Cantera del Llevant UD: Alguna cosa es mou a Bunyol / Dani Ponz

0
306
Iván López un bon exemple de la cantera del Llevant

Ja en tenim un quart de la lliga al grup VI de la tercera divisió  i les distàncies es mantenen, de la promoció al descens n’hi ha huit punts,  en els altres grups, generalment, les diferències són mes grans com per exemple en la de Castella La Manxa, on hi ha catorze punts de diferència en les mateixes posicions.

 Quan preparàvem les promocions ens donàvem compte que els altres equips d’altres grups  tenien puntuacions impressionants i diferencies de gols a favor altíssimes, eixe és una bona mostra de la falta de competitivitat que hi ha en molts grups i que fa que quan els valencians arribem a eixos partits sigam molts durs de batre, per més diferència de pressupostos que n’hi haja entre uns i d’altres.

Una UD Alzira líder, acabà empatant en el sempre complicat camp del Riba-roja, els riberencs que començaren guanyant de pilota parada, cediren el control del partit als locals que remuntaren. En un gran final dels blaugrana, aconseguiren empatar i estigueren a punt de guanyar però la fusta i el porter roget evitaren el triomf visitant. El diumenge un interesant  CF Torre Llevant visitarà el Suñer, un equip jove amb una gran presència de jugadors de la seua pedrera que porta una molt bona línia durant l’any i a bon segur presentarà un atractiu partit al feu alzireny.

D’altra banda un ben posicionat CF Cullera va estar prop de guanyar a Castalia i es que els roig i blancs pràcticament no patiren a Castelló i sols un lliure directe de l’ex jugador del Llevant i Almeria, Rubèn Suárez a les acaballes de l’encontre pogué rescatar un punt per als orelluts, quan ja es cantava la victòria forastera.  La desgraciada lesió de Fran Giménez, esperem que no siga res per al destacat defensor de Canals, va donar entrada al gran protagonista del partit, Manu Gassent, que va desbordar a la defensa blanc i negra en els dos gols cullerots.

Aquest dissabte a l’Aèria els de la Ribera Baixa s’enfronten  a l’Acero, un gran equip que no ha començat la lliga de manera que s’esperava però que ha de servir per a confirmar la millora dels dissabte passat aconseguint els tres punts en joc.

Però el dissabte passat va donar per a més, per la vesprada el Real Madrid posava el “No hi ha bitllets”  al Ciutat de València. El resultat va ser un demolidor 0 a 5 a favor dels blancs, però ens agradaria destacar la quantiosa participació de jugadors que han corregut pels camps de la Comunitat Valenciana a les categories

Dani Ponz

inferiors i inclús regionals en aquest encontre. Aquest és un indicador del bon moment en el que es troba el futbol valencià, amb quatre equips a primera divisió.

Pels de la capital un sensacional Isco que hem assaborit i patit a la vegada  a  diferents categories del València CF en  juvenils i tercera. Pels granotes un altre que ens ha amargat alguna vesprada i hem gaudit a la vegada, Diego Mariño, porter format al futbol base del  Vila-real CF, altres dos productes de la cantera “che” com Pedro López i Gavilan als d’Orriols. Però destaquem sobretot la presència de fins a sis canterans del Llevant, Hèctor Rodas, Juanfran, contra el que vaig arribar a jugar en contra com a jugador, Morales que va jugar al filial granota i també va ser un maldecap als camps de la tercera valenciana o Camarassa representant d’aquell Juvenil coper de fa dues temporades.

  No obstant per a mi va ser molt especial veure  dos jugadors que vaig poder disfrutar a la meua etapa al juvenil granota, Rubèn Garcia i Ivan López. Gran jugadors, encara que  millors com a persones. Tenien foc als ulls i moltes ganes per aprendre i millorar. No m’estranya  gens vore’ls en primera divisió, conec la seua disposició al treball i les seues facultats innates. Com a exemple comentaré alguna vivència viscuda amb ells.

Anàrem a jugar un amistós contra el Castelló juvenil en pretemporada i  tenia que provar algun jugador, per això vaig col·locar a Ivan López, lateral dret, d’interior esquerre. El pobre Ivan, tot voluntat i acostumat sempre a ser un jugador destacadíssim ho va intentar de totes les formes, però el pobre no va donar una. Quan l’àrbitre va xiular la mitja part, em vaig donar compte que Ivan, sense fer cap soroll eixia ràpidament del camp plorant, era un guanyador i encara que era un amistós estiuenc i fora per complet de la seua posició no acceptava la seua actuació, en va commoure i quan passa al meu costat, el vaig abraçar com abraces a un fill i li vaig donar les gràcies de cor pel seu esforç, eixe dia em doní compte que eixe xic era diferent.

Abans d’acabar la primera volta Ivan ja jugava a l’equip superior al nostre, el juvenil A, no així Rubén Garcia, que va ser el tretzè jugador del meu equip en pujar al A. Rubèn veia com els altres companys eren reclamats abans que ell per a jugar a l’equip superior i ell no era  cridat ni tan sols per a entrenar algun dia amb el divisió d’honor. Ell era capaç de jugar de davanter, mig punta, interior  i inclús lateral per les dues bandes, sent habitualment dels més destacats en qualsevol posició, perquè Rubén és l’únic jugador i alumne  que he tingut del que he pensat realment que podia ser ambidextre.

Molt decaigut un dia em va agafar i em va dir:

– Mister, no sé que estic fent mal? Però no me criden del juvenil A ni per a entrenar i crec que no conten en mi……

Recorde com si fora hui la meua contundent resposta:

– Rubén eres el millor i és impossible que no conten en tu!

Li ho vaig dir tan seriosament que la conversa va acabar ahí, mai més en tornà a preguntar ni el vaig tornar a veure decaigut eixe any, on al poc de temps ,evidentment va ser sol·licitat per pujar a la categoria superior.

A vegades els entrenadors creguem que hem influït decisivament a les carreres dels jugadors que han progressat, jo sols els done les gràcies per haver tingut la sort d’haver-los entrenat.

Així i tot, alguna cosa està canviant a l’escola del Llevant UD, a la qual he tingut la fortuna de pertànyer  tan com jugador com a entrenador, en dos èpoques molt diferenciades. A base de molt de treball, per part de gent jove molt preparada i impulsada pels èxits del primer equip, les prestacions de l’acadèmia granota han pujat com la bromera. Ara mateixa està a un nivell top a Espanya i és molt possible que les possibilitats de ser professional al món del futbol seguen  molt més elevades des de Bunyol  que no des d’altres pedreres històricament  més reconegudes. Altres canteranos  granotes al professionalisme últimament  i que també hem gaudit com a entrenador podrien ser Nèstor  Albiach al Dukla de Praga i Manuel Bleda, fa uns dies campió de lliga al Istiklol Dushanbe de Tayikistan.

Dani Ponz / Entrenador de futbol 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here