Un estudi de Vidal i Senso reviu la història dels deportats valencians de la Ribera

0
499

Carles Senso estudi deportatsUn estudi reviu la història dels deportats valencians de la Ribera que acabaren als camps d’extermini nazis

La investigació de Ximo Vidal i Carles Senso ha estat publicada per Publicacions de la Universitat de València

Quasi quaranta riberencs van ser deportats als camps d’extermini nazis a partir del 6 d’agost de 1940, just després d’eixir de l’Estat espanyol per la victòria franquista. Lluitaren abans contra el feixisme tant a terres valencianes com a arreu d’Europa. En “La ignomínia de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis” es pot conèixer la seua història, completament ocultada pels mecanismes de control informatiu del franquisme i que hui es recupera pel compromís de nous investigadors que entenen l’obligació de conèixer. Deportats i deportades de Carcaixent, Alzira, la Pobla Llarga, Algemesí, Sueca, Castelló de la Ribera, Massalavés, Carlet, l’Alcúdia, Albalat de la Ribera, Corbera, Guadassuar, Sumacàrcer, Sollana, Torís, Tous, Cullera, Alberic o Almussafes que patiren l’infern a la terra, dels que alguns van poder sobreviure i altres, malauradament, no. Joaquín Olaso, Virtudes Cuevas, Julio Tomás, Ramón Cogollos, Juan Andrés Córdoba, Agustín Flores, Vicente Vidrier… noms que s’han introduït en la història gràcies a aquest llibre. El drama dels valencians deportats als camps de concentració nazis és ja conegut, però en aquest estudi es realitza des d’una mirada més concreta, tant des del punt de vista territorial -centrada en la comarca de la Ribera-, com vital, de l’experiència viscuda que s’ha recollit en un grapat de biografies. Es tracta d’una recerca que assumeix el paper de l’historiador en la transmissió i relleu de la memòria, tal com desitjaven els supervivents dels camps d’extermini que aspiraven, abans de desaparèixer, a passar-nos el testimoni com a guardians de la memòria. Un paper que els autors d’aquest llibre han reivindicat, incorporant el concepte «d’haver de recordar», aplicat a la memòria d’aquells valencians i valencianes que van sofrir la deportació i l’extermini després d’haver hagut d’abandonar la seua terra i marxar cap a l’exili.

El llibre es pot trobar a les llibreries o a espais digitals com http://puv.uv.es/product_info.php?cPath=21_24_1544_12326&products_id=25427

Autors

Joaquim Vicent Vidal Martínez és professor superior de fagot. Naix en 1972 a la Pobla Llarga. Inicia el doctorat a la Universitat Politècnica de València en l’any 2000, encetant algunes investigacions històriques que el porten a fer algunes primeres biografies com la de Vicente Ferri Calatayud, un músic poblatà o la del que va ser director de la banda de música de la Pobla Llarga durant la II República Juan Ortuño Rubio. És durant el treball d’investigació “La banda de música de la Pobla Llarga durant la Segona República” on descobreix el nom de Julio Tomás Codina en una referencia sobre persones mortes a Mauthausen. En 2013, any del centenari del naixement d’aquest poblatà, Ximo Vidal presenta la biografia d’aquest veí.

Carles Xavier Senso i Vila és doctor en Història i llicenciat en Periodisme i en Geografia i Història. Treballa al diari Levante-EMV des de 2009. El títol de doctor el va obtenir amb Matrícula Cum Laude per una tesi sobre la revista Valencia Semanal i els mitjans de comunicació no diaris de la darrera etapa del franquisme i la Transició, que publicarà també la Universitat de València. És autor, junt a Àngel Velasco i Rafa Tormo, d’una desena de llibres amb l’editorial “Això és com tot” en la que s’analitza el paper de la pilota valenciana en la societat. He fet contribucions a altres mitjans com Afers, Onda Cero, Superdeporte, La Marea, Líbero, As, l’Informatiu o Revista Bostezo. També va treballar com investigador de l’Ajuntament de Sagunt en la recuperació de la memòria històrica de les dones en la localitat des de la Segona República.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here