Enric Morera: «No ens subordinarem a cap plataforma estatal»

0
183
Enric Morera estrena càrrec i despatx al palau de les Corts, un vell palau al centre de València, el dels Borja, baldat pel temps, on ara haurà d’intentar fer història ell com a president de les Corts. Sense que el balden. Afirma, amb contundència, que vol parlar clar. I ben clar diu que no supeditarà el valencianisme polític a cap partit estatal

-Els resultats de Compromís han estat espectaculars. El valencianisme polític finalment no és cap broma. Han pagat la pena tants anys i tants esforços…

-Venim de lluny… De l’època de Francesc de Paula Burguera… Uf! I és cert que hem tengut unes barreres i uns paranys que ens han entrebancat la presència institucional. La vam construir a nivell municipal, però nosaltres també hem fet errors. De diagnòstic de la situació valenciana en una transició en la qual no vam jugar bola. És a partir de deu anys ençà que hem encertat el camí a seguir. Ha segut difícil. El 2011 ningú donava ni un duro per Compromís, però vam aconseguir una certa presència institucional i ha segut en aquests darrers quatre anys que hem fet algunes coses importants. Per exemple, ser el referent més clar en la defensa dels interessos valencians. Això, perquè ací i allà tenim un PP que ens ha empobrit i que no ha resolt la qüestió del finançament. Compromís ha tingut també una penetració molt interessant i positiva en el món de les falles, per exemple. Un àmbit tradicional del Partit Popular, de la dreta. I també s’ha vist ben clar que el PP no gestiona bé l’economia. Tot el sistema financer valencià s’ha enfonsat. Unes coses i altres han fet que es visualitzara Compromís com un projecte útil per combatre la involució democràtica, la marginació i la depauperació econòmiques que patim els valencians. On hem governat, a més, s’ha pogut constatar que ho fèiem bé. El resultat, per tant, era previsible.

-Puc donar fe que vostè esperava de fa mesos uns resultats com els que han aconseguit.

-Nosaltres hem seguit una direcció de manera conscient. Esperàvem 17 diputats a les Corts i una vuitantena d’alcaldies de gran nivell. Hem millorat aquest resultat perquè, finalment, la campanya que fa Joan Ribó a València es converteix en un plebiscit. O Rita Barberà o ell. Gràcies a la campanya Ritaleaks, que denunciava com es balafiaven els nostres diners. De quina manera més miserable els malgastava l’anterior equip de govern municipal. Sabíem, doncs, que estàvem treballant bé.

-Mèrits del Bloc Nacionalista Valencià? Mèrits d’Iniciativa pel País Valencià? Mèrits de la candidata a la Generalitat Mónica Oltra?

-És un conjunt de moltes coses. Mónica Oltra era la millor candidata, sens dubte. Ens ho deien les enquestes. Però també és veritat que teníem una base de llistes municipals de 8.000 persones. I també és veritat que el Bloc oportunament fa una aposta estratègica per construir un espai valencià de progrés, que incloguera tots aquells que tenen un denominador comú en el progressisme i la valencianitat. En el valencianisme. Sóc partidari que Compromís continue avançant internament per millorar i externament per atraure més sectors de la societat valenciana.

-D’acord. Però no ha estat un «sacrifici» per al Bloc, que és la part més potent de Compromís, que els candidats a l’alcaldia de València i a la presidència de la Generalitat hagen estat d’Iniciativa pel País Valencià?

-La majoria de la gent que formem part de Compromís volem que Compromís siga un. Una força plural, però unitària. A mi em representen Joan Ribó i Mónica Oltra, i Vicent Marzà i Rafa Climent. I alcaldes com Quico Fernández, de Sagunt. O Diego Gómez, d’Alzira. És a dir, som un conjunt de moltes persones que participem del projecte. I tots ens representem.

-Compromís ha d’acabar sent un partit polític?

