Un immigrant romanés viu junt el barranc de la Casella en quedar-se sense treball

0
3175
Prodea Laurentio ahir en el seu habitatge particular d’Alzira

Prodea presumint de frigorífic buït

Cadires, sillons, parasols i botelles d’aigua configuren el seu camping particular

Dorm i es resguarda de les tempestes en un estret torretxó situat junt el barranc

Acabada la campanya de la taronja es quedà sense treball i sense vivenda

 

Prodea Laurentio és un emigrant romanés nascut a Bucaret fa 50 anys que està passant l’estiu en un camí rural d’Alzira junt el barranc de la Casella a pocs metres de la ciutat després de quedar-se sense treball a primers de juliol.

Allí s’ha montat el seu camping particular, amb cadires, sofà, parasols, matalassos, una tauleta, un frigorífic buït i nombroses botelles d’aigua. Per a dormir i guardar-se de la pluja aprofita el torretxó existent a escasa distància del pont de Xàtiva.

Treballà de collidor però en acabar-se la campanya citrícola es quedà sense feïna i els seus companys de vivenda al carrer Felip II l’acomiadaren per no poder pagar la seua part del lloguer.

Així que tingué que emigrar a les afores de la ciutat amb la seua bici i una maleta per a viure de la caritat; un forn del barri de Les Basses és el seu principal lloc d’avituallament. Prodea, que parla pels colçes, explica a Riberaexpress, amb una barreja de paraules romaneses, franceses i espanyoles, no troba treball tot i haver tingut un bon nombre de professions; des de mecànic, a llantener, passant per electricista, pintor i fins i tot perruquer. Oficis que va aprendre abans d’arribar a Espanya, a finals de l’any passat, durant el seu recorregut per França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia.

No faces foc

Al Alzira arribà el 27 de febrer passat, però ja pensa en pegar a fugir sinò troba prompte treball. Amb una simpatia inusual que no reflexa la seua crítica situació personal, Prodea Laurentio assegura que coneix a «tots els policies locals i nacionals», fins i tot a guàrdies civils, que li recomanen «tú tranquil però no faces foc». Una recomanació que porta fins l’extrem de guardar en una gran bossa les nombroses puntes de cigarret que genera este fumador empedernit.

Tot i el canyar del barranc diu que no li piquen els mosquits ni tampoc les vespes que no han parat d’acompanyar-nos durant l’entrevista, i a les que considera «amigues» seues.

Prodea Laurentio comenta que ha estat casat però no té fills i sí un germà que viu a Madrid. Li té algo de por a l’arribada de l’hivern per aixó sinó troba prompte feïna en la campanya de la taronja buscarà altres llocs on puga trobar un lloc de treball i sostre més ample que el de l’estret torretxó del barranc.

El deixem estobat en un vell silló amb un pot de cervessa en la mà dreta i un cigarret en l’esquerra, que apura a la menuda ombra que li fa el parasol, de cara a la ciutat i d’esquenes al barranc de la Casella.

Riberaexpress