Arbres en flor en plena tardor / Opinió: Pedro Domínguez

0
242

I això que resultaria bonic i agradable en el moment adequat ara és un mal simptoma, un senyal de que estem tornant boja la mare Natura. Al litoral mediterrani, les escasses pluges de setmanes enrere refrescaren una mica l’ambient i després tornaren a pujar les temperatures, de manera que la vegetació ha interpretat que estem en primavera. Els tarongers per exemple, amb les navelines grans i sense acabar d’acolorir-se perquè no fa fred, han brollat i obrin les seues flors de tarongina que perfumen l’entorn, la qual cosa restarà energia a l’arbre quan realment arribe la primavera i haja de quallar flors i fruites. Un altre problema per als agricultors.

La qüestió és que fa massa calor i alguns dies sembla com si estiguérem encara a l’estiu. Jo recorde fa quaranta anys quan es ficava a ploure i estava dies i dies plovent, i a la fi d’octubre ja feia fred, però ara cada any s’allarguen més els estius i s’acurten els hiverns; amb l’agreujant que aquest any meteorològic ha plogut molt poc. I la calor és global, el 2014 va camí de convertir-se en l’any més calorós de tots els registrats històricament, des de 1880 almenys.

Durant els dies de major calor tots ens queixaven, lògicament, perquè per molt d’aire condicionat que tinguérem a casa, en eixir patíem l’excés de calor i també als centres de treball, com ens va ocórrer a educadors i estudiants per la desbaratada ocurrència de la consellera; a molts fins i tot per la nit ens dificultava agafar el son, perquè existeix un llindar de temperatura a partir del qual no podem dormir. Hi hagueren moltes queixes però quasi totes fatalistes, impotents, sense cercar ni exigir solucions, i això que ja es coneixen les causes d’aquest problema des de fa dècades.

De fet portem ja més de 30 anys de reunions internacionals al més alt nivell, amb dotzenes d’informes científics que demostren que som nosaltres la causa principal de l’escalfament global. Malgrat tot l’única cosa que han aconseguit els governs ha sigut l’insuficient i caducat Acord Internacional de Kyoto, que ni tan sols van signar els països més contaminants. I mira que és fàcil veure l’origen del problema:

A més automòbils i menys arbres, més calor i menys pluges!

Així de senzill. Però els ciutadans del carrer no volen assabentar-se i no relacionen l’excés de calor amb l’excés de desplaçaments en cotxes/motos/avions ni amb els incendis i la devastació mediambiental. I els que s’assabenten, ràpidament s’autoexculpen pensant que per uns quants km més que viatgen, encara que siga sense necessitat o existisquen alternatives menys contaminants, no passarà res. Així, a Espanya el 10% dels desplaçaments urbans són per anar a menys de 500 metres i el 50% per anar a menys de 3 km, pura estultícia perquè generalment aqueixes distàncies es poden recórrer a peu o en bici sense contaminar ni gastar un cèntim i a més fent un exercici saludable.

No es comprèn que som ja 7200 milions d’éssers humans i tenim més de 1000 milions d’automòbils circulant per la superfície terrestre, vomitant anualment a l’atmosfera milers de milions de tones de CO2 i d’altres gasos hivernacle. Hem sobrepassat llargament el que la Biosfera podria digerir i neutralitzar, els efectes no es poden amagar ja i segons l’informe Planeta Viu de WWF necessitem 1’5 planetes Terra per a seguir consumint com actualment, és a dir que ens hem passat un 50%, i els països desenvolupats com Espanya molt més. Una situació absolutament insostenible i molt més si tenim en compte que les superpoblades Xina, Índia, Brasil, etc. estan seguint el nostre model de desenvolupament depredador i contaminant.

Els governs per la seua banda ballen al són que toquen les transnacionals del petroli, que mouen bilions de $ cada any, més que la majoria d’Estats; no és casualitat que les reunions internacionals sobre el clima no arriben a acords efectius per a reduir el CO2 i detenir l’escalfament global. El nostre govern concretament ha elevat la velocitat màxima a 130 km/h, sabent que així augmenten les emissions de CO2 i la gravetat dels accidents; també ha permès que puge molt el preu de l’electricitat en la part fixa (potència contractada), desincentivant l’estalvi energètic; a més ha decretat un peatge per a l’electricitat fotovoltaica d’autoconsum, amb l’objectiu de dissuadir els qui volem instal·lar-nos plaques solars ara que són tan barates i han superat la paritat de xarxa; per si allò fóra poc, ha posat totes les traves que ha pogut a les energies renovables i damunt ha fet un nou codi de circulació que complica l’ús de la bicicleta; és a dir que a més de ser campió en corrupció, aquest govern també és campió en danyar el medi ambient i les persones.

Atès que ens hem passat ja tant respecte als límits que la Biosfera pot assimilar i neutralitzar, no queda molt de temps per a posar en pràctica les solucions. Els científics calculen que hem de detenir l’escalfament global abans del 2020 per a que la pujada no supere els 2ºC (i ja portem 1ºC), perquè a partir d’ací els problemes s’agreujaran notablement i les solucions resultaran molt més complicades, açò si no entrem en un procés irreversible, sense solució. La qüestió és com conscienciar a la població i els governs perquè assumisquen el problema i comencen a engegar les solucions individuals, locals i globals…

Reaccionarem a temps els Homo sapiens? Invertirem el procés, protegint els boscos, plantant milions d’arbres autòctons, utilitzant menys els automòbils i més la bici i els peus, per a que no pugen més les temperatures i ploga més? Madurarem ja o ens passarà com a la granota del conte, que ficada en una olla amb aigua temperada que va calfant-se a poc a poc, quan es vol adonar ja està bullida?

Pedro Domínguez Gento

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here