-Jo ho desitge. Però hem de donar temps al temps. Perquè no volem forçar la situació. En aquest moments Compromís té òrgans propis, d’executiva, d’estructura comarcal, que en tenen assumit el concepte. I tenim un consell general on es prenen les decisions més importants. És un procés, una estructura, que van funcionant bé.

-Això sona molt idíl·lic, però amb el PSOE i Podem hi van haver moments de molta tensió en la constitució del Govern actual. Per què?

-Perquè hi havia forces externes que jugaven perquè no es constituira un govern de progrés, l’Acord del Botànic, que venien des d’Andalusia a altres llocs, perquè el futur de l’Estat es juga en gran mesura al País Valencià. I per tant, hi havia forces poderoses que no volien que es configurara un govern de canvi. Però ho hem aconseguit.

-Com ho explica vostè, sembla que hi ha hagut una conspiració externa per evitar-ho. Però tot pot ser més fàcil. Senzillament, alguns de vostès i Podem volien un govern presidit per Mónica Oltra quan Compromís no havia estat la força de l’oposició més votada…

-Hi hagué un altre factor. Per a la constitució del Govern andalús i perquè fóra presidit per Susana Díaz hi havia com a condició que ací no es configurara el Govern que s’ha acabat configurant. En aquell moment es paren les negociacions que estaven ben encarrilades, amb altres elements que no ajudaven a arribar a un acord. Hi ha un moment de crisi, que finalment es va superar…

-Qui talla la negociació, doncs, és Ximo Puig, el candidat del PSPV-PSOE, amb el suport de Ciutadans de València…

-Ximo Puig, no, però tot el PSOE de Madrid, sí. Tenim constància que no volien que s’acabara constituint un govern de canvi al País Valencià. Ximo Puig, des del primer moment, era partidari d’aquest govern…

-Condicionat a presidir-lo ell mateix. Però Mónica Oltra també volia ser presidenta.

-Pretensió, en un primer moment, legítima. Però en el mateix moment havíem de concretar altres acords, municipals. Nosaltres optàvem a l’alcaldia de València. I el criteri el marquen els números. En tot cas, va ser una bona estratègia per aconseguir una presència notable en un govern del qual ella és vicepresidenta.

-Siga vostè sincer, perquè, si no, tot sembla fantàstic. Les seues relacions amb Mónica Oltra han estat dures? S’han entès bé en tot moment? O, com diuen, vostès han tingut greus problemes per definir el liderat de Compromís i també per definir els pactes de govern?

-En la negociació i en la configuració del Govern vam viure moments de tensió. És lògic. Era un escenari nou. I en aquell escenari, diguem-ne… [Enric Morera dubta, es repenja en les paraules], En aquell escenari es van prendre unes decisions que des del meu punt de vista haurien d’haver segut més col·lectives. Deixem-ho aquí.

-I això està resolt? De cara a les pròximes eleccions al Parlament espanyol, tornen a haver-hi, entre vostès, dues opcions. Anar-hi sols o anar-hi amb Podem. Això el torna a separar, a vostè, de Mónica Oltra?

-Anem a pams. Les eleccions generals seran importantíssimes perquè marquen una segona Transició a l’Estat. La fitxa que hi ha ara és que hi haurà un bloc format per PP i Ciutadans de 150 diputats i un altre d’integrat pel PSOE i Podem, de 150 més. Nosaltres podem ser-ne protagonistes i volem liderar una minoria valenciana, una presència efectiva del País Valencià al Congrés dels Diputats. Partint d’aquesta premissa, el debat que s’ha d’obrir dins Compromís ha de ser democràtic. Hem de prioritzar el dret a decidir en la nostra base. Primer punt. Segon punt: qui, al davant? Nosaltres com a Bloc n’hem parlat i hem decidit que per seure a parlar amb qualsevol altre grup ha de reconèixer el liderat de Compromís, que l’opció electoral siga d’àmbit valencià i que puga configurar un grup parlamentari al Congrés.

