Campillo: «Sueca està preparada per a carros i bicis i no per a vehicles»

0
303

Salvador Campillo alcalde de Sueca, quines són les teues aficions?:

“La meua afició es l’esport; m’agrada molt el futbol, l’atletisme, practique el córrer, tot el que em deixa el temps, faig els meus quilòmetres, per a estar bé, i re mes, açó no em deixa per a mes aficions, son 24 hores al dia que li dedique a l’ajuntament.”

M’imagine que també t’agrada llegir, encara que els esports que m’has dit,  i que ara tens el temps molt limitat actualment, perquè com em dius, et dediques en cos i alma al poble,

 ¿Què passa amb la lectura?

“Si que tinc que llegir un llibre cada 15/20 dies, això no falla, m’estime mes llegir qu vore la tele, i estar en companyía de la meua dona quan puga, com estar en família, perquè pobreta, la tinc abandonada en este aspecte”

¿Quins problemes li queden resoldre a Salvador, en Sueca?

“El problema principalment, es que Sueca isca al carrer i veja que està bé. Estem fent campanyes contínuament, perquè açò es passava de mare ja, eixir al carrer , i no hi havia cap vorera que tingueren uns quants excrements de gos, açò estem aconseguint que desaparega.

L’altra seriosa, el que hem parlat, l’aparcament, perquè en Sueca està molt complicat aparcar, ja que està preparada per a carros i bicicletes. Els carrers són estrets, i ara passen cotxes que no caben en elles i han d’anar per damunt de la vorera, i em pregunta, què podem fer per a donar-li solució?, i no pots fer res, tinguem que tindre paciència, i eixa és una, i saber que Sueca és així, i ha d’agradar-te així. A mon m’agrada Sueca així, dins de les seues limitacions i inconvenients que té, però és el meu poble, i jo ho vull – Sueca és un poble i no una ciutat (li matise) – així és, i manté eixa idiosincràsia de sabor a poble, un poble de 30.000 habitants , un poble gran però…on ens coneixem tots, i a mi m’orgulles això, que ens vegem pel carrer, i ens saludem, i això a mi no em sap mal.

Mai he cridat a la policia local, per a que em porte algun lloc, el contrari, el meu cotxe està a disposició de l’ajuntament.

 Sueca, ¿es més turística, llauradora o mes industrial?

Ha sigut sempre agrícola, sempre, Sueca ha sigut molt rica, hi ha 80.000 fanecades d’arròs, i 20.000 fanecades de cítrics, què passa, les 80.000 fanecades d’arròs, estaven en mans de totes les famílies de Sueca. En ma casa teniem poc, i els meus pares ens van criar als 8 germans, no érem rics, però ens van criar mon pare i ma mare, molt bé.

Ací venia molta gent de fora, de la Marina, de Yecla, de la Ribera Alta, i guanyaven per a tot l’any, de la vereda d’ací.

Poc a poc anat industrialitzant-se, , va entrar la maquinària als arrossars, i tots eixos jornals que es feien a mà, o amb els cavalls, s’ha perdut, a favor de la compra de tractors, segadores, és a dir mecanitzant la major part dels treballs.

A mes, com el es sol dir, “el peix gran, es menja al xicotet”, i el que tenia diners, anava comprant les terres dels costats, i poquet a poquet, cada any, incrementava les seus terres, i hui en dia està en mans de un centenar de persones. Encara huí en dia l’arròs deixa dines.

La taronja, no es paga, horts abandonats , perquè es perden diners, en Sueca es una ruïna.

Ací hi ha molta gent emprenedora en la joventut, que va intentat alçar-se, ací tenim els millors obrers de la construcció de totes les faenes, fusters, de tot, vingué el boom i Sueca va ser rica. Feren un polígon per a rics, on no podia anar a comprar ningun xicotet empresari que no li sobraren els diners, i al tornar a una economia efímera, ens han trobat, que el xicotet comerç no guanya prou per a pagar despeses (impostos, seguretat social etc), i gracies a que els pares sempre han guardat algo d’estalvis per a que els fills es muntaren algo, s’ha pogut viure fins ara.”

Clar, abans els negocis dels pares, pesaven als fills, que continuaven amb el negoci familiar, pero hui en dia, ja no deixa.

“aixina es, i ací no tenim industries grans  amb 300 o 400 treballadors, ja que l’empresa mes gran es l’ajuntament, on es concentra la major part dels funcionaris per a que tot funciones, i a les administracions autonòmiques i centrals, i el ciutadà no té mes remei que pagar impostos forts, la llum, per a mantindré els seus negocis, que a-penes deixa per a viure.

Per contra et trobes amb grans empreses que subministren els servicis, on estan clavats molts polítics, cobren sous alts, en els consells d’eixes empreses, i damunt diuen que son empreses privades, creus que açò hi ha dret”

“el xicotet comerç no pot mantindré pels impostos que paguen, i els consellers de les grans empreses, que molts d’ell son polítics, cobren el que no es diu, i repercuteix en el rebut”

 Salvador després de tot el que has dit, voldria fer-te l’última pregunta, ja que estaríem parlant fins a demà pel matí, i no acabaríem, anem a parlar un poc de l’arròs, i en concret, d’eixe 54 Concurs Internacional de la Paella Valenciana, que s’ha implantat en quatre països, com el Japó, Australià, Xina, i Estats Units, sou els millors ambaixadors de la Paella Valenciana, i de promoció del producte pel qual se vos coneix Sueca, com és el cultiu de l’arròs.

¿li feia falta a Sueