El passat divendres es va celebrar la primera edició de la Nit de la Ribera, una activitat inclosa en el programa d’activitats de la XXXIV Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià, que es durà a terme a Carlet, el proper 7 d’abril. Per això, ens acompanyaren, a banda de l’alcaldessa de Carlet, Mª Josep Ortega, una nombrosa representació de regidors i regidores, com Nel·la Aznar, Agustí Royo, Bernat V. Nogués, Ramon B. Boronat, Mª Josep Hernandorena, Josep Mur, Lola Navarro, Rubén Pascual i Pepa Caballero.
A la vetlada, assistiren més de 250 persones i fou presentada, d’una manera magistral, per Ariadna Sanchis i Emili Gascó, companys de la Coordinadora de Centres en Valencià i, tots dos, membres de la seua Junta. L’acte començà amb una benvinguda de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Carlet, la qual amenitzà l’arribada pausada dels assistents i la seua entrada a la gran sala on tingué lloc la Nit de la Ribera 2019. Després dels retrobaments i dels intercanvis efusius de salutacions, el grup Ribera Jazz Quartet es faria càrrec de la banda sonora de l’esdeveniment anunciat i desitjat.
La Nit de la Ribera ha estat un somni compartit per les companyes i companys de l’entitat comarcal que s’ha fet realitat gràcies a la visió més nítida de Pere Calpe, coordinador del Premi Sambori, el qual no ha parat d’insistir fins que ha aconseguit que prenguera forma. Els objectius que ens plantejàvem eren salvar de la desmemòria les persones i les comunitats educatives que, durant les primeres èpoques de l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV, 1983), invertiren els seus esforços i interés a fer possible la implantació dels programes d’ensenyament en valencià més primerencs.
Amb paraules d’Ariadna i Emili “als centres de la nostra comarca bullien veus i iniciatives que volien fer costat a esta reivindicació històrica. Grups de mestres, professors i professores, associacions de mares i pares, agrupats en incipients organitzacions feien palesa l’aspiració de poder desenvolupar la seua feina arrelada a la llengua del País. Famílies que demanaven un ensenyament arrelat a la terra, a la manera de viure d’una ciutadania que es comunicava, s’expressava i feia visible a la Ribera que el valencià era la seua llengua i calia situar-la en el lloc que li corresponia dins el sistema educatiu”.
No fou fàcil ni el camí fou planer, sobretot perquè ens implicàvem en el desenvolupament d’un model educatiu que no tenia precedents ni referència anteriors que ens proporcionaren un rastre organitzatiu i pedagògic a seguir, llevat del Pla Experimental per a l’Ensenyament del Valencià de Josep Lluís Barceló que s’aplicà entre 1978 i 1979 en comptats centres educatius d’EGB, FP i Batxillerat. Sortosament, els claustres i les AMPAs van assumir l’aplicació dels programes amb l’entusiasme que vencia les dificultats del dia a dia, amb recursos didàctics confeccionats de manera artesanal i gràcies a la col·laboració del primigeni teixit social que creixia a les vores de l’experiència educativa. S’ha de reconéixer un mèrit inqüestionable dels assessors i assessores de valencià d’aquells anys, la seua tasca dinamitzadora i el seu compromís ferm perquè les iniciatives no acabaren en la via morta del desànim.
“Ens adonàrem que el valencià estava en perill d’extinció”, digué Mª Josep Ortega
Tornat a la crònica de la primera Nit de la Ribera, la primera intervenció de la vetlada fou de Mª Josep Ortega, alcaldessa de Carlet, la qual, després d’agrair la presència d’altres regidors i regidores municipals de la comarca, dels representants de les empreses i entitats patrocinadores dels guardons i dels envelats de les Trobades, així com d’autoritats, com Jaume Fullana, Director General de Política Educativa, o com Txema Pelàez, president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, va remarcar la seua experiència vital en qualitat d’alumna d’un col·legi públic, abans i després de l’inici de l’ensenyament en valencià.
Durant la seua compareixença, l’alcaldessa de Carlet, es va remuntar als seus orígens: una xiqueta amb arrels familiars a Tous, amb arrels familiars castellanoparlants. La seua escolarització en un col·legi públic, li va fer veure el mal encaix social de les llengües emprades al poble. Recorda que “al carrer, al pati, es parlava el valencià col·loquial que els unia a la comunitat lingüística que regia la vida quotidiana de la gent, la llengua emocional, amb un vocabulari limitat, però pràctic, usat en les relacions i activitats humanes; mentre que el castellà era l’idioma dels exàmens, dels tràmits acadèmics i administratius, de l’existència oficial”. Tot i així, a casa, al si de la família, “l’ús simultani del valencià i del castellà era fluid, automàtic, sense submissions”. Uns anys més tard, amb la irrupció als centres educatius d’assignatures curriculars en valencià, “prenguérem consciència que la nostra llengua era com un animalet en perill d’extinció, que un vehicle d’expressió i de comunicació vital estava a punt de desaparéixer, perquè era molt vulnerable”.
