir, gaudir i divertir-nos, en rica sinonímia.

Vora

La paraula vora té diversos significats. Pot ser substantiu, com en les frases “Estem a la vora del riu”, “Descosiré la vora dels pantalons”; pot formar part de locucions prepositives i adverbials com en “Viuen ací a la vora”, “Posem-nos a la vora del foc”, Però també té el valor prepositiu en el sentit de ‘prop de’, com en les seqüències “Ton tio Samuel deu tindre vora noranta anys”, “Maria guanyarà vora 3.000 euros mensuals”. En esta accepció, vora no es considerava normativa fa uns quants anys, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclosa en els seus documents normatius, Gramàtica normativa valenciana i Diccionari normatiu valencià.

Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016)