Violència entre els aficionats del futbol, causes, solucions / Dani Ponz

0
252

Ens aproximem a l’equador de la temporada i la classificació cada jornada que passa s’ofega més i més, la diferència entre els llocs de promoció i els de descens són soles de nou punts.  Al capdavant ja uns dels cridats a estar de pas a la categoria, l’Orihuela Cf, amb una enorme plantilla. També l’Ontinyent segueix consolidant-se als llocs de promoció. A poc a poc els grans reaccionen i van posicionant-se dalt de la taula.

Per la zona baixa es mantenen, malgrat el seu alt pressupost Utiel i Requena, també el Jove, encara que aquest últim ha reaccionat tímidament després del canvi de tècnic. No menys sorpresa és l’entrada en descens de La Nucia, un equip dissenyat per a lluitar per la promoció.

Un CF Cullera més defensiu de l’habitual, va tornar a caure de forma contundent al camp de la Magdalena de Novelda on el club alacantí,  mortífer ofensivament, trencà la línia  positiva dels roig i blancs que tindran davant d’un dels recent ascendits, el Crevillent, la possibilitat de continuar  romanent als llocs alts de la tercera divisió, on podria estar ja disponible Edu López.

La UD Alzira  perdé  contra el CE Castelló encara que els riberencs fins a l’expulsió  d ’Onrubia estaven fent un gran encontre. La derrota blaugrana implicà la destitució  del tècnic Juanjo Chàfer que deixà l’equip a tres punts de la promoció i sis del descens.

El nou responsable esportiu de l’entitat, Fernando Maestre,  considerà que la plantilla és per a estar entre els cinc primers llocs de la taula i prengué la decisió de contractar com a entrenador a una persona de la seua confiança, el que va ser el seu segon, Juanan Canet que a les seues primeres declaracions apuntà l’objectiu de tindre al club a les posicions capdavanteres. Des d’ací a títol personal lamentar el cesse de Juanjo i desitjar-li tota la sort del món al nou preparador blaugrana, per tal d’abastar  la permanència el més prompte possible d’una lliga tan dura i a partir d’ahí intentar quedar el més alt possible . Per al seu debut un equip cridat a estar a la part d’honor que està despertant a base d’un futbol molt ofensiu, el CD Acero.

Aquesta setmana hem de parlar de la impactant noticia de la mort d’un ultra del Depor en una multitudinària baralla a la vora del riu Manzanares. No puc entendre que els pot passar pel cap a unes persones amb una certa maduresa per tal de recórrer una important distància de kilòmetres de matinada, amb tot tipus d’objectes contundents i petards,   amb uns autobusos contractats fora de la província per no ser detectats per la policia, per  quedar amb un altre grup de persones d’altres grups radicals,  a pegar-se un diumenge de matí.

El futbol deuria ser el contrari, deuria de ser una festa, una celebració, però no. Va acabar en una tragèdia, tot el món sabem el desenllaç i els detalls els ometré, ja que la meua reflexió va al voltant de perquè succeeix això.

Entre les causes hi ha molts agents que influeixen directament en estos comportaments, sobretot mirant els antecedents dels detinguts; com la família, els propis clubs i la nostra cultura. Comentava Ancelotti que en Anglaterra mai el varen insultar a un estadi, és obvi que a la cultura anglo saxona el “Coach” és molt més respectat que a la cultura llatina, personalment he demanat a la meua família no acompanyar-me a algun camp per a que no presencien com m’insultaven, com a exemple de fet cultural al futbol.

La Policia informà que a més de la rivalitat futbolística aquests grups, sumaven la rivalitat ideològica, uns eren d’extrema esquerra i els altres d’extrema dreta i que això multiplicava la fòbia que es tenien. Jo honestament mirant l’historial delictiu d’alguns dels arrestats: Falsificació, maltractaments, tràfic de drogues, robatoris…Dubte moltíssim que aquestes persones coneguen la realitat i història d’eixes ideologies. Assoles el que veig és gent, marginal en molts casos, que a l’únic entorn en el que es senten importants i que realment es senten “útils” és al futbol i és l’hàbitat on els deixen desenvolupar-se.

Evidentment “útils” per als clubs que els mantenen i ajuden,  donant-los facilitats en quant a entrades o transports per exemple. Que veuen en ells la seua arma, utilitzada de vegades contra els mitjans de comunicació, directives oposades, etc.. per suposat també “útils” per tal de motivar als jugadors.

Perquè en Espanya, pràcticament,  no passa a altres esports el fenomen ultra, jo crec que la resposta és clara, la repercussió mediàtica és molt més elevada al món del futbol que a d’altres, fent-lo més apetitós per a gent que té en eixe comportament la seua forma de cridar l’atenció  i en que d’altres esports han comprés més prompte que aquests grups els poden generar molts conflictes i per tant seria com vendre la teua ànima.

 Això ho han comprés a països on el hooliganisme era molt habitual, qui no recorda als hooligans anglesos dels huitanta i els greus conflictes que generaren?  Per eixa raó han practicat la tolerància zero, eliminant dits col·lectius.

Així en Espanya tenim algun exemple de tolerància zero amb els radicals o els que generen problemes, com el Real Madrid amb “Ultra Sur”  i un exemple molt pròxim i local el que protagonitzà la directiva del CF Cullera quan no volgué que el Frente Rojiblanco es clavara en els contraris en aquella promoció de preferent a tercera.

Com a solucions  opine que per a millorar el factor cultural a llarg i mig termini la creació d’una assignatura a l’escola d’ Ètica i Moral i dotar-la d’importància. La nostra cultura rica en tants aspectes té també punts de molta millora, com vegem tots els dies a les noticies.

Tractar de fomentar mesures per tal que a la nostra societat les diferencies econòmiques no s’agreugen i que cada dia siguen menors, com tot el món sap els estudis revelen que anem justetament en la direcció contraria. Intentar evitar els nuclis marginals, caldo de cultiu d’aquestes masses, ajudant als desfavorits amb més suport econòmic públic.

És indiscutible  transmetre uns bons valors familiars, com sabem la família és el principal agent educatiu, molts joves que manifesten aquestes actituds violentes venen de famílies des estructurades o amb greus carències afectives.

Fer desaparèixer dels camps de futbol als violents, però més important que això es condemnar i eradicar qualsevol actitud ofensiva als recintes esportius, ja siguen verbals o físiques, ja siguen de grups organitzats o a títol individual. L’esport ha de ser un espectacle apte per a tots els públics. Seria magnífic no plantejar-te abans d’assistir a un camp de futbol si és recomanable o no dur als teus fills.

Dani Ponz / Entrenador 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here