Mª Josep Ortega va concloure dient que “la situació ha millorat, a pesar dels entrebancs que, durant més de vint anys, els governs conservadors posaven a la recuperació del valencià”. “Ara mateix, la gent pot fer servir la seua llengua en tota la seua amplitud d’ús, encara que cal garantir-ho amb una llei d’igualtat lingüística. Part del mèrit li’l devem a entitats com Escola Valenciana”.
“Cultivar la memòria, recordar les mans que ho van fer”, argumentà Joan Cortés
Després de la intervenció de l’alcaldessa de Carlet, prengué la paraula Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana, el qual va afirmar que “l’acte de hui busca recuperar de la desmemòria persones i comunitats educatives que tingueren un protagonisme clar durant els primers anys d’implantació dels programes d’ensenyament en valencià”. “Sense el compromís d’estes persones”, continuà dient, “els resultats no haurien estat els mateixos, perquè l’ensenyament en valencià hauria estat una iniciativa admirable de l’administració, però efímera, sense recorregut remarcable”. Això ja ho veia Joan Fuster quan, amb l’esborrany de la LUEV davant, que li havia portat Ciprià Ciscar, conseller d’educació del PSPV-PSOE d’aleshores, li preguntà “Què en pensen, d’açò els mestres i les mestres? Què en diuen les escoles”.
“En conseqüència, les Nits de la Ribera seran un espai de trobada comarcal per retre homenatge a tota aquella gent que s’implicà, amb dedicació i esforç, perquè els programes d’ensenyament en valencià prosperaren i cresqueren”, va afegir el president de la Coordinadora.“Fou un esforç col·lectiu acumulat, en una època en què no hi havia recursos com hui, i escasses referències educatives”. Les mestres i els mestres”, continuà dient, “aplicàrem la filosofia de supervivència ‘anar fent i tirar-li hores’”. Joan Cortés va afirmar que “la Coordinadora és partidària de cultivar la memòria que alimente el teixit social nascut amb la saó dels programes d’ensenyament en valencià, per tal de contrarestar la reescriptura d’uns polítics que difamen l’ofici d’ensenyar, i ho farem amb un model educatiu que es proclama hereu dels grans debats dels Moviments de Renovació Pedagògica, els quals han de continuar vius entre les noves generacions de mestres”.
Per acabar, Joan Cortés va dedicar esta primera Nit de la Ribera “a la memòria de Didín Puig, que faltà fa pocs dies, la qual haguera estat molt a gust assentada hui entre nosaltres”.
Guardons als tallers +original, +educatiu i +reivindicatiu, de la XXXIII Trobada
A continuació, es va procedir a fer els lliuraments dels guardons al taller més original, més educatiu i més reivindicatiu de la XXXIII Trobada de 2018 que es va celebrar a Rafelguaraf. Estos guardons són una iniciativa que sorgí durant l’organització de la XXXIII Trobada per premiar l’esforç de les comunitats educatives participants que, a banda d’aportar tallers lúdics, treballaven uns altres vessants de tallers vinculats a l’excepcionalitat innovadora, a la seua utilització com a recurs didàctic o al seu caràcter reivindicatiu.
La decisió de l’atorgament dels guardons està en mans d’un jurat de l’AMPA o AMPAs dels centres educatius de la població amfitriona de la Trobada i, per tant, els tallers locals no poden rebre estos guardons, si no es constitueix el jurat amb un altre perfil de persones. Val a dir, també, que la Mancomunitat de la Ribera Alta és l’entitat que patrocina els guardons amb 150 € en recursos escolars per a cada premi. Per això mateix, en esta primera Nit de la Ribera, els encarregats de lliurar els xecs simulats i el diploma de la concessió han estat Txema Pelàez, president de la Mancomunitat, i Rafaela Aliaga, alcaldessa de Rafelguaraf.
Les comunitats educatives guardonades han estat les següents:
– Premi al taller més original: Col·legi Públic Josep Ma. Boquera de Carcaixent, pel seu taller “Carcaixent i dolces”.
– Premi al taller més educatiu: Col·legi Concertat Mª Auxiliadora d’Algemesí, pel seu taller “Tres en ratlla amb saquet”.
