L’Estafa Elèctrica / Opinió: Pedro Domínguez

0
411

Que açò més que una democràcia és una espècie de cleptocràcia oligàrquica cada dia sembla més clar, sobretot quan veiem coses com l’obscè poder i lucre de grans empreses com les elèctriques, que pràcticament no competeixen entre elles i ens sagnen als captius consumidors amb les lleis que dicten a favor seu un govern rere altre. No és casualitat que aquestes empreses endollen a expresidents i exministres quan aquests deixen el càrrec i es jubilen anticipadament, pagant-los molt més del que cobren de l’Estat. Són les famoses i corruptòfiles portes giratòries entre l’alta política i les grans empreses.

A Espanya tenim una de les factures elèctriques més cares d’Europa, entre altres coses perquè empreses i governs van creure que el consum seguiria creixent indefinidament i així sobredimensionaren la producció, construint grans centrals a dojo (i ací cada vegada que es construeix alguna cosa cara, ja sabem quin és el principal objectiu i el que passa després), per a generar fins a 100.000 Mw; no obstant, el consum màxim s’ha quedat en 45.000 Mw, menys de la meitat del construït. I açò, que en un mercat de competència real hauria fet fallir els qui s’endeutaren per construir molt més del necessari, ací ho van resoldre cobrant-nos-ho als consumidors en el rebut de la llum. Allò de que els capitalistes s’arrisquen i si encerten guanyen i si erren perden no es compleix en absolut, almenys per als peixos grossos; l’actual és un capitalisme de sangoneres i paràsits on sempre guanyen ells perquè controlen el govern, en conseqüència els ciutadans sempre perdem i ens toca jugar de pagans.

I no contents amb atracar-nos mitjançant el rebut hiperunflat encara s’atreveixen a dir que tenim amb ells un deute, el dèficit de tarifa que s’inventaren amb Rato i Asnar, d’uns 24.000 milions d’€. 24.000.000.000 €! De fet, els presidents de les elèctriques, veient la ganga dels bancs dolents ja aprovats perquè els ciutadans paguem les pèrdues de bancs i autovies pèssimament gestionats, encara s’atreveixen a demanar que es creï un altre banc dolent, públic per descomptat, perquè assumisca el seu fosc, trampós i vampíric dèficit de tarifa. Una altra estafa col·lectiva més.

L’assumpte resulta encara més greu si considerem que ells es reparteixen dividends de milers de milions d’€, Endesa per exemple anuncia aquesta setmana que va a pagar 14.600 milions als seus accionistes. Una vertadera provocació i una cruel burla al país, especialment ara en plena crisi, amb els treballadors patint retallades de sous, drets i serveis, amb un 25% dels ciutadans enfonsats en la pobresa, perdent el treball i alguns fins a la casa. Als alts executius de les elèctriques, que per cert cobren molt més que els seus homòlegs europeus, no els importa que milions de llars no puguen ja pagar el rebut elèctric i en conseqüència els tallen el subministrament, els és igual si hi ha xiquets, ancians o malalts, ni que arribe l’hivern i es moren de fred. Per a ells l’única cosa important és guanyar cada any més milions, estan podrits d’avarícia i egoisme.

L’última reforma elèctrica del govern, feta a la mesura i interés de les grans companyies, ha aconseguit pujar encara més el rebut elèctric, que està plagat de taxes, impostos, gangues i privilegis, de manera que el consum ve a ser sols un 60% del cost total. I el pitjor de tot és que han pujat la part fixa, la potència contractada, al doble, sense un àpex de vergonya; i es rumoreja que volen establir una tarifa plana elèctrica (sens dubte més cara que el rebut actual mitjà) on el 90% del total siga fix, independent del consum, amb la qual cosa en comptes d’animar els ciutadans per a millorar l’eficiència i estalviar energia, l’espenten a consumir més. Sense considerar per res els greus impactes ambientals de les centrals tèrmiques, la perillositat i els residus milenaris de les centrals nuclears (però si han retorçat la llei per allargar la caducitat de les nuclears i estan entestats en connectar de nou l’antiquadísima Garoña, que és una bomba nuclear en potència!), la dependència de països estrangers, la violència internacional pel control dels jaciments, etc. etc. I encara ens diem Homo sapiens

Damunt han sabotejat vilment l’autoconsum. Ara que les plaques solars resulten més barates que l’electricitat convencional vénen els executius elèctrics i els seus lacais del govern i s’inventen un peatge dissuasiu, una taxa especial nova, per a injectar a la xarxa l’electricitat solar sobrant, de manera que el productor ha de pagar a la companyia per regalar-li l’electricitat que li sobra durant el dia, i després ha de tornar a pagar-li per l’electricitat que consumix de nit. Una cosa increïble que no passa en altres països, impedint així que milions de llars ens autoabastim amb energia solar, la font més neta i autòctona que tenim. El lògic seria pagar sols la diferència entre l’electricitat consumida i la regalada, a preus normals, sense taxes extres; és el que es diu autoconsum amb balanç net, el futur pròxim.

Jo mateix, amb l’autoconsum de balanç net, m’hauria col·locat ja en la teulada els 2 Kw fotovoltaics que necessite per alimentar el meu habitatge i no haver de dependre més de voltors com aquests d’Iberdrola. Encara sort que no se’ls ha ocorregut posar un impost especial als mòduls termosolars, que calfen l’aigua domèstica amb l’energia solar i s’amortitzen en tres o quatre anys amb l’electricitat que estalvien; aquest sí que el tinc instal·lat des de fa un parell d’anys i ja quasi he amortitzat els 1800 € que hem va costar.

Són terribles, les grans companyies d’energia i aquest govern asnal, prepotent i oligàrquic. I no es conformen amb fer mal ací, ara han endollat el seu troglodita a Brussel·les, no gens menys que de Comissari d’Energia i del Clima. El devorador de iogurts caducats, que procedeix d’una tribu petroliera i negacionista, de responsable del clima i l’energia! No saben a Europa la burrada que han fet, és com si hagueren nomenat la Mato de Comissària de Salut i Sanitat Pública. I què dir del projecte Castor, que l’han hagut de parar perquè provocava terratrèmols i encara, per a més escarni, el govern vol pagar-li a l’empresa 1350 milions d’€ per les molèsties, quasi el triple del presupostat inicialment…

En fi, el perillòs duo oligarquia-govern ha aconseguit frenar temporalment el creixement i enfonsar en la crisi les energies renovables, un dels sectors més prometedors i amb molta ocupació de la nostra malalta economia. Però a la llarga no podran detenir les renovables perquè les fonts convencionals s’esgoten, s’encareixen i provoquen guerres any rere any, mentre les renovables i sobretot la solar s’abarateixen contínuament, són autòctones i pràcticament no tenen impactes ambientals.

Algú pot dubtar que açò és més una cleptocràcia oligàrquica que una vertadera democràcia?

Pedro Domínguez Gento

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here