En el darrer Plenari l’Ajuntament d’Alzira va aprovar la moció presentada per La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció on proposàvem demanar al govern central la ratificació formal de l’Acord de París i l’aprovació el més prompte possible d’una Llei estatal de Canvi Climàtic, Transició Energètica i Adaptació, oberta a la participació ciutadana, amb les mesures i el pressupost necessari per a dur-la a terme.
L’aprovació va ser unànim, cosa que ens alegra i agraïm perquè els problemes medioambientals, com aquest del calfament global accelerat, ens afecten absolutament a totes les persones i lo lògic és que les solucions estiguen asumides i posades en pràctica per tots, amb la urgència que ja requerixen. Potser estan canviant les coses i encara arribarem a temps de solucionar el canvi climàtic?
Les raons que aportem en l’escrit són les següents:
-
El calfament global i les seues causes antròpiques resulten ja indiscutibles i pràcticament tots els científics del món relacionats amb el clima assumeixen esta realitat.
-
Després dels Acords de Paris, tots els països han de complir els seus compromisos de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, alhora que millorar-los, i la Unió Europea s’ha compromès a reduir les seues emissions un 20% per a 2020 i un 40% per a 2030 respecte a les emissions de 1990. De fet el Regne Unit, Escòcia, França, Catalunya, Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic DF, Tasmània, Hawaii, etc., han aprovat ja reduccions superiors, de l’ordre del 25% per al 2020 i del 80% per al 2050; fins i tot Suècia es proposa prescindir del petroli l’any 2020…
-
En canvi Espanya encara no ha ratificat formalment l’Acord de París, que va signar junt altres 175 països el 22 d’abril d’enguany i que ha entrat en vigor el passat 4 de novembre en ser ratificat pels països responsables del 55% d’emissions de CO2. A més, les emissions espanyoles en 2014 foren un 12% superiors a les de 1990 i si no complim amb els objectius acordats haurem de pagar per contaminar, com ja passà a Kyoto, quelcom doblement greu i que no ens podem permetre en aquests anys de forta crisi econòmica.
-
D’altra banda, la conca mediterrània és una de les regions més vulnerables al canvi climàtic i els efectes, que ja s’estan notant, aniran empitjorant al llarg de les pròximes dècades: disminució de les precipitacions, augment de les sequeres, de les plagues, dels incendis forestals, de les àrees desèrtiques, dels fenòmens meteorològics extrems, pujada del nivell del mar, que afectarà especialment a la Península on gran part de la població viu en la costa i de la costa, etc.
-
Per tant, a nosaltres ens afecta ja directa i greument, tal i com veiem en lestemperatures registrades a València, que de seguir així poden arribar a pujar en 2050 uns 4ºC per damunt de les temperatures preindustrials i en 2100 fins a 8ºC… Les conseqüències resultarien dramàtiques perquè som una de les zones amb major risc d’erosió i desertificació d’Europa.
-
A més a més, les temperatures pugen acceleradament i som la última generació que pot evitar el desastre climàtic. Els xiquets que naixen hui viuran a final de segle i, de seguir amb el ritme actual d’emissions i desforestació, es pot superar la barrera crítica dels +2ºC abans que aquests xiquets compleixen la majoria d’edat i per al 2100, quan siguen ancians, la temperatura mitjana global haurà augmentat 5 ºC o més respecte als nivells preindustrials, de manera que tindran un planeta hostil per a la vida, amb bona part de les espècies extingides, una disminució dràstica de recursos naturals i més d’11.000 milions de població, un futur gens desitjable per als que no han sigut responsables de les emissions i la desforestació globals. Amb el risc afegit de desembocar en una situació de calfament autosostingut i irreversible…
-
Malgrat tot hi ha solucions factibles tècnica i econòmicament, com la mobilitat sostenible, l’energia solar, l’estalvi i l’eficiència, la protecció i regeneració forestal, l’agricultura i jardineria ecològiques, les 3R, etc. etc. Però cal aplicar-les ja desenvolupant lleis i actuacions reals, com fan en altres països, perquè en pocs anys la situació pot arribar a ser irreversible.
