«Escoltàvem trets i cada vegada que disparaven l’única cosa que feiem era abraçar-nos»

0
168
Els supervivents valencians a Tunísia arribaren a València ‘nerviosos’ i ‘emocionats’ per veure els seus familiars

Cristina i Juan Carlos, el matrimoni de Sueca, que va sobreviure a l’atemptat yihadista de dimecres a Tunísia, ha arribat a la nit d’aquest divendres a l’aeroport de Manises i han assegurat sentir-se «nerviosos i contents d’estar a casa» i «emocionats de veure  la família». «S’ha fet molt llarg, però ja estem ací», ha apuntat la dona.

Després d’aterrar poc abans de les 22.00 hores a l’aeroport valencià, fins on s’han desplaçat els seus familiars, així com el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i el delegat del Govern, Serafín Castellano, la parella ha comparegut davant els mitjans i tal com ha indicat Cristina, durant les 24 hores que van passar al Museu del Bard van pensar que eren els seus «últims moments» i fins i tot quan la policia va obrir la porta de la cambra en la qual es van amagar es van abraçar i acomiadar perquè pensaven que eren terroristes que els anaven a matar.
«Van obrir la porta, la van tancar corrent, estàvem al terra com abatuts, pensàvem que anaven a per un arma per disparar-nos», ha recordat, encara que ha apuntat que van tornar amb aigua i sucre i els van portar a l’ambulància, rebent en tot moment un tracte «impressionant». De fet, ha precisat que li van fer analítiques i ecografia i que el bebè que esperen es troba bé.

Juan Carlos, per la seua banda, ha explicat que durant el temps que van passar tancats tan sols escoltaven passos, moviment, calma i de nou moviment. «Simplement amb que hagueren dit per altaveu ‘ja ha passat tot’ hauríem eixit», ha indicat l’home, que ha assenyalat que sentien  gent parlar i pensaven que eren yihadistes. De fet, han explicat que pensaven que «estaven posant bombes per tot l’edifici per a rebentar-lo».

Tots dos han indicat que en el moment en què va començar l’atemptat estaven al hall esperant  que arribara l’hora d’agafar el bus quan van escoltar trets i es van ficar cap a dins «cercant portes d’eixida», totes tancades.

«Ella va trobar una porta oberta i ja ens quedàrem, vàrem veure unes prestatgeries, les vàrem posar de pantalla per si venien a disparar-nos i escoltàvem trets. Cada vegada que disparaven l’única cosa que fèiem era abraçar-nos», ha relatat.

EP /Laveupv.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here