L’exalcalde d’Alberic José Mª Álvarez mostra les seues pintures a la Casa de la Cultura

0
441

Des del passat 3 d’octubre, la Casa de la Cultura d’Alberic acollix una exposició de pintura, de Jose Maria Álvarez Belvis, mestre jubilat, casat amb Isabel, i amb dos filles, Maria Isabel, i Lucia.

José Maria, va ser alcalde d’Alberic, en la tercera legislatura de la democràcia actual, per CDS, de 1987-1991.

Li bé l’afició de molt jove, ja que a partir dels 12/13 anys, ja era un aficionat del dibuix i de la pintura, esporàdicament, i anava fent algun que altre quadre.

José Maria, ens conta per a Riberaexpress, que, “la meua situació en aquella època, era l’estudi , i posteriorment vaig fer la carrera de magisteri, i durant eixe temps, pràcticament havia fet ben poc.”

Però la seua passió per la pintura va anar en augment, esperant que un dia li aplegarà la jubilació per dedicar-li mes temps a la seua gran passió, agarrar el pinzell, i plasmar en el llenç allò que ell havia vist en fotografia o li havia aplegat en un calendari.

¿Has estudiat pintura, anat a alguna acadèmia, o eres un pintor autodidacta?

Son un pintor autodidacta. No he tingut mai, ningun professor, ni he anat a cap acadèmia.

La meua inspiració era en la pintura, mes que el dibuix, i la meua il·lusió era descubrir en la mescla de colors, aquell que jo volia.”

 

Recorda al pintor Calvet, fill d’Alberic, que va tindre fama, “que pintava algunes coses en l’església de Sant Llorenç, i quan venia, ja que passava temporades fora, jo anava a l’Església, a vorer com pintava els quadros.

Allò va fer que augmentarà la meua il·lusió, i recorde que em dia moltes vegades, “tu sobre tot, no li tingues por a la mescla de colors, atrevix-te a mesclar,  i ja trobaràs el color que busques”.

A l’hora de pintar un quadre, ¿te inspires en alguna idea que portes en el cap, o com heu fas?. Si el pareix, comencem pels retrats, que en tens alguns…

“El retrat es la meua obsessió des de ben jove, i m’agrada molt. De fet, recordé que “Unió d’Explosius Rio Tinto”, feia uns calendaris molt encertats, i vaig voler pintar la cara d’una xica que tenia la seua cara molt bonica, i de a hi, vaig començar a fer retrats.”

Jose Maria, però, els retrats que t’he vist en esta exposició, conec algunes persones, i veig que es real a la persona, ¿els tenies de model per a pintar-los?

No, son retrats d’ells, que jo he tractat de fer el quadre, però segons dius, veuràs que la resta es una pintura molt realista, i detallista, i en retrat em passa el mateix, tracte de polir-lo, fer-lo segons la meua idea, i faig l’acabat”

Mentre estava esperant, Jose Maria i la seua dona Isabel, atenien a unes persones, m’he passejat pe tota l’exposició, i havia un, que m’havia cridat mot l’atenció, no sols per la grandària, sinó pels matisos de colors, per la quantitat de figures que el compon. Es tractava d’una representació, del “Tribunal de les Aigües de Valencia”, i uns bodegons, molt realistes.

I li vaig preguntar a Jose Maria, ¿quin quadre t’ha portat mes temps en fer-lo, dels que tens exposats?

“El “Tribunal de les Aigües”. Pero no per lo gran que es, sinó per la quantitat de figures, 21 en total, amb molta varietat de colors i tonalitats, tant en els trages, com en la resta. Eixa zona que senyales, té moltes hores dedicades, com els bodegons, amb molts elements, i una gran quantitat de colors. I en la resta, al ser quadres mes xicotets, no té tants elements.”

¿Quants quadres has fet fins ara?

“En esta exposició hi han 52”.

Repassant els que té a casa, repartits per la família, i altres regalats, sobrepassen en llarg els 100 quadres pintats.

José Maria, “que t’agradaria pintar, i que no t’has atrevit encara?

“En ment, no tinc res, però, a mi m’encanta Sorolla, m’agradaria fer tota una exposició sobre ell. “

No t’avia dit res de Sorolla, perquè en esta exposició, encara que hi han alguns amb pintures clares i suaus, son mes d’interiorisme, de flors, però no en tens cap paisatgístic, o en eixa lluminositat que Sorolla li donava als seus quadres, que es feia ser vius, i agradables a la vista de la gent.

Si. Esta exposició, esta feta de quadres d’interiorisme, flors, bodegons, retrats, però res de paisatges. Dins de la pintura realista que faig, crec que el paisatge em seria, inclòs, un poc mes fàcil.”

Segons es diu de la pintura, “és l’art de la representació gràfica utilitzant pigments mesclats amb altres substàncies aglutinants orgàniques o sintètiques. En este art s’empren tècniques de pintura, coneixements de teoria del color i de composició pictòrica, i el dibuix.”

Esta definició es la que Jose Maria Álvarez, ha fet autodidacta ment, sense passar per ninguna acadèmia, i tan sols uns consells d’un gran pintor del poble d’Alberic, Calvet, que quan podia, tornava als seus arrels. a Alberic.

Els quadres exposats, han sigut fruit d’una “investigació de colors” buscant la vivesa, la fres-cura, matisant els elements introduïts, on ha estat mesclant el pintar quadres de retrats, bodegons (segurament perquè està en terra de llauradors), flors, i elements decoratius, sense oblidar els retrats de la seua família, i un quadre titulat, “abstracte. sobre abstracte”.

El que no he vist, es cap referent als tarongers, i a un lloc emblemàtic d’Alberic, com es la Muntanyeta, o l’ermita de Santa Bàrbara, amb la seua baixada del Calvari.

Una exposició, que transmet relaxació, t’abstrau de qualsevol cosa, i que una vegada vistos tots, t’abelleix tornar a veure amb deteniment alguns dels seus quadros, que transmeten sentiments, en temes diferents, on la pluralitat de colors és gran, però com el confessava ser admirador de Sorolla, crec que ja estava buscant tècniques paregudes, per a escometre pintar quadros inspirats en Joaquin Sorolla, que estic sguro, ho aconseguirà.

L’exposició de Jose Maria Àlvarez, no deixarà indiferent a ningú, ni enveja a altres pintors mes famosos, amb una pintura fresca, realista, amb sentiments.

Està patrocinada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alberic.

L’esposició estarà oberta fins al 16 d’octubre en la Casa de la Cultura d’Alberic, amb horari de 18,30 h., fins a les 21,00 h.

Eduardo Sala/Riberaexpress

Fotos: E.Sala

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here