Una quinzena de freixos de flor faran ombra al nou Pérez Galdós

0
701
Plantació del primer arbre este matí
Plantació del primer arbre este matí

Perez Galdos arbres CarreresIMG_2716IMG_2687

El regidors Pep Carreres i Fernando Pascual
El regidors Pep Carreres i Fernando Pascual

Perez galdos Pep i Fdo 2

Perez Galdos arbres Pep i Fdo 1

Al voltant d’una quinzena d’arbres d’una espècie tan característica de la vall de la Murta com el freix en flor faran ombra i adornen, des de hui, el nou carrer Benito Pérez Galdós que es troba ja en la última fase de les obres enllestides el passat 1 de juny per l’empresa Aguas de València.

Els freixos, que tenen uns 5 metres d’alçària, és un arbre frondós de fulla caduca que dorà ombra durant 10 mesos a l’any. A més es pot adaptar al «tamany que vullgues», segons els tècnics que els deixaran un màxim de 10 metres d’altura.

En primavera faran una flor blanca que li donarà més colorit al modern Pérez Galdós que està rebent nombrosos elogis.

El vial està composat per una calçada de 3 metres d’amplària i dos voreres; la de la part esquerra on es ploanten els freixes conta amb 4 metres d’amplària, mentre la vorera de la dreta del carrer arriba als 2,70 metres. Els vehicles estaran separats de les dos voreres per bancs; els de l’esquerra seran retranquejats un metre durant la Setmana Santa per facilitar la circulació dels passos que dispondran d’una amplària total de 4,5 metres.

Característiques dels freix de flor

El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un arbret que es diferencia dels altres dos freixes, el de fulla gran (F.excelsior) i el de fulla petita (F.angustifolia), perquè les seues flors són blanques i vistoses, amb 4 pètals estrets, per a ser pol·linitzades per insectes. Aquestes flors surten en raïms erectes al mes de maig, quan l’arbre ja té totes les fulles; res a veure doncs amb les flors menudes i primerenques, simples per a ser pol·linitzades pel vent, dels altres freixes.
Les fulles del freixe de flor són pinnades amb un nombre imparell de folíols, 5, 7 o 9, tots ells ovats, proporcionalment més amples que els dels altres dos freixes, i peciolulats, és a dir, amb un curt peciòlul a cada folíol, el terminal inclòs, en comptes d’estar inserits directament al raquis. El raquis i els peciòluls són lleugerament pilosos. El fruit és una sàmara que penja seca durant un any sencer de l’arbre (foto inferior dreta).
El freixe de flor habitualment es ramifica, en angle tancat i ja des de prop de la base, amb les branques divergint poc del tronc principal, de manera que sol resultar una capçada el·líptica i densament fullosa de dalt a baix.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here