Joan Amèric s’inspirà als 15 anys a les aules del Parra per fer les primeres composicions

0
459

Joan Josep Américo Ortega va nàixer el dia de Sant Josep del 1964 a la Vila d’Alzira, pels seus carrers i places jugava al futbol i a la trompa com els menuts de la seua época. Traslladat els seus pares a l’Alquerieta estudià en un aulari públic d’este barri i posteriorment al col.legi públic Francisco Franco, actual Blasco Ibáñez, on va conèixer el professor Norbert Blasco. «Norbert va ser la primera persona que em parlà del Pais Valencià» recorda nostàlgic Amèric que feia només 14 anys. Un any després, als 15, començà els estudis de batxillerat a l’institut Josep Mª Parra. Fins aleshores sols havia escoltat cançons de Camilo Sesto i Nino Bravo i al Parra hi havia alumnes que amb la guitarra cantaven «composicions estranyes d’un tal Lluis Llach, de Mª del Mar Bonet, d’Ovidi Montollor a més també de Bob Dylan i Neil Young».

Mestres i alumnes del Parra contribuiren al meu ADN

Fou, no cap dubte, el seu punt d’inflexió, canvià la pilota per la guitarra i ara reconeix que durant els quatre cursos al Parra, «professors i companys contribuiren al meu ADN vital». En una cafeteria de la Plaça Major, on es desenvolupa l’entrevista, Amèric insisteix en que fique a la professora de Literatura, Antonia Robaina, a Salvador Llatzer, a Toni Martinez, actualmente editor, i a Vicent Borrás.

Joan no havi viscut la cultura de la reistència del franquisme i allí a l’institut»vaig pendre conciència, fou una època de descobriments que em va marcar per sempre i que ara enyore».

Jo cantava prou malament

Els seus primers acords els va aprendre a mans del mestre de tants i tans aficionats a la guitarra, Juan Bella. Va assistir durant un parell de mesos després «vaig seguir com autodidacta». Aleshores hi havia a Alzira el grup Califat als que va captivar amb la seua facilitat per composar, «en un parell de setmanes vaig fer cinc cançons», però reconeix «jo cantava prou malament». En desfer-se el grup per als que es va convertir en el seu compositor oficial, es quedà amb el cul a l’aire; «va ser un drama per a mi però després d’uns mesos pensatius em vaig decidir».

Va començar el procés de formació de la seua veu i tot seguit començà a guanyar en la pràctica totalitat dels concursos als que es presentava, Borriana, Elda, Faura… I Amèrico ja s’havia convertit en Amèric per obra i gràcia dels seus companys i amics. En el primer cartell ressà el nom d’Amèric i fins a hui.

500 pesetes per sessió

El cantautor d’Alzira seguia creixent i arribà a Valéncia per estudiar la carrera de Filosofia que no acabà. Allí en locals del barri del Carme com Barro es guanyà les priemres pesetes, «500 per sessió» que li ajudaren a pagar els seus estudis.

Amèric recorda que ell arribà en una època difícil i complicada en ser el final de l’anomenada Nova Cançó i «tingueren que passar una trentena d’anys fins el nou esclat de la música en valencià, el que va fer que convisquera en la part baixa de l’ona».

Però Alzira i València s’havien quedat menudes i insuficients per captar el seu art, així que va tindre que emigrar a Catalunya si volia que les seues composicions no es perderen pels calaixos. «Actuava només a Catalaunya on hi havia més normalitat, actuar al Pais València era purament una anècdota».

El millor videoclip en llengua no anglesa

Mentre es fa un aigua llimó recorda amb resignació que el video clip del seu primer àlbum, «Tornar a l’aigua» va ser considerat per la prestigiosa cadena nordamericana MTV «el millor dels videoclipsd’Europa en llengua no anglesa». Doncs eixe guardonat videoclip que va ser passat 300 vegades en dos anys per la TVE, el Canal 9 de Joan Lerma i Amadeu Fabregat «el va emetre zero vegades». Amèric que no es xafa la llengua reflexiona en veu alta «este fet il.lustra la meua relació professional amb la realitat oficial del Pais Valencià als anys 90». I afegix «no sé si era persecució, desconeiximent o les dos coses».

El cantautor més destacat de la generació

Mentre a la seua Alzira i València natal l’ignoraven a Catalunya la crítica de mitjans com El Pais, La Vanguardia i Avui considerava el nostre Amèric com «el cantautor més destacat de la generació». Joan Amèric ha editat sis àlbums i conta amb innumerables participacions en discs col.lectius. Consideren que la seua discografia «és prou més selecta que extensa».

L’artista de la Vila i del Parra sols té que agrair a la Generalitat Valenciana en concret al conseller Ciprià Ciscar que l’incloguera per fer de teloner del Llach, la Bonet i l’Ovidi en deu concerts contractats als Pais Valencià. L’experiència per a Joan fou «increible» havia actuat davant «dos dels cantants que han aportat la cançó catalana a la cultura universal».

Reconeiximent

Sembla que la seua Alzira natal comença a tindre remordiments de l’oblit cap el seu fill pròdig i ara en qüestió de 10 dies serà l’estrela que mai deuria haver deixat de brillar. Esta vesprada a les 19,30 hores actuarà a la Casa de la Cultura en un concert amb la seua banda sobre el seu darrer disc «DIRECTAment» i el 5 de maig rebrà el Guardó Murta concedit per l’associació cultural Illa del Xúquer.

Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here