-Aquestes són les condicions…

-I la meua proposta específica és que Compromís ha de continuar liderant un espai d’innovació política per situar el País Valencià en el centre del debat polític espanyol, al Congrés dels Diputats, amb grup parlamentari propi. Jo no excloc ningú. Ni la secció territorial de Podem ni altres components. En definitiva, ha de ser una candidatura valenciana al Congrés.

-Però vostè parla de Podem com un «component» més i no és un partit petit més. Pablo Iglesias té pretensions de ser el pròxim president del Govern espanyol…

-Nosaltres no anirem subordinats a cap plataforma estatal. El que s’haja de fer, si s’ha de fer alguna cosa, ha de tenir com a base el País Valencià.

-Diuen els dirigents de Podem que només contemplen la concessió d’un grup parlamentari propi en el cas de Catalunya…

-La nostra obediència és valenciana, d’àmbit territorial del País Valencià. Tot el que no siga acceptar un àmbit de decisió valencià no ho contemplarem.

-Tot Compromís hi està d’acord?

-Una amplíssima majoria. No ens neguem a fer acords, sempre que el protagonisme, el liderat i la legalitat siguen valencians.

-Mónica Oltra també hi està d’acord?

-També.

-I en aquests moments, com van les negociacions?

-És que no n’hi ha.

-Només és un plantejament de partida?

-Un plantejament i unes converses, perquè n’hem parlat. Podem ha de decidir en el debat territorial si contempla que l’Estat espanyol és una realitat plurinacional. Més enllà de les seues declaracions, han de concretar, han de saber concretar. Perquè, si no ho fan, no arreglarem la situació que té plantejat aquest Estat. I nosaltres com a valencians ens considerem una nació dins l’Estat. Si no passa als fets, Podem, que té un marcat perfil centralista, és impossible que ens hi puguem entendre, més enllà d’alguna coincidència en algun punt concret.

-El País Valencià és una nació?

-Des del meu punt de vista, sí.

-I què vol dir, això?

-Això vol dir que des que Jaume I -ahir vaig anar a la celebració de Tractat d’Almirra- va donar carta de naturalesa a l’antic regne, nosaltres com a poble, que en aquests moments han volgut fer desaparèixer amb conflictes identitaris, lingüístics i de tota mena, tenim la voluntat de representar aquest poble i passar del concepte de nacionalitat al concepte de nació. I això vol dir també que compartim llengua i cultura amb Catalunya, amb les Illes i amb altres territoris com l’Alguer o el Rosselló. Mentre la dreta que ens ha governat fins ara i la de l’Estat mantinguen les mateixes dinàmiques d’uniformització no ens hi entendrem. Jo espere que Podem i altres grups avancen cap a una configuració d’Estat plurinacional. I això vol dir adoptar les mesures que calga en la pràctica.

-Quan un polític valencià diu que els valencians comparteixen la llengua i la cultura amb Catalunya s’arrisca, d’entrada i com a mínim, que li trenquen la cara pel carrer. Vostè és el president de les Corts Valencianes. N’és conscient?

-Sí. Hem de començar a dir les coses pel seu nom. Jo en dic, de la meua llengua, «valencià», com en diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però estic fart de sentir dirigents del PP que et reconeixen en la intimitat que català i valencià són la mateixa llengua, perquè, si no, intel·lectualment no val la pena seguir amb el debat, i després ho neguen en públic. Si no comencem a parlar en termes reals, és impossible mantenir un debat intel·lectual mitjanament acceptable.

-Ha vist vostè que ha reviscolat l’anticatalanisme el carrer en el moment en què el PP ha perdut el control de la Generalitat i que Las Provincias el torna a voler encendre?

-És molt lamentable. Perquè ja hem vist que l’anticatalanisme és un mal negoci per als valencians. Hem vist com els anys de Govern del PP ens han portat a una gravíssima situació d’empobriment, de crisi democràtica, i hem vist com la divisió propiciada entre els valencians ha segut letal. Per tant, la nostra missió i la meua missió com a president de les Corts és buscar sinergies per unir el nostre poble en aquelles qüestions que són neuràlgiques, com el finançament, la inversió pública territorialitzada, la millora de la credibilitat de les institucions… En aquest sentit, lamente que el PP continue amb les velles pràctiques que ens van portar a aquesta gravíssima situació.

