10 dibuixants satírics, 4 ostatges i 2 policies assassinats, més 1 sotsdirector de policia suïcidat en estranyes circumstàncies i 3 fanàtics musulmans morts. Tot açò a França, la República de la “Liberté, Egalité et Fraternité”, el bressol dels Drets Humans…
Fou una acció individual, de 3 o 4 fanàtics sols? Hi havia algú o alguna organització per damunt dels assassins? Com aconseguiren les seues armes? I els diners per a viatjar i comprar-les? Si estaven vigilats pels serveis secrets, no detectaren aquests les seues intencions? És casualitat que els kamikazes procedisquen sempre de barris marginals? Quins es beneficien de la massacre?
Ara ha ocorregut a París però fa alguns anys hi hagueren massacres similars a Londres, Madrid, Nova York, etc. Són successos inconnexos, sense cap relació? No tenen res a veure amb les guerres que els governs USA i europeus provoquen lluny de les seues fronteres? Quina és la causa última de tals massacres? Quins són els que armen i financen aquests grups de fanàtics? Com és possible que el govern USA gaste més de 500.000 milions de $ anuals en “Defensa” (quin eufemisme!) mentre té 50 milions de pobres desatesos en el seu país? Qui mana allí realment?
Fa mesos els militars jueus, amb el suport del govern USA, bombardejaren civils desarmats i indefensos a Gaza, violant reiteradament les resolucions de l’ONU i provocant més de 2000 morts. Anteriorment, justificant-se en maldestres mentides, els USA i els seus còmplices envaïren l’Iraq i Afganistan, enfonsant ambdos països en un infern pitjor que quan eren dirigits pels seus dictadors; això sí, les petrolieres seguixen extraient milions de barrils i obtenint grans beneficis. L’imperi encapçalat pels USA també ha recolzat els mercenaris que arrasaren Líbia, els extremistes que provocaren el sagnant colp d’estat a Ucraïna i els integristes que combaten el govern de Síria en una guerra bruta amb freqüents massacres de població civil; allí han creat l’Estat Islàmic, un monstre pitjor encara que Al-Qaeda, que es propaga a sang i foc pels països àrabs i contra el qual combaten en Kobani les heroiques milicianes kurdes.
Els ciutadans dels països occidentals no estem a resguard de les barbaritats que els nostres governs i les transnacionals provoquen als països amb abundants matèries primeres. La violència és com un bumerang que va, colpeja allí i, més prompte o més tard, retorna i colpeja també ací. Sempre als més innocents, dissortadament, perquè els culpables estan ben protegits en les seues mansions. Seran els atemptats un simple efecte de rebot, acció i reacció? O potser els amos de l’imperi necessiten mantenir els pobles d’Amèrica i Europa amb una certa dosi de por perquè siguen més submissos i obliden la crisi múltiple d’aquest sistema que s’enfonsa irremissiblement, perquè facen pinya amb els seus governs també submissos?
Ara els ha tocat a uns pacífics dibuixants, responsables únicament d’utilitzar el seu art amb objectius satírics, rient-se del poder i la religió, de tots els poderosos i de totes les religions. Quina immensa covardia la dels que disparen contra gent desarmada que no ha matat ningú. I encara més gran i traïdorenca la dels que ordenen aquests assassinats, amagats en el seu cau…
Diuen els etòlegs que només saben riure les espècies més evolucionades: orangutans, ximpanzés, bonobos i els Homo sapiens. I dins la nostra espècie només alguns som capaços de riure’ns fins i tot de nosaltres mateixos, quelcom higiènic i saludable, perquè si ens prenem massa seriosament podem arribar a creure’ns infal·libles i superiors, com els ocorre als fanàtics d’un o altre signe. Els que tenen idees rígides, absolutes i autoritàries rarament riuen, algú ha vist riure obertament a dictadors, papes o ayatolás? En canvi els lliurepensadors solen riure sovint, a Demòcrit per exemple li dien “el filòsof somrient” i Einstein posseïa un gran sentit de l’humor. Per això els inquisidors i fanàtics de tot pelatge han perseguit sempre els lliurepensadors, gent poc donada a sotmetre’s, de riure i burla fàcil.
Tirotejats en ple cor del riure, milions de ciutadans francesos i europeus s’han manifestat al crit de “Nous sommes tous Charlie Hebdo”. I davant d’ells, amb una immensa hipocresia, han desfilat governants criminals com Netanyahu, principal responsable de la massacre de Gaza, o Poroschenko, el president que ha portat Ucraïna a la guerra, i alguns altres com la Merkel i Rajoy que no han assassinat directament però que amb les seues retallades i privatitzacions han causat també milers de morts i suïcidis. Per la seua banda l’extrema dreta francesa i europea, ignorant que entre les víctimes també hi ha àrabs i jueus, s’ha atrevit a proclamar per enèsima vegada la seua rància xenofòbia; precisament ells, que són els hereus ideològics dels que provocaren les guerres mundials on moriren més de 70 milions de persones, la majoria civils innocents i desarmats.
El problema de fons és doncs el fanatisme, l’avarícia, l’ànsia de poder, l’agressivitat, la submissió, la ignorància, aquests són els enemics reals de la vida i la convivència. El terrorisme yihadista no va a resoldre’s amb més policia i vigilància sinó amb més cultura, crítica, equitat, solidaritat i pacifisme, acabant amb les guerres llunyanes i promovent una pau justa, perquè com va dir Gandhi “La pau és el camí”. Només aleshores vencerem els fanàtics criminals i els seus dirigents, perquè per cadascun d’ells hi hauran milions de lliurepensadors que els repudien, ací a Occident i allí a Orient…
Pedro Domínguez
