Vicent Ginestar era, l’any 1920, un dels 566 veïns de Senija municipi de la Marina Alta pròxim a Benissa. El jove jornaler va decidir emigrar a EEUU, quan tenia 25 anys, buscant el somni americà tal i com feren altres 15.000 valencians.
La fam i la misèria existents, aleshores, els va
empentar cap a l’emigració a estos joves que es coneixen en la seua majoria perquè segaven l’arròs a la Marina i la Ribera. Uns segadors que procedien, a més de la Plana de Castelló i del Racó d’Ademús.
Els primers expedicionaris eixirien en 1906 en direcció a Nova York i Vicent Ginestar, besavi de l’actual regidora de Cultura i Esports d’Alzira, Aida, agafá el vaixell Olimpic, bessó del Titànic, el 19 de juliol de 1920. Allí, segons ha revetlat la família Ginestar a Riberaexpress, sols va estar un any treballant, al parèixer en una impremta. Les condicions de treball, segons reflexa el magnífic documental projectat dilluns a la Casa de la Cultura «Del Montgó a Nova York», eren tan dures o pitjors que a la Marina i la Ribera tot i que guanyaven en un mes el mateix que a les comarques valencianes en un any. Però segons el guionista del coumental, Juli Esteve, «en 1921, acabats d’arribar molts d’ells, es toparen amb una crisi econòmica que els va deixar sense faena, els va fer patir fam i els va obligar a tornar a casa sense un duro en la butxaca».
Vicent es casà a Calp i a principi dels 40 emigrà, de nou, però en este cas molt més a prop, concretament a Alzira. El iaio de l’actual secretari local del Bloc i besavi d’Aida, va viure al carrer del Pou a l’Alquerieta i la seua professió era la de distribuir amb el seu carro del peix de Calp per cases i bars de distints municipis de la comarca, fins que va morir als 63 anys en la dècada dels 60.
En el documental apareixen testimonis de familiars de Guadassuar i Carlet; en este municipi el que emigrà a la terra promesa era el iaio dels germans Eduard i Xavier Hervás.
El somni americà de bona part dels emigrants valencians, com el de Vicent, es va convertir en un malsón que ara, un segle després s’ha pogut a Alzira recordar gràcies a l’impressionant treball dels autors del documental.
Riberaexpress