-Premi al taller més reivindicatiu: Col·legi Públic Ausiàs March d’Alzira, pel seu taller “Barrets Joan Fuster”.
La XXXIV Trobada de Carlet serà un planter d’envelats
Havia arribat el moment de presentar els envelats que la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera Escola Valenciana regala a les comunitats educatives de la comarca que s’associen a l’entitat. Els envelats estan patrocinats per Caixa Popular, Edicions Bromera, la Mancomunitat de la Ribera Alta i Edicions 96 com es pot contemplar a simple vista als seus faldons.
Es tracta d’una iniciativa de la Coordinadora per fer visible als carrers i places de les localitats en què se celebren les Trobades que les comunitats educatives han decidit associar-se per fer pinya al voltant de l’aprenentatge en valencià i per fer costat a un col·lectiu que treballa per dinamitzar l’ensenyament en valencià, per dur endavant campanyes per tal de dignificar-ne l’ús social i per representar el sector que reivindica un model educatiu que estiga a l’altura dels reptes socials i pedagògics que ens exigeix el futur i les expectatives de la ciutadania.
La llavor que ha fructificat
S’acostava la part de la Nit de la Ribera més entranyable. Són els reconeixements a les primeres promocions d’alumnes que cursaren l’ensenyament en valencià, als seus centres educatius de Carlet. Com explica Ariadna Sanchis, “no ha sigut una feina fàcil localitzar-los, perquè aquelles criatures que iniciaren la seua formació en la nostra llengua, hui són mares i pares de l’alumnat que segueix amb la mateixa il·lusió l’esperit de l’ensenyament en valencià”.
“S’han fet majors, han crescut, però la llavor que plantàrem en elles i ells, al seu moment, ha donat els fruits en unes noves generacions que sens dubte segueixen la petjada marcada pels pares i mares i són el futur del vostre poble i del País Valencià”, conclou Emili Gascó, per posar-nos en antecedents.
Les primeres promocions que reben este reconeixement pertanyen als centres educatius del CP “Bosch Marín”, CP “Juan Vicente Mora”, del CP “Sant Bernat”, de l’IES “Eduardo Primo” i de l’IES 9 d’Octubre.
Val a dir que tots i totes pujaren a l’escenari amb l’emoció reflectida a les cares.
Després de tots el lliuraments, Sol Martínez, exalumna de l’IES “Eduardo Primo”, va agrair els reconeixements i, en representació de les promocions de tots els centres educatius, va llegir el següents poema de Mar Freixas: “Nosaltres, que som la tendresa i mirem la terra amb orgull. Nosaltres, que plantem les arrels i les primeres llavors ens dignifiquen per alliberar-nos. Som aquests nosaltres, la casa pleníssima del poble que és viu”.
Foren pioners en un territori per establir
Després de lliurar els diplomes de reconeixement a les primeres promocions d’ensenyament en valencià, tocava agrair la implicació i l’esforç de les comunitats educatives pioneres de la Ribera que posaren en funcionament els primers programes en valencià, entre les quals hi ha les més davanteres que començaren a emprar el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge, ja durant el Pla d’Experimental del conseller Josep Lluís Barceló, com el CP “Llopis Marí” de Cullera i el CP “Miguel Hernández” de Riola. Totes dues han vingut dignament representades per mestres que visqueren en pròpia carn l’experiència i la convertiren en planter d’altres, per exemple Voro Ortiz, del primer centre, i Duli Capellino, del segon. A propòsit, Voro Ortiz, de manera espontània, prengué la paraula per recordar persones que en foren providencials.
“Estos primers centres que obriren el camí jugaren un paper cabdal per a fer realitat una aspiració que, en la societat del moment, es reivindicava amb força al carrer i a l’àmbit educatiu. El camí no va ser fàcil, fins i tot, hui en dia, el camí no és fàcil”, apunta Ariadna Sanchis.
Emili Gascó afig que “la fermesa, la complicitat de les comunitats educatives, les Trobades, els Moviments de Renovació Pedagògica, la mobilització ciutadana, la consciència d’una comarca fidel al seu passat i il·lusionada en el seu futur, les institucions fidels als pobles de la Ribera, han fet possible el camí i hui volem retre homenatge a totes les persones, mestres, professorat, famílies que heu donat suport a este model d’èxit i excel·lència: l’ensenyament en valencià”.
Físicament, els guardons són uns socarrats en què visualitza l’ensenyament de la nostra llengua des de l’Edat Mitjana. Inclou un lema molt il·lustratiu que diu “Estimem la nostra llengua”, una frase molt repetida als eslògans impresos als manifestos de la transició política.
