El Liceu d’Alberic alça hui el teló per a l’obra «Susana i Jo»

0
402

El Teatre Liceu d’Alberic alçarà hui a les 20,15 hores, el teló del seu escenari, per acollir un espectacle del mon de, “la interpretació, narració, de cançons foklòriques acompanyades amb la guitarra, contes per a majors”,  és a dir una barreja de tot açò, amb un denominador comú, fer que l’espectador s’oblide durant mes d’una hora dels problemes quotidians.  I possiblement únic en el seu gener fins ara, i destinat per als adults.

 Tot gira en torn a que “igual canten un conte, que et canten una cançó”, amb dos personatges coneguts en Alberic, Susana Lagos, argentina, amb la guitarra, i Jordi Micó (Gran Jordiet, per al món infantil), d’Alberic, amb una idea original de Jordi, de mesclar un conter, amb el folklore argenti, i que intentaran explicar-ho ells dos.

“L’entrada va ser lliure, i al finalitzar, els espectadors deixaran allò que estimen el que han vist, o puguen, i “si algú no pot donar res, ens conformem amb els seus aplaudiments i les gracies”, en diu Jordi, aixina com una “llibreta de opinions”, on podran escriure tot allò que s’assemble del que han vist, inclòs critiques constructives per a millorar”.

Davant de l’escenari es trobaran amb els contes en els que s’han basat.

Assentats al voltant d’una taula en una terra-seta interior d’un bar, i temperatura d’estiu, en trobe a Susana i Jordi, per a que expliquen, que vol dir que igual canten un conte, com conten una cançó, Susana, parla en Castellà, encara que després li’l tindran que traduir, ens diu,

“La proposta de treballar junts, va ser de Jordi, a mi, ja que el té una carrera de fa  molts anys de cara al públic infantil, en aquest cas va ser per a dirigir-nos a la gent major, es a dir contes per adults, no picants, sinó dirigides a persones adultes que pogueren entendre els missatges.

Baix la direcció de Jordi, feren una selecció, on en alguns d’ells el públic riu, en altres ploren, o es fan reflexionar el missatge que en ells tramitem”.

.- Jordi, quan estàs preparant una actuació de cara en públic, ¿Què tens a compte?

“Hem buscat contes que a nosaltres ens agrada, histories que ens ompliguen, perquè jo buscava algo que m’agradarà fer a mi – ¿mes historia que conte? – un conte es una historia breu, amb pocs personatges, on el nuc i el desenllaç no dura tant, i en el cas nostre sol durar 15/20minuts per historia.

Volíem fer contes socials, que agradarà a la gent i l’emocionarà…el que a mi m’agrada llegir, perquè al cap i a la fi, el que narra no és un actor, mires als ulls, comptes una història, i comptar algo que a mi no m’agrada, m’és molt complex.

Per això triem entre un muntó de contes que van sorgint, els que jo creia que m’agradaven, i Susana podia acoblar alguna cançó i tenien un sentit global quan el muntàrem tot, i que acaben en contes dels més desfavorits de la societat, ancians, xiquets, dones,….»

De alguna manera el que acabes dir Jordi, es el mateix que abans ens dia Susana, que buscàveu allò que podia tocar la fibra, la sensibilitat de la societat, pel que està passant actualment.

.- En aquest any que porteu junts, ¿es el que heu vist que a la gent li agrada?

Susana, “Jo crec que les persones naixem bones, i ens anem transformant lentament. Jo crec que a tot el món li agrada escoltar eixes històries que ens toca la fibra mes íntima. En el dia a dia anem canviant , a vegades veiem i fem coses que no són del tot bones, tots, absolutament tots ho solem fer. Però sempre ens agrada, que ens fase reflexionar, respecte al que està bé o no està bé.

Hi ha històries en què no es recrimina res, tan sols es compten, i ja està. Es compte una realitat que existeix, que és la part de la societat mes afectada, i basant-se en això vam fer un espectacle. Com és part de la societat mateixa, jo crec que en els espectacles, a la gent els agrada, quan es creuen protagonistes de la situació.

.- ¿Feu participar  al públic, quan esteu comptant un conte?

Jordi.- “Molt poc. Al principi el just i necessari. El que pasa, es que el públic es sorprèn de que li estan contant una historia quotidiana, i li agrada, i es dius per a dins. “Ostres m’acaben de contar un conter sense mes, que m’agradat, i em sent molt bé”, i en això es en el que juguem.

