L’Ajuntament de Carcaixent estudiarà la possibilitat de fer «rutes regulars» pel seu modernisme rústic i urbà donat que l’èxit que han tingut durant la I Fira Modernista «fa pensar que hi ha una clientela suficient» segons ha declarat l’alcalde Paco Salom. I és que les reserves realitzades per recòrrer amb trenet quatre destacats horts del modernisme «s’esgotaren» apenes eixiren a la venda.
També ha sigut molta la gent que ha fet la ruta del patrimoni pel nucli urbà de la ciutat que amb el suport de la Fira Artesana ha constituït una gran atractiu no sol per als veïns de Carcaixent sinó també d’altres poblacions de la comarca. Així un veí d’Alzira, destacava la instal.lació d’una fira artesana «és més nostra» relacionada amb la València de fa un segle front les habituals fires medievals.
La Casa Arbona i especialment la de Talens, tancada fa 16 anys, ha servit perquè siguen conegudes per les noves generacions de carcaixentins.
La visita als quatre horts –Riberaexpress va estar present als de Sant Eusebi i Sant Vicent- va causar un fort impacte entre els visitants que comprovaren, personalment, amb estos immobles envoltats de tarongers, l’esplendor de la burgesia local de principis del segle XX , quan Carcaixent acumulà més de 70 magatzems per comercialitzar la taronja. L’hort de Sant Vicent és propietat d’un dels hereus de Julià Ribera, a qui el municipi Bressol de la Taronja li deu bona part de la seua època esplendorosa.
Precisament en el seu reconegut magatzem s’han celebrat recreacions del treball de selecció i comercialització que es feia de la taronja fa un segle. La primera d’elles contà amb l’assistència del president de les Corts Valencianes Enric Morera i del conseller d’Economia Rafael Climent. Morera, envoltat de taronges, resaltà l’acte que «recorda les arrels de Carcaixent i que servix per mirar cap el futur».
Salom es mostrà paprtidari de «potenciar» esta fira que ha contat amb el suport de 100 voluntaris i 30 associacions locals. Considera que el pressupost -prop de 100.000 euros- dels que 50.000 els aporta la Diputació «és una inversió important que té una rendibilitat», especialment cap el comerç i l’hosteleria, que segons la primera autoritat local s’han mostrat «molt satisfets».
Alguna crítica sorgida entre l’oposició pel pressupost ha sigut considerada per Salom com a «fruit del desconeiximent» i en este aspecte ha afegit que en les pròximes fires la intenció del govoern local és «d’anar sutituïnt la inversió pública per la privada».
Un llibre «a tot color» recollirà el contingut més relevant d’esta primera Fira Modernista que ha tingut una «excel.lent» acollida de públic davant els nombrosos i cridaners actes que l’han envoltat.
Riberaexpress