Les comunitats educatives pioneres que s’enduen esta Nit el guardó són les següents:
Col·legis:
– C.P. Llopis Marí de Cullera. (any 79-80)
– C.P. Emili Lluna d’Alginet. (any 84-85)
– C.P. Heretats de l’Alcúdia. (any 84-85)
– C.P. Miguel Hernández de Riola. (any 84-85)
– C.P. Sanchis Guarner de la Pobla Llarga. (any 84-85)
– C.P. Ausiàs March d’Albalat de la Ribera. (any 84-85)
Instituts:
– IES Blasco Ibàñez de Cullera. (87-88)
– IES Eduardo Primo de Carlet. (88-89)
– IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí. (89-90)
– IES Arabista Ribera de Carcaixent. (89-90)
Després de rebre els guardons, Duli Capellino adreça unes paraules d’agraïment a l’auditori en nom de totes les comunitats educatives pioneres guardonades en la primera Nit de la Ribera, posant l’èmfasi en l’experiència del “Miguel Hernández” de Riola, però extrapolant-la a altres comunitats educatives que la compartiren simultàniament o més tard.
Duli té un primer gest amb una persona de referència per al seu centre educatiu quan diu que “les meues primeres paraules seran per a la mestra Esperança Costa, la qual, per circumstàncies, hui no ens acompanya. Gràcies per ser una lluitadora elegant que ens transmeté l’estima per la nostra llengua”. I continuà així: “A la meua escola, afortunadament, coincidiren un grup de mestres il·lusionats a dur endavant un projecte d’escola en què l’ensenyament seria en valencià. Tots plegats, amb l’ajut i el recolzament de pares i mares, i d’alumnes que confiaren en nosaltres, i de l’Ajuntament, aconseguiren amb perseverança i treball, dur a terme el projecte amb èxit”.
I conclou: “En el camí, ens han deixat mestres i pares i mares impulsores d’una iniciativa, hui consolidada. Vull recordar el nostre company Vicent Gregori, Manolo Morató, gran activista pel valencià i la Ribera, Pilar Sànchez, una dona d’escola, compromesa amb la llengua i la societat valenciana”.
Per primera vegada en molts anys, l’administració juga a favor del valencià
Per concloure la primera edició de la Nit de la Ribera, pren la paraula Jaume Fullana, Director General de Política Educativaper afirmar que “en estos anys de govern del Botànic, s’ha aconseguit capgirar una bona part dels mals que atacaven el sistema educatiu valencià a causa de la deficient gestió dels anteriors governs conservadors i les conseqüències d’una corrupció galopant, els quals convertiren en endèmiques mancances que afectaven, pràcticament, la majoria de comunitats educatives valencianes”.
“Malgrat el forat negre de deute públic que havien deixat els anteriors governs populars, l’administració educativa valenciana ha aconseguit duplicar partides pressupostàries, anteriorment ínfimes o, directament, inexistents, i atendre problemàtiques urgents, i menys urgents, en l’àmbit de construccions i adequacions de centres educatius, de personal, de formació contínua del professorat, d’equipaments. Ha donat suport a projectes educatius i socials que són un repte per a les polítiques educatives que doten els centres de recursos per a estar a l’altura d’un model educació del segle XXI”, va explicar Jaume Fullana.
Per acabar, va afegir que “quant a l’ensenyament en valencià, amb l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme, el percentatge d’implementació ha passat d’un 30 %, que ja era crònic, a una mitjana del 53 %, que a la Ribera augmenta fins a un 80 % , les comunitats educatives que vehiculen l’aprenentatge en valencià. En tots els casos, el major mèrit és que el percentatge proporcional d’utilització de les respectives llengües cooficials i la incorporació d’una altra d’estrangera s’ha fet per acord dels consells escolars”.
Les veus inunden la sala per cantar la cançó de Dani Miquel
Finalitzem la primera Nit de la Ribera entonant la cançó que Dani Miquel ha composat per tal de posar música a l’eslògan de les Trobades 2019 d’Escola Valenciana “Som i serem paraules”. La lletra de la cançó és d’Alba Àlvarez, una mestra de l’Horta Sud. Totes dues persones, cantautor i lletrista, no han cobrat res pel seu treball, el qual l’han dedicat a les Trobades d’arreu del país. Amb l’eslògan “Som i serem paraules” la Federació Escola Valenciana vol retre homenatge a la figura i obra de Francesc Ferrer i Pastor, el gran lexicògraf i activista cultural, autor del popular diccionari blanc i blau.