Recorde, que una vegada ho vam fer en un mòdul formatiu per a xavals joves a Xàtiva, i a l’acabar, es van acostar alumnes que ens digueren, » hem gaudit, hem plorat, hem reflexionat, i ens ho hem passat bé».

Simplement es tracta de tocar les emocions , des de la mas estricta senzillesa. A vegades, ni ens alcem de la cadira, ella cantant i jo comptant, i d’això es tracta.”

.- Susana, ¿ha hagut alguna vegada que s’ha acostat a vosaltres ,dient que s’ha vist reflectit en alguna d’eixes històries que heu comptat?

“a mi personalment, no. Però, u s’imagina que li està agradant el que estem fent, perquè ens heu demostren en els aplaudiments.

No van faltar oportunitats, que en alguns dels contes arranca del públic els aplaudiments, i jo em done compte que s’està identificant la gent amb la història.

.- ¿què voldríeu fer?

Jordi, “Susana, com a cantant, es Ambaixadora de la Cultura Argentina, en Espanya, tè una veu impressionant, pareguda a Mercedes Sosa, es un plaer treballar amb ella, i segurament a partir d’aquest treball, van a sorgir altres. Ja tenim altres idees, combinant cançons i música.

A mi també m’ha servit per a treballar amb els adults, perquè faja jo el que faça, tot son aplaudiments per a ella.”

.- ¿tingueu pensat algo en conjunt, per als menuts?

Susana, heu deixa en mans de Jordi, però diu, “en el meu país , jo vaig ser mestra de música. Sens dubte que m’agradaria, abans a Argentina em dedicava a l’ensenyança de xicotets i grans, en la guitarra, i el cant. Pel que estic habituada a la gent xicoteta. Ensenyava cançons infantils, per això si m’agradaria.

Jordi, té un camí guanyat al llarg de la seua historia, en aquest tema, i jo no me permetria en absolut, entrar en un camp que ell té tant guanyat.”

.- ¿Des de quan toques la guitarra, Susana?

“Des que vaig aprendre a llegir i escriure.

En van ensenyar dos professors, Pasquali, i Saita, argentins. Si m’escoltaren o lliguen a Argentina, m’agradaria manar-los records i una salutació, ja que estudie 5 anys en cada un d’ells.»

Jordi, ens diu que es sent molt a gust i volgut en el seua poble, Alberic, treballant i en altres aspectes, i en sent profeta en la meua terra. Passejar pels carrer d’Alberic i que el saluden xiquets i xiquetes, sents que has rascat algo dins d’ells culturalment.

Susana, invita a tot el poble d’Alberic, a que vagen a voler-los, que disfruten , i quan isquen, estiguen contents, per prendre la molèstia d’anar, ja que coneix als alberiquenys, des de fà 15 anys.

Açò es una faceta nova que van descobrint, perquè hi ha molta gent que no sap que jo cante, ni que me dedicarà en Argentina a cantar.  Que vinguen a conèixer-nos, perquè humilment els dic, que passaran una estona agradable.»

 

Crec que la gent, es sorprendrà, es algo molt senzill, que no esperen elefants fent de trapezistes, i van a descobrir moltes coses dins d’ells mateix, eixiran amb el somriure en la boca, i sorprengut de dir, “què bonic”, ens acaba dient Jordi.

.- Missatges de Jordi i Susana

 

“El fi últim que pretenen, es fer pensar que es pot canviar el mon, i que cadascú, deu de tirar la seua goteta d’aigua en l’oceà de les injustícies, Creguem es aconsegueix, ja que la gent, reflexiona.”, Jordi Micó (Gran Jordiet)

“Que els que pensem en algun moment, en que els pensaments si es poden canviar, i que es pot lluitar contra les injustícies, la discriminació, crec que hem de fer-ho i tractar amb els mitjans que tinguem, d’anar darrere d’eixa cosa tan positiva, com és l’intent utòpic, d’un món millor.» Susana Lagos

Va a ser un repte per a la gent que vaja, ja que es van a sorprendre, com es fan participar en les histories i contes, sense participar físicament, però, si mentalment, on mes de u els donarà molt de pensar i re-capacitar els seus comportament.

Eduardo Sala/Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here