El calvari d’El Llibre d’Alzira de V.A. Estellés / Alfred Aranda

0
512
El Llibre d'Alzira va ser editat per Bromera l'any 1996
El Llibre d’Alzira va ser editat per Bromera l’any 1996

Salvador Bataller i un servidor recordàrem als alumnes i companys les dificultats que va patir la publicació de El llibre d’Alzira, un poemari que forma part del més gran llibre, en tots els sentits de la paraula, que s’haja escrit mai sobre els pobles valencians: El Mural del País Valencià.
Estellés dedicà un capítol a la nostra ciutat, però aquest text va tardar més de quinze anys en poder veure la llum. Tot va començar allà pel 1980, quan l’Associació Cultural d’Alzira va convidar al poeta de Burjassot a visitar-nos i li va comprar els drets de l’obra però no la pogué editar per incomprensions i dificultats de tota mena. Estellés demanava ferventment: “publiqueu el Llibre d’Alzira, encara que siga en paper d’estrassa” i finalment, de la mà d‘Edicions Bromera i de l’ajuntament d’Alzira, el 16 de setembre de 1996, es publicava aquest llibre, il·lustrat per l’alzireny Joan Verdú.
Recordant el calvari que va patir el Llibre d’Alzira, ens fèiem creus i no enteníem com era possible que l’1 de febrer de 1982 la JLF d’Alzira decidira arrancar de la revista oficial de falles, ja impresa i enquadernada, les pàgines en què anava el poema Cantata del Rei Jaume I des d’Alzira, junt a l’article de Salvador Bataller, que el comentava, i els de Vicent Alonso, Salvador Andrés, Juan Bautista Blasco, Norbert Blasco, Matilde Cuenca i Bernardo Montagud que, per solidaritat amb els censurats, van retirar les seues col·laboracions.
En canvi, el 31 de gener de 2013, l’alcaldessa d’Alzira va llegir un fragment d’aquest poema al saló de plens municipal i, el mateix que havia passat en escoltar les paraules de la resta de participants en l’homenatge a VAE, l’emoció dels assistents i l’agraïment al poeta i la seua obra era el que s’hi respirava.
Vam acabar la visita, com estava previst, llegint uns poemes, al pati, sobre el pou. Davant la càmera. Fou un moment màgic. Els versos d’Estellés, recitats per joves wathsapp, sonaven distints, tendres, bellíssims, vius i encoratjadors.
En tornar a l’institut, Wafaa, una alumna marroquina, em confessà que aquesta havia sigut una de les millors classes de valencià que havia tingut, entre altres coses, perquè havia conegut “especialistes” en Estellés (i això no està en Internet!). Jo –agraït- li he dit que acomplia la missió del poeta: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs per a sempre poble.

Alfred Aranda

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here