Els àrabs construiren l’Illa del Xúquer en un meandre del riu però alçaren unes fortes muralles sabedors del que era capaç el Devastador i també per a protegir la ciutat dels enemics.
Ja en l’etapa cristiana començá prompte el seu esplendor de la mà del Rei Jaume I i per tant la seua expansió urbana extramurs.
Però la primera gran actuació anti natura es va fer a partir de la dècada dels 60 al tapar el llit del riu per alçar gratacels, imitant a Nova Iork, en les actuals avingudes Sants Patrons, Lluís Suñer i Blasco Ibàñez.
També va crèixer cap a la zona nomenada Les Basses, on alguns agricultors havien secat, prèviament, grans bassals d’aigua per fer parcel.les agrícoles amb grans dificultats. Per cert la carretera CV-50, que separa esta barriada del barranc de la Casella, ofega un poc més als seus veïns en estar construïda a una cota superior.
L’antiga illa, amb la negligència de les respectius administracions locals, creixia ràpidament cap a les parts més baixes i més próximes a la muntanya i als barrancs. Així es va urbanitzar, Venècia, Nova Alzira, el barri de la Sagrada Família, i l’àrea del parc de l’Alquenència. A més li guanyarem terreny al riu, primer amb el Camí Fondo i després amb el sector Tulell.
La última urbanització enllestida, l’Hort de Galvanyón, s’aproximà un poc més a la muntanya i als barrancs que baixen del Respirall i de la vall de la Casella, com el de les Estrelles, el Fosc, el Garcia Maria i el de l’Arena.
També el creiximent industrial ha ocupat àrees inundables davant la indolència de les administracions. Una ampliació de la factoria de gelats Avidesa en els anys 80 deixà el darrer tram del Fosc reduït a la mínima expressió. Este barranc conectava amb el Xúquer a l’altura de l’Hotel Reconquista després de recòrrer la zona que ara ocupa el barri de la Sagrada Família. Les instal.lacions inicials de la fàbrica de gelats cegaren els quatre barrancs donant-los com única eixida el camí dels Pescadors que desemboca en la redona de la gasolinera de la CV-50.
A més la urbanització del Racó ha envaït el seu naiximent i tram més alt, retrobant-se actualment el seu llit a partir del camí de la Casella, tot just a les portes del Racó. Alguns testics asseguren que la matinada del 16 de novembre pujaven fins a 1,60 metres les aigües que baixaven descontrolades pels carrers del Racó al travessar este camí.
Sols tingueren trellat els que autoritzaren la construcció de vivendes i xalés en els barris de l’Alquerieta, del Torretxó i la Muntanyeta.
La pressió urbanística dels promotors va fer que la nova Alzira creisquera per la planura existent entre el Xúquer i les muntanyes més pròximes en ser més rendible econòmicament, però sense que ni tècnics ni corporacions, ni posteriorment l’administració autonòmica, adoptaren les prevencions corresponents.
Les aigües dels barrancs, busquen sempre les zones mès baixes cara al riu i quan el clavegueram no dona abast per absorbir la precipitació que cau als carrers, més les escorrenties que arriben de les muntanyes, es desborda i inunda de seguida soterranis i plantes baixes.
El creiximent urbanístic de l’antiga illa s’ha fet sense el control i les mesures preventives adients, que deurien protegir la ciutat de pluges torrencials i del desbordament del Xúquer i dels barrancs.
Tot i els projectes prevists, fa ja 18 anys, en el Pla Global contra Inundacions de la Ribera del Xúquer, no s’ha fet, pràcticament cap actuació, al terme d’Alzira, destinada a pal.liar les conseqüencies d’una forta tempesta que descarregue 100 l/m2 o fins i tot m-es de 200 l/m2 en poques hores.
Tan sols està en construcció la primera fase del canal de les Basses, que per a ser molt més efectiu, requerix del drenatge i ampliació del barranc de la Casella, sobre tot del pont de Xàtiva, així com de la modificació de la desembocadura del barranc de Barxeta per evitar que les aigües regolfen. Alguns aprenents a enginyers s’han afanyat a criticar el canal sense cap argumentació tècnica.
La corporació local, estiga governada per la dreta o per l’esquerra, deuria anar com Fuenteovejuna, els pròxims anys, per aconseguir totes i cadascuna de les infraestructures hidràuliques necessàries per aconseguir la seguretat de la població. Des de la última gran inundació, l’any 1987, sembla que no s’ha lluitat el que corresponia perquè el Ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), feren els deutes.
La neteja i manteniment dels barrancs, que es competència exclusiva de la CHX ha sigut utilitzada com, «arma arrojadiza», per les respectives oposicions contra els diferents governs locals. Ja és hora de dirigir el dit acusador i les reivindicacions cap els autèntics responsables de resoldre la problemàtica generada per, no regular com cal, el desaforat creiximent urbanístic local.
No recorde haver vist mai a Alzira, ni a les seues rodalies, als presidents o presidentes de la confederació, ni després d’una catàstrofe, ni per estudiar sobre el terreny les possibles solucions. Els més propet que han estat és a les soltes d’aigua d’Antella i Sueca, events sempre acompanyats per bones propostes gastronòmiques. Com solen dir alguns alcaldes de la comarca, este «caduc» organisme, depenent del Ministeri de Medi Ambient, «ni fa, ni deixa fer».
Les autoritats deuen tindre en compte que a la llarga resulta més econòmic evitar les inundacions que indemnitzar als damnificats.
És clar que a Alzira s’han fet autèntiques aberracions urbanístiques, tant en etapes dictatorials com en les democràtiques, però, tot i això ja va sent hora de donar solucions a una ciutat orogràficament tan complexa, en estar atrapada entre el riu i la muntanya, a més de creuada per nombrosos barrancs.
El canvi climàtic ha vingut per a quedar-se i precipitacions com la de l’altre dia (235 l/m2) en el nucli urbà, sembla que seran cada vegada més freqüents i per tant cal estar preparats i prevenguts el més prompte possible.
I és que la capital de la comarca ha patit en els últims 36 anys, pantanades, riuades i barrancades, per algo serà.
Xavier Espanya / Riberaexpress