-Supose que més aviat el que els interessa és recuperar el poder, i l’anticatalanisme, en aquest sentit, creuen que els ajuda molt…

-Crec que al País Valencià això ja els dóna rèdit. I em fa l’efecte que tampoc a l’Estat. Això són velles polítiques, la vella política d’enganyar la ciutadania, i afortunadament la ciutadania està més informada que mai. Són dinàmiques del passat que ens han portat a posar cortines de fum per amagar el que realment importa a la ciutadania.

-N’està segur del tot? No és possible que torne a prendre l’anticatalanisme?

-No. Només hem de veure què diuen veus importants de l’empresariat valencià. Més enllà de la universitat, o del món cívic i cultural, ells diuen que aquestes dinàmiques de propiciar l’enfrontament, la divisió dels valencians, ens han portat a tenir unes infraestructures carregades de peatges o tan lamentables com el Corredor Mediterrani. La immensa majoria de la societat valenciana no tornarà a caure en el mateix parany. La mateixa dinàmica porta el PP a ser irrellevant de totes totes.

-El nacionalisme, el sobiranisme, a Catalunya, ha arribat a la conclusió que no paga la pena continuar demanant canvis o concessions a Madrid. No acabaran vostès arribant a la mateixa conclusió?

-Per això dic que cal parlar clar d’una vegada. Mentre els poders de l’Estat no parlen clar a la societat espanyola, anem malament. Nosaltres, com a valencians, hem de jugar un paper positiu, de recerca d’una solució global de l’Estat. Com a valencians, el més intel·ligent és demanar un estatus semblant al de Catalunya. En matèria de blindatge de competències i de tracte fiscal just. Si no, les autonomies són de cartó pedra.

-Però si el catalanisme majoritari ja no demana això! No demana cap blindatge de competències ni cap concert fiscal. Ha superat aquesta etapa…

-Jo crec que els processos a Catalunya i al País Valencià són molt diferents…

-En tot cas, poden quedar condemnats a repetir el mateix procés ací que allà, per arribar a la mateixa conclusió…

-D’acord. Però estem en una situació en què considere que és possible buscar, si realment hi ha intel·ligència per part del Govern central, una fórmula que ens permeta un blindatge de competències i un finançament just. Intentem-ho.

-I si no, es veu arribant a la mateixa conclusió que el catalanisme que ara és independentista?

-Jo el que crec és que la situació actual ens ha portat a la involució autonòmica i democràtica. Tenim dos camins. O avancem cap a un model per blindar competències i assegurar un finançament just o arribarem a un conflicte d’una dimensió descomunal.

-Podrien arribar on han arribat allà.

-No ho espere. Ahir, com li he dit abans, vaig anar a la representació del Tractat d’Almirra, entre la corona de Castella i Jaume I que va marcar frontera. Aquella lliçó demostra que serà millor arribar a un bon acord, si és possible, si hi ha intel·ligència a l’altra banda, per buscar una fórmula que ens permeta créixer i avançar junts. Si no és així, el conflicte està servit.

-Com veu les pròximes eleccions a Catalunya? Què sent, com a nacionalista valencià, quan veu que s’han definit dues opcions, l’una continuista i l’altra independentista?

-Crec que hi ha un greu conflicte polític i que cal buscar una solució política d’altura. En aquest sentit, crec que si en el pròxim Congrés dels Diputats no hi ha una majoria entre el PP i Ciutadans, es podria mirar de buscar una fórmula que superara la gradual involució i uniformització que ha patit l’Estat.

-Catalunya ha de poder fer un referèndum d’autodeterminació?

-La gent de Compromís ja vam patir l’envestida de la dreta mediàtica valenciana quan vam votar al Congrés la cessió de la transferència a la Generalitat per poder organitzar referèndums. Nosaltres lluitarem perquè en aquest Estat s’accepte la plurinacionalitat. Catalunya és una nació. El País Valencià és una nació.

