La Gallera, el Dr López Gallart, Juan Beteta, Córdova i Fina Granell guardonats en Alzira (RIBERA TV)

1
1010
Video Ribera TV
Beteta emocionat pel reconeiximent del seu poble
Jaume I va conquerir Alzira el 30 de desembre de 1242
Els guardonats esta vesprada en el centre d’Alzira

Alzira ha commemorat esta vesprada el 772 aniversari de la conquesta per Jaume I guardonant els alzirenys més il.lustres que en esta ocasió han sigut el Cerccla Alzireny-La Gallera, el Dr. Manuel López Gallart, l’exàrbitre de futbols sala , Juan Beteta, la xarcuteria Casa Córdova i la professora de dansa i coreógrafa, Fina Granell.

La senyera local ha encapçalat la comitiva cívica que s’ha traslladat primer a la parròquia de l’Encarnació per ressar un Tedeum i posteriorment per dipositar una corona de llorer davant al monument al Conqueridor.

L’alcaldessa, Elena Bastidas va destacar la trajectòria dels guardonats manifestant que «són exemples i referents per construir l’Alzira del futur».

Al Dr. Manuel López Gallart, en la modalitat d’Humanisme

El Dr. Manuel López Gallart naix a València en plena Guerra Civil, en el si d’una família en què pràcticament estava predestinat a ser metge.

El seu besiaio va ser el Dr. Esquerdo, insigne metge internista reconegut mundialment; el seu iaio va ser el Dr. Gallart Monés, creador de la primera Escola d’Aparell Digestiu d’Espanya en 1913 en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i president de la Societat Mundial d’Aparell Digestiu, càrrec que va exercir durant 14 anys; son pare va ser el Dr. Manuel López Fernández, també especialista d’Aparell Digestiu, especialitat que va cursar en l’esmentada Escola fundada pel que més tard seria el seu sogre, va ser cap del Departament de Digestiu de l’Hospital de la Creu Roja de València i també de la Clínica de l’Aliança de la mateixa ciutat.

Criat en este ambient, Manuel López Gallart, igual que els seus dos germans, sent molt prompte la vocació per la medicina.

Després d’estudiar el Batxillerat en el col·legi del Pilar de València, comença la carrera de Medicina en la Facultat d’esta ciutat, si bé a partir del tercer curs, tenint ja decidida l’especialitat que volia fer (Digestiu), es trasllada a Barcelona, on continua els seus estudis universitaris al mateix temps que assistix a les classes pràctiques de l’Escola fundada pel seu iaio. En 1962 realitza el doctorat amb la tesi Patología del megacolon i comença com a metge adjunt en l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona fins a 1965.

En eixe any, decidix iniciar el seu camí professional a Alzira, i obre la seua consulta, on a hores d’ara continua exercint, i que va compaginar inicialment amb la que el seu pare tenia a València.

En 1973 obté una plaça d’aparell digestiu en la Seguretat Social en l’ambulatori de Xàtiva. L’any 1981, per concurs-oposició, guanya la plaça d’especialista d’aparell digestiu en el Centre d’Especialitats d’Alzira, on hi treballa fins a 1999, any en què es trasllada a l’Hospital de la Ribera, en què va continuar fins a l’any 2007.

És membre fundador de la Societat Espanyola d’Hepatologia, així com de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, i membre numerari de la Societat Espanyola d’Aparell Digestiu i de la Societat Espanyola d’Endoscòpia Digestiva.

Al llarg de la seua trajectòria professional publica nombrosos treballs en revistes especialitzades, alguns d’ells en col·laboració amb el Dr. José Luis Sebastiá, en la part radiològica, en la qual obté reconeixement i passa a formar part de la bibliografia consultada per nombrosos metges especialistes, tant espanyols com estrangers. D’entre els susdits treballs, destaca el publicat en 1968: Estudio radiológico del apéndice con metoclopramida, que va ser el primer treball publicat en el món amb esta tècnica.

En l’Hospital de Santa Llúcia va participar en múltiples conferències i taules redones.
Durant diversos anys també va participar en un programa setmanal sobre temes relacionats amb la seua especialitat a Ràdio Alzira, en la qual estaven al capdavant Ismael Mascarell i Alfonso Rovira.

La continuïtat de la família del Dr. López Gallart en el món de la medicina està assegurada en la quinta generació amb el seu fill, Manuel López Bañeres, cirurgià de l’aparell digestiu amb plaça en l’Hospital Arnau de Vilanova de València i consulta en l’Hospital Nou d’Octubre.

Al Círculo Alcireño en la modalitat d’Activitats Diverses

Els precedents del Círculo Alcireño s’han de remuntar a l’any 1873 quan un grup d’alzirenys va constituir el Gran Circo Gallístico Alcireño i deu anys després decidiren, amb molt bon criteri, crear una societat amb unes finalitats molt concretes: “Proporcionar esparcimiento y solaz a sus individuos, mediante los entretenimientos y diversiones propias de la buena sociedad, prohibiendo todo acto que tuviera tendencia política y toda discusión religiosa y estableciendo en su salones conferencias científicas, artísticas o literarias”.

Per a dur endavant aquell incipient projecte l’entitat va alçar un edifici, al carrer de les Escoles Pies, immoble que es va anar ampliant amb el temps, i al qual es va dotar dels instruments i de les condicions adeqüades per tal de poder desenrotllar convenientment la seua labor.

Els primers anys d’aquell recorregut els coneixem gràcies a un llibre de l’estudiós local Salvador Andrés Pascual.

Varen ser temps difícils, en què la burguesía terratinent, industrial i comercial de l’època tingué necessitat de reunir-se, de fer presents les seues inquietuds, d’intentar buscar solucions als seus problemes i també, com no, de confraternitzar.

Però el Círculo mai no va descuidar el seu objectiu últim, que és el primer a tenor del que ja s’ha dit i per a la qual cosa va ser creat: el de contribuïr a la formació cultural dels seus membres. I així des del primer moment, per a fomentar la lectura dels seus socis es va proveïr d’una bona biblioteca. Per tal que estigueren puntualment informats els seus associats es dotà d’una sala de premsa, i es van subscriure als principals periòdics de l’època tant als valencians com a alguns de la capital de l’Estat i, per descomptat, per a una formació el més completa i integral, començà a organtizar activitats.

L’any passat, en celebrar-se el seu 130 aniversari, el cronista de la ciutat, Aureliano Lairón, recordava com eixe més d’un segle ha donat per a molt i com al Cercle s’han dut a cap nombrosos events, entre els quals mereixen destacar-se l’organització i celebració de conferències, xarrades, taules redones, col·loquis i jornades sobre els temes més diversos (Economia, Agricultura, Indústria, Comerç, Cultura, Dret, Medicina, Art, Sanitat, Esport…), exposicions i mostres de pintura, escultura, ceràmica, fotografia, filatelia, cartells, indumentària…, vetlades literàries i musicals, presentació de llibres, recitals humorístics, de poesia, de cançons, sessions de teatre-forum, concerts, concursos , desfilades de moda, balls, etc…

Per a la història queden els noms dels presidents que amb les seues juntes han mantigut viva la flama de l’entitat, d’Antonio Comins, Juan Gisbert, Juan Bautista Cogollos, Jacinto Goig, José Palau, Vicente Rosario, Gregorio Presencia, José Mengual, Lisardo Piera, Salvador Magraner, Salvador Camps, Salvador Gomis, Eduardo Goig, José Ribera, José Piera, Rafael Rosario, José Pellicer, José María Izquierdo, Luis Suñer, Bernardo Andrés, José Sanz, Rafael Presencia, Andrés Palop, José Luis Enguix, José Juan Camps, Carlos Ramón, Joaquín Comins, José Palacios, Ernesto Aleixandre, José Maria Pérez, i de l’actual Salvador Collado. Cinc dels presidents de l’entitat van ser alcaldes de la ciutat.

Per a la història queden les visites a le seues instal·lacions de personatges importants, entre els quals cal recordar al compositor Padilla, al ministre d’Economia el Conde de los Andes, d’Alejandro Lerroux (president del Govern de la República), del Jalifa Muley Hassan, de John Davis Lodge , de Matías Prats, Santiago Grisolía, del cardenal Tarancón, del compositor Enrique García Asensio , de notables polítics com els exministres Ramon Tamames, Jordi Sevilla, Manuel Pimentel, del sindicalista Antonio Gutiérrez, etc.

L’edifici del Circulo Alcireño és un referent del nostre poble per la seua valua artística i monumental, on destaquem el Saló Valencià, el Daurat i, sobretot, l’Àrab, realitzat este últim l’any 1932 per Agustín Bernia, deixeble del genial Antonio Gaudí.
Els salons del Cercle han acollit , entre altres, la fundació de la Penya Ciclista local, el Club de Billar, l’Associació d’Amics de l’Art i de la Música, una Comissió fallera, etc. Al Cercle s’han celebrat multitud d’homenatges a pròcers locals i l’entitat ha cedit les seues instal·lacions a diferents col·lectius de la ciutat com el Club Amunt, el Foto Club local, l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis, el Centre Excursionista, a l’Associació d’Ames de Casa, a les confraries i entitats esportives de la ciutat, etc.

Al Cercle s’han constituït i presentat a la ciutadania associacions i entitats com l’Associació Local de Comerciants del Textil, la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa, el Cor de Cambra de l’Orquestra i Cors “Ciutat d’Alzira”, la Comissió del Centenari de la publicació d’Entre Naranjos de Blasco Ibáñez, l’Associació Dones en Acció i el Foro de Debat i Opinió Alteris, entre moltes altres.

Els salons i diverses estàncies del Cercle han servit per a rodar escenas, entre altres, de pel·licules tan conegudes com “Tranvia a la Malvarrosa”, “Entre Naranjos”, “Las cerezas del cementerio” i “Neckan”.

El Círculo Alcireño compta hui amb un important patrimoni actiu: el que constituixen l’edifici i les obres d’art que conté que conformen una interessant pinacoteca, quadres en la seua immensa majoria provinents de les exposicions o donats pels artistes que han exposat a l’entitat. I compta, també, com no, amb allò que considerem el més important: el capital humà que són els seus socis, els quals tenim l’obligació moral de mantindre i legar a les futures generacions d’alzirenyes i alzirenys un patrimoni que és motiu d’orgull i satisfacció.

El Cercle s’ha obert molt en les últimes dècades a la societat alzirenya. Els temps canvien. El Cercle i l’Ajuntament d’Alzira mantenen una col·laboració estreta en matèria cultural amb un conveni que es renova puntualment.
El Cercle hui, com ahir, camina. I vol fer-ho, amb pas ferm, segur i decidit i vol seguir comptant amb el suport de la societat local amb la qual, per ser alzirenya i plural, s’identifica.

Al ultramarins-xarcuteria Casa Córdova, en la modalitat d’Activitats Empresarials

Casa Córdova és una de les escasses botigues d’ultramarins que ha sobreviscut a les grans superfícies i, sobretot, a la crisi. El seu secret pot radicar tant en l’antiguitat (va ser fundada en 1935) com en la qualitat dels seus productes, especialment dels seus pernils, l’especialitat de la casa.

La xarcuteria va ser fundada per Ramón Córdova i la seua esposa Amparo Latorre en 1935, ja fa quasi huitanta anys. La manté el seu successor, José Luis Andrés, en el carrer Sant Vicent Ferrer; conegut en altres temps com el carrer de la Parra.

Ramon Córdova i la seua esposa Amparo Latorre han deixat empremta a Alzira, després de més de quaranta anys al capdavant de la seua botiga, que ara regenta el seu deixeble, José Luis Andrés.

“Van ser els meus mestres i quasi els meus pares”- afirma José Luis-; “vaig arribar un estiu per a ajudar i ja em vaig quedar, perquè el col·legi era per a mi un autèntic suplici”. I afig: “em va acollir una família correcta i educada, i damunt em pagaven mentre que els mestres em turmentaven”.

José Luis, rodejat de pernils serrans i de Jabugo, parla sense parar mentres atén els seus clients.

“El pernil és el rei de la botiga” -declara ufà-, “i els seus principals súbdits són els formatges, els xoriços i les conserves”.
Discorria l’estiu de 1962 quan José Luis Andrés Lledó tenia 13 anys. El destí va fer que acampara a casa dels Córdova. Per a este menester va mediar Santiago Pastor Aracil, gerent de Papensa, amic de Ramon Córdova, que va fer arribar a Pastor el desig de buscar un xic perquè li ajudara en la botiga. Així és com José Luis va ingressar a casa dels Córdova.

Va heretar del seu mestre, Ramon Córdova, l’hàbit de “comprar sempre productes de qualitat contrastada”, i a punt de complir 50 anys en la botiga i 63 en la seua partida de naixement, comença a pensar en la jubilació.

La generació del mestre xarcuter José Luis es perdrà perquè els seus fills, un informàtic i un altre fisioterapeuta, no porten camí de seguir en la xarcuteria.

Però a pesar de tot, Casa Córdova té aparences de sobreviure, ja que moltes persones s’han interessat pel traspàs de la botiga, donat el gran prestigi aconseguit al llarg de molts anys i per l’avantatge que suposa tindre una clientela consolidada i fidel, que valora la qualitat i exquisitat dels seus productes.

A Juan Beteta Dolz, en la modalitat d’Esports.

Juan Beteta Dolz té en l’actualitat 50 anys, és natural d’Alzira i porta 23 anys en el món de l’arbitratge.

Va començar per casualitat, quan un àrbitre no va acudir a xiular un partit de futbol sala d’aficionats i l’arbitrà ell. En eixe moment estava el delegat dels àrbitres de la Ribera i, en acabar d’arbitrar, li va proposar fer el curs d’àrbitre federat. Va aprovar el curs i va començar a fer de cronometrador i a xiular lligues locals. Per la seua experiència jugant a futbol sala, la seua gran forma física i el seu bon fer arbitral, l’any següent ja estava arbitrant en Provincial. Va estar una temporada i, en acabar, va pujar a Nacional B. Esta categoria és la que actualment ostenta el nostre equip de la ciutat, el Micela Alzira.

Al cap de dos anys, i després de molts partits, proves físiques, exàmens tècnics, informes i convencions arbitrals a Benidorm (a partir d’esta categoria, anava dos vegades a l’any a les convencions), torna a ascendir, ara a Nacional A. En esta categoria l’exigència és major, el nivell en general va pujant conforme s’ascendix de categoria (els exàmens, les proves físiques, el nivell dels equips), ja que els desplaçaments són per tota la Comunitat, Múrcia i Eivissa. Esta categoria és l’escaló final per a arribar a la Lliga Nacional de Futbol Sala i dependre de Madrid.

En estos anys, la seua millor experiència va ser arbitrar un partit entre el Benidorm contra l’Ajucer de Múrcia, últim partit de lliga, primer contra segon, diversos autobusos d’aficionats de l’Ajucer, el pavelló ple i l’ascens en joc. Va ser un gran partit i li va eixir un bon arbitratge.

A continuació, ascendix a la categoria de Divisió de Plata, que era diferent de l’experiència viscuda anteriorment. Els partits cada vegada eren més difícils, amb molt més ambient, i els viatges més pesats, però bonics per poder viatjar i disfrutar de pobles i ciutats com Mallorca, Toledo i Andorra, entre altres. Va estar en Divisió de Plata dos anys; el primer va ser d’aprenentatge i per a agarrar experiència, i va mantindre la categoria, que era el que pretenia. La segona temporada va ser l’any del bot definitiu a la màxima categoria, la Divisió d’Honor, en què va quedar primer en la classificació final entre tots els àrbitres d’Espanya. Eixe any va arbitrar partits de quarts de final, semifinal i final de play off d’ascens dels equips de la Divisió de Plata a Divisió d’Honor, per la gran temporada realitzada eixe mateix any. En finalitzar la temporada, li comuniquen l’ascens de categoria a Divisió d’Honor, fet que va constituir una gran alegria per a la seua família, amics, coneguts i equips que practicaven este esport, i especialment per a ell mateix i per a la ciutat d’Alzira.

Va romandre nou anys en Divisió d’Honor, fins a la seua retirada per l’edat establida en les normes corresponents.

Des del Comité d’Àrbitres de la Federació Valenciana va ser nomenat professor de Regles de Joc de la Ribera.
Els seus primers anys en la Divisió d’Honor van ser excel·lents; va eixir diverses vegades en Televisió Espanyola i va arribar a xiular quarts de final, semifinal i un partit de la final per al títol de lliga, en què estaven els pavellons plens amb entre 4.000 i 5.000 aficionats. Va arribar a arbitrar equips tan històrics com l’Interviú Boomerang, El Pozo Murcia o el FC Barcelona, i d’altres nacionalitats com Rússia, Portugal i Bèlgica, durant les pretemporades.

Durant les èpoques en les divisions de Plata i d’Honor, anava a la Ciudad del Fútbol de las Rozas, a Madrid, a fer les proves físiques i tècniques. Allí va coincidir amb grans esportistes com Luis Aragonés, Del Bosque, Casillas, Zidane, Butragueño, Raúl, Beckham o el brasiler Ronaldo, entre altres.

Al llarg d’estos anys, també va coincidir veient els partits o pels corredors del pavelló amb il·lustres esportistes com Riki Rubio, Iñaki Urdangarín i Ronaldinho, o amb famosos periodistes, com José María García.

Durant els seus anys en la Divisió d’Honor, també va tindre el reconeixement de la premsa espanyola, que el va nomenar un dels quatre millors àrbitres d’Espanya.

En el seu últim any en la Divisió d’Honor, pels mèrits aconseguits va tindre l’honor d’anar a la Supercopa d’Espanya, a Vigo, a arbritrar una semifinal entre els equips Lobelle Santiago de Compostel·la contra l’Interviú Boomerang, l’amfitrió contra el campió de lliga. A esta competició només van tres parelles arbitrals.

Al final de la temporada del seu últim any, a la Ciudad del Fútbol de las Rozas, se li va retre un homenatge i reconeixement per la gran labor arbitral, i els seus anys d’estada i dedicació en la Lliga Nacional de Futbol Sala.

Juan Beteta agraïx a tots els seus companys d’arbitratge els moments compartits durant estos anys. També agraïx a tota la Corporació de l’Ajuntament d’Alzira haver pensat en ell per a este reconeixement, i a tots els seus amics i família per estar sempre al seu costat.

A Fina Granell Franch, en la modalitat de Cultura

Fina Granell Franch va nàixer a Borriana el 18 de juny de 1962. En 1968 va canviar el seu lloc de residència a Algemesí fins al 1984, data en què es va traslladar a Alzira.

Obté el títol de Batxiller en l’institut Sant Vicent Ferrer d’Algemesí.
Estudia dansa clàssica en el Conservatori de Dansa de València.

Va ampliar els seus estudis de dansa a Paris amb professionals d’alt prestigi.
Durant tres anys, com a ballarina, va formar part del ballet de València Nova Dansa.
Ha realitzat cursos de Pedagogia de la Dansa amb el mètode Vaganova.
Dirigix la seua pròpia escola de dansa “Pas a Dos”, a Alzira, des de 1983.
Ha treballat per a la televisió valenciana Canal 9 com a ballarina.
L’any 2004 ingressa com a professora de Dansa en el Conservatori Professional de Dansa de València.
El 2007 aprova l’oposició de dansa i obté plaça en el mencionat conservatori.
L’any 2008 va passar a formar part de l’equip directiu com a secretària acadèmica, fins a l’actualitat.

Professionalment, a la ciutat d’Alzira ha realitzat nombrosos festivals de dansa a benefici de Prosub, durant els anys 1985, 1987, 1989, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2005, 2008, i 2013.
En 1996 i 1997, formant part del ballet Nova Dansa, realitza dos festivals, també a benefici de Prosub.
Enguany col·labora en el musical El Rei Lleó, que es representarà el 20 de desembre a benefici de Prosub.

A benefici d’Aspanion ha realitzat dos festivals: un en 2012, a Alzira, amb la seua escola “Pas a Dos” en el Gran Teatre; i en el 2013 a València, amb el Conservatori Professional de Dansa, en el Palau de la Música.

En 1995 realitza una actuació en conjunt amb la banda de la Societat Musical “Cants, música i dansa per als Nadals”, en el Gran Teatre.

Per a l’associació de les Ames de Casa d’Alzira, l’any 2000, amb motiu del XXV aniversari, va realitzar la presentació de l’acte en el Gran Teatre.

Per a la Regidoria d’Esports del nostre Ajuntament, va preparar la inauguració dels Jocs Esportius de la Ciutat d’Alzira, en el poliesportiu Fontana Mogort.

Per a l’Arxiconfraria de la Mare de Déu del Lluch va realitzar dos presentacions, la primera en el Gran Teatre en 1992, i la segona en la Casa de la Cultura, l’any 2004.

Per a Junta Local Fallera, en l’acte de l’elecció de les reines en 1993, realitza la presentació.

Per a les falles d’Alzira ha realitzat nombroses presentacions:

Falla Albuixarres/Camí Fondo:
En 1987, presentació de la Fallera Major.

Falla Plaça del Forn:
En 1991, presentació Infantil i Major.
En 1992, presentació Infantil.

Falla Josep Pau:
En 1993, presentació de la Fallera Major.
Des de l’any 2004 al 2010 va realitzar totes les presentacions de les Falleres Majors i Infantils.

Falla el Mercat:
L’any 2002, presentació de la Fallera Major.

Falla Plaça de la Malva:
En 2009, presentació Infantil.

Falla Plaça Major:
En 2014, presentació Infantil.

Amb motiu de la reinauguració del Gran Teatre d’Alzira, després de l’incendi, va realitzar una coreografia per a clausurar l’acte.

El 23 de desembre del 2008 va celebrar, en el Gran Teatre d’Alzira, el XXV aniversari de l’escola de dansa “Pas a Dos”.

El 5 de març del 2008 se li va concedir la Insígnia-Homenatge a la Dona Treballadora, en la Casa de la Cultura.

Tots els anys, l’escola de dansa “Pas a Dos”, de Fina Granell, clausura el curs escolar en el Gran Teatre municipal.

 

1 Comentario

  1. Juan Beteta mereix tot el reconeiximent per la seua trajectoria. pero per damunt de tot, es una persona estimada i volguda per tots els que el coneixem.
    Enhorabona Juan.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here