Policies oblidats / Opinió: Jordi Chordà

1
260

La professió de Policia és vanagloriada o detestada per la nostra societat. Per uns, el policia és la persona que et prestarà ajuda en el moment que el necessites, per altra banda, altres el veuran com “el repressor”, “l’enemic”. Moltes voltes per costum, quan un/a xiquet/a es porta malament (per la seua falta de maduresa), se li crea una por gens beneficiosa per a cap de les parts, bé si està davant l’agent com sinó, dient-li: “Li ho diré al Policia i se t’emportarà”. Quan es deuria de veure realment com una figura amb la que s’ha de confiar en tot moment i no com al Coco.

Doncs bé, esta figura mal vista té gran part de culpa els mitjans de comunicació, els quals a hores d’ara continuen donant informació esbiaixada i perjudicial sobre la seua tasca. De normal, es presenta a la Policia com els roïns de la pel·lícula, els qui es dediquen a fer més dura la vida als ciutadans i que quan els succeeix alguna desgràcia, se’ls està merescut.

Una prova del que estic dient és la dels policies morts en acte de servei o de particular. Per exemple, fa més d’any i mig, amb poc temps de diferència va morir una policia de CNP durant una actuació a Vigo (per un tir del delinqüent d’eixa actuació), mentre que un grup d’individus pertanyent al FRENTE ATLÉTICO varen assassinar a un ultra del Deportivo de La Corunya de malnom Jimmy. Doncs bé, la noticia de l’agent va tindre de recorregut el mateix que durà el dia, mentre que un any després encara es parlava als programes esportius del que s’havia esbrinat sobre la mort de l’ultra alçat a l’altura quasi de màrtir.

El que tampoc sap la societat en general, moltes voltes també tapat pels mitjans de comunicació (perquè no interessa mostrar-ho o perquè es dona com a noticia poc rellevant) és el suïcidi per part de components de les distintes Forces i Cossos de Seguretat. L’estrés creat per un cúmul de circumstàncies això provoca que es puga arribar al suïcidi. La pressió psicològica unida a portar un arma, fa que eixa combinació puga ser més perillosa del que la gent es pensa.

Poca gent sabrà que ahir es va suïcidar un Caporal a Santander, en abril un PL de La Pobla de Vallbona també ho va fer al Passeig Marítim i en febrer d’enguany un altre PL de Lliria. Tots tres d’un tret al cap.

No hi ha dades oficials, però es comptabilitza que un policia perd la vida cada 15 dies.

Esta problemàtica es similar a la de la Violència de Gènere, on no hi ha cap Govern que haja sabut trobar-li una solució, no entrant en el tema i tanmateix no donant-li la rellevància que es deuria de donar.

Pel moment pensarem que allà on estiguen ens donarà suport en la nostra faena.

En Pau Descansen.

JORDI CHORDÀ i ARGENTE

1 Comentario

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here