Les falles… eixa festa tradicional, autèntica i nostra… si … molt nostra… És com un record omnipresent que arranca des del principi de la nostra existència… entre els primers records i més forts i vivencials sempre estan les falles: el color, la llum, la pluja, l’olor a pólvora. La multitud, el bunyols, el foc, el casal… és com una empremta que portem gravada a la pell i impregnada al cor… festa nostra per antonomàsia. N’estic segur de que qualsevol valenciana o valencià es sent identificat i orgullós de ser valencià.
Però clar, tot no pot ser idíl·lic… a l’hora de viure i entendre la festa hi ha dues postures: el món faller que ho viu fins la mèdul·la, i no sols la setmana fallera, sinó al llarg de tot l’any, amb una identificació plena i conscient que es tradueix en un sentiment de filiació i pertinença difícil de torbar en altres àmbits, ni que siga el futbol. Per altra banda els qui vivim la festa des de “fora”, com a espectadors… que gaudim d’ella a distància, però que ajudem al seu finançament mitjançant la compra de loteria, al·legories, presentacions, etc. I que lamentablement assistim a una endogamització de la festa cada vegada més preocupant.
Els casals van perdent el seu esperit obert d’abans, les falles es tanquen i es cobra per visitar-les, etc. I ens sembla be, cadascú és lliure d’entendre el món com crega que és millor, però el que no pot ser és que en nom de la festa es vulga pressionar sobre les autoritats locals per demanar encara més privilegis. Els passa carrers, les despertades, les ofrenes, les casals, la pròpia falla… són impediments que dificulten la vida normal d’una població.
I tot el món no és faller ni tenim festa, la vida continua i s’ha de treballar… despertar a la gent a les 7 del matí és un poc agressiu (o molt. Dificultar la circulació i l’accés a les vivendes o al treball tanmateix és un greu problema. Si ho reduïm al mínim de temps “imprescindible” (digam la setmana fallera) estarem sent un poc més respectuosos amb qui no és faller o no viu la festa. La pitada que les comissions falleres li dedicaren a l’alcalde d’Alzira el dia de la Crida està totalment fora de lloc. Més enllà dels típics intents de politització cal tenir en compte que un alcalde ha de vetllar pels interessos de tots els alzirenys, fallers o no, I el mateix podem dir dels impostos que paguem totes i tots. Un poc de trellat i sentit comí no estaria de més.
Josep Vicent Bataller i Ferrando
President de la Federació d’MRPs del PV.