-Per tant, el País Valencià també ha de tenir dret a fer un referèndum.

-Hauria de tenir dret, en la segona Transició, a ser protagonista i a tenir un estatus com el de Catalunya. I les Illes Balears, igual.

-Acabem, senyor Morera. Com s’ho han trobat tot, quan han entrat al Govern?

-Les Corts són diferents. Té un pressupost a banda i aguanta algunes ineficiències. Però la situació, vista des del Govern, és penosa. Però que siga el Govern qui parle. La informació que jo en tinc és que ens hem trobat un solar.

-No té por que la gent es gire en contra de vostès perquè amb el finançament que tenen la situació devastada no es puga arreglar?

-És un risc que existeix. I per tant, hem d’explicar quina és la situació. Hem de canviar la manera de fer política i hem de dir a la gent que, si no millora el finançament, no podem atendre les necessitats bàsiques del benestar. I perdone, estem en una situació d’una gravetat absoluta. Hi ha un risc evident de no poder atendre les competències bàsiques que ens atorga l’Estatut.

-Com es pot resoldre la qüestió de Radiotelevisió Valenciana sense ni un cèntim?

-L’acord i el compromís del Govern és que recuperarem la ràdio i la televisió públiques valencianes. Per concretar aquesta voluntat política acordada pels tres grups que vam subscriure el compromís del Botànic ja hi estem treballant. És un problema complex, però no dubte que hi haurà una solució.

-Els treballadors reclamen recuperar el seu lloc de treball.

-S’han de conciliar tots els interessos. I els interessos dels treballadors, si no es liquida Radiotelevisió Valenciana, també s’han de contemplar. Ells ja van fer un esforç, abans del tancament, durant el Govern d’Alberto Fabra, pactant un ERO que reduïa la plantilla a unes dimensions bastant raonables. Passats quasi dos anys des del tancament, és evident que cal parlar amb ells, i aquest és un dels elements, potser el més important, de cara a la futura negociació, que em consta que ja està en marxa. Però hi ha problemes jurídics i tècnics importants…

-No prendran mal en tot això?

-És que la política és això. Ha de conciliar interessos i buscar solucions.

-Els valencians podran tornar a veure TV3 abans o després de recuperar RTVV?

-Això és una decisió de Govern, però la reciprocitat és un dels objectius que ens marquem. No només amb TV3, sinó amb altres mitjans de comunicació públics.

-Per tant, mentre no hi haja Radiotelevisió Valenciana no hi podrà haver reciprocitat i els valencians no podran veure TV3?

-Des del meu punt de vista, això s’ha de fer des del concepte de reciprocitat. Això suposa posar en marxa abans la ràdio i la televisió públiques valencianes.

-No valdria la pena avançar aquesta recepció perquè almenys els valencians puguen sentir la seua llengua en algun mitjà?

-Donem-nos un temps perquè es puga rebre TV3 des de la reciprocitat. Ara, això és un tema de Govern. Jo els en donaré la meua opinió, però a tots ens agradaria que fóra un procés ràpid i solvent.

-Acabem, ara sí. Vostè es veu com a líder del Bloc en el pròxim Congrés i en el futur com a líder d’un partit que es dirà Compromís?

-Crec que hem arribat a un camp base. Hem de progressar i hem de continuar escalant. Dins el Bloc hi ha molts liderats i molta gent amb molta espenta i molt capacitada. Jo continuaré contribuint en la fórmula que siga més útil perquè el projecte continue progressant. Com he fet sempre.

-No em contesta la pregunta…

-Ja ho veurem. Afortunadament vivim el moment més esperançador quant a liderats interns. Configurem un gran equip i hi ha gent molt capacitada per assumir el liderat. Estic, com he fet sempre, a disposició del meu partit. [Enric Morera riu, dóna per acabada l’entrevista i s’alça alleugerit.]

Vicent Sanchis / El Temps

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here