Aquells 30 algemesinencs que salvaren el ball dels valencians el 8 de setembre de 1973, precisament en la Processoneta del Matí, s’han convertit en 800 muixeranguers, a partis iguals entre els Amics de la Muixeranga i la Nova Muixeranga, aquesta sorigda l’any 1993.
El principal responsable d’aquella recuperació, el mestre Tomás Pla de 80 anys, porta «més de mitja vida» participant en esta antiquísima dansa documentada en l’any 1733, segons el Llibre de Contes de la Vila. Hui, mentre aconsellava els seus companys en cada torre que alçaven mostrava la seua «satisfacció i orgull» d’haver contribuït a que la festa fora declarada per la Unesco, Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat.
Entre els espectadors rellevants ha estat al municipi riberenc el veterà casteller de Vilafranca del Penedés, Eloi Miralles, autor del llibre «Fem pinya» i de diversos articles relacionats amb el ball dels valencians com el coneixen a Catalunya.
«El balls dels valencians és l’origen de tot»
En 1978 va descobrir en la seua ciutat l’existència de les muixerangues i tot seguit ha seguit en nombroses ocasions la festa algemesinenca. Mentre arribaven este matí els muixeranguers a la Plaça Major, Miralles explicava a Riberaexpress; «la Muixeranga és l’antic ball de valencians, l’origen de tot, a Catalunya copiarem el ball de les colles de treballadors valencians».
Els castellers, comenta el català de Vilafranca, «van perdre el ball i es quedaren només amb les torres». Recorda que al segle XIX «arrivarem als 9 pisos i en el XX, a les 10 altures». Les elevades torres en que han convertit a Catalunya el ball dels valencians tenen «una base forta i compacta per a la que es requerix força, equilibri, valor i seny».
Eloi, tot i conèixer ben bé, les muixerangues de la má del mestre Joan Beltrán, no s’ha perdut detall i s’ha emportat a Vilafranca, una immillorable impresió de la Festa d’Algemesí i un fun de fotografies.
Riberaexpress
