Llengua, bandera, himne / Opinió: Pasqual Martí

0
279

Dec de ser un valencià rar, perquè no entenc a molts de què diuen ser valencians i que pensen de forma diferent, en molts aspectes, a com jo ho faig.

He nascut a València i per tant sóc valencià.
Si he nascut a València, que llets volen que siga?.
Puix això, valencià, espanyol, europeu i ciutadà del món i ja està.
Tan difícil és entendre açò?.
Perquè s’encaboten a intentar canviar el que sóc?.
Encara que poguera no ho canviaria, a veure si la gent s’assabenta.
Ha deixat la meua família, i jo també, sang, suor i llàgrimes per esta terra i no permetré que ningú de fora vinga a canviar-me res del que sóc.
-Sobre la bandera és el mateix.
He nascut amb una Senyera amb franja blava preciosa, que adore i vull i és la que he vist i tingut sempre en la meua terra.
Perquè creuen que vull canviar-la?.
No la canviaré, a veure si queda clar d’una vegada.
Que hi ha altres molt boniques, val, però la meua és esta i ja està.
Així de simple i de senzill.
-Ara la llengua.
Veurem senyors.
Jo al nàixer en la Ribera parle el valencià de la Ribera i això és el que he mamat, oïda i parlat fins ara.
Tampoc pense canviar-ho, perquè damunt m’agrada.
Entenc perfectament la quantitat de variacions entre zones, comarques i tot això, però és que damunt és i forma part de la nostra cultura entendre que açò és així i així ho serà sempre.
Perquè tant interés a fer que els altres parlen o canvien la seua llengua amb les seues característiques?.
Si a mi m’agrada sentir en les diferents comarques els canvis i expressions.
O açò no és cultura també?.
L’anglés es parla igual als Estats Units, a Anglaterra o Austràlia?.
L’espanyol es parla igual a Andalusia, que a Castella, o a Sud-amèrica?.
Per tant el valencià tampoc, pel que ja està bé de vindre a donar-me la vara.
-Amb l’himne em passa el mateix.
Si sent l’himne de València se’m posen els pèls de punta i em passa sempre, estiga on estiga.
Com i perquè voldria canviar-lo?.
M’agrada i el considere meu, així de simple.
Ja sé que sóc un valencià clàssic i normal amb la nostra cultura i tradicions, però sóc així, estic encantat amb el meu i no vull canviar perquè els agrade a altres.
Cada un que faça el que vullga, però jo estic molt satisfet amb el que tenim i que ens ha costat anys crear-ho.
Hi ha coses que voldria canviar, per descomptat, però allò que s’ha comentat no vull perdre-ho.
No conec cap valencià (ni jo tampoc) que s’haja ficat amb els mallorquins, ni catalans, ni bascos, ni gallecs, ni andalusos , per a ficar-se amb la seua llengua, la seua terra o la seua cultura.
Així que per favor deixar-nos als valencians tranquils i respecteu-mos, que estem feliços amb el que tenim.
Si tots ens respectem, açò anirà bé.
Si no ho fan amb nosaltres, haurem de defendre el nostre.
Jo opte per parlar, raonar i respectar, però açò han de fer-ho tots, tots.

Pasqual Martí

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here