Qué pensem del 9N? / Opinió: Diego Gómez

1
189

No teníem Canal 9, ni TV3, ho hem vist a les televisions estatals i hem pogut observar i copsar les llargues cues que es registraven per a votar en l’anomenada consulta alternativa. Es cert que molta gent no ha votat, no ha volgut participar-hi o no vol independència, però el que no podem obviar és que més de 2,2 milions de persones han participat de la festa de la democràcia, de la festa del dret a poder decidir.

I amb les imatges, caldria destacar que poques vegades s’han pogut observar tants somriures davant una mesa de votació. I per altra banda la jornada s’ha desenvolupat amb tranquil·litat, malgrat incidents aïllats. I sobre tot ha tingut una gran repercussió internacional amb més de 8oo periodistes estrangers seguint la jornada. I també tot, malgrat l’actitud de cabuderia del Govern estatal que no dóna cap validesa a les dades ofertes per la Generalitat catalana i que ha qualificat el procés participatiu de “propaganda política”.

Una primera reflexió coincident amb moltes converses post 9N, és que per damunt de la independència es troba el dret a decidir i que la dignitat i els sentiments de les persones es troben per damunt dels idearis i decisions polítiques. Bona lliçó i bona resposta a la capacitat nul·la de consens que han demostrat els governs central i autonòmic. Bona lliçó per a Mas i Rajoy.

Què pensem del 9N? Caldria obrir el debat i llançar la pregunta a la ciutadania. Una ciutadania indignada per la corrupció, l’atur i la crisis. Una ciutadania que sembla voler un canvi polític i un canvi en entendre la democràcia participativa. Una qüestió sembla evident, el diumenge passat el món va veure que els catalans són gent organitzada, tal vegada capaç de bastir un estat propi al menys en eixa jornada i que la resta d’Espanya semblava no pintar res. Tot això per què? Eixa és la pregunta. Com s’ha pogut arribar a la situació del 9N?

Ara cal veure com van les jugades polítiques, els silencis i les estratègies electorals, però hi ha una cosa certa, hi ha més de 2 milions de persones que no volen perdre més temps, ni deixar passar mesos i mesos en espera del nou pas. I tot això amb un immens somriure i amb una sentiment de llibertat a les seues cares. Quina enveja!

Com a nacionalista valencià, reivindique eixa llibertat, eixe dret a expressar la validesa del demà. I si cal canviar o retocar lleis, s’ha de fer ja. Per damunt de les banderes i dels símbols d’identitat estan les persones. La identitat del poble valencià hauria de partir de l’empatia de tots els ciutadans amb els veïns i veïnes de totes les nostres comarques i localitats. Hem de continuar vertebrant i descobrint el nostre País Valencià. Encara hem de fer molt de camí.

Exemples d’entesa i solidaritat entre els pobles clar que hi ha. El divendres a la nit es lliuren els Premis Literaris Ciutat d’Alzira on les paraules i els relats en la nostra llengua, ens uneixen com a pobles germans.

Diego Gómez

Portaveu Coalició Compromís Alzira

1 Comentario

  1. Tu ho has dit pobles germans, per aixó que com al germans cadascú ha de fer la seua vida i més encara quan es claven les parelles per mig.
    El que no potser es que el germà major es vullga aprofitar del germà menut pel fet de caure-li millor al pare, que es el que que sempre ha volgut el germà major en este cas.
    Per aixó si cal deixar-se de parlar amb el germà es deixa, però no amb els pares, que es el que fa el germà major quan no es ix amb la seua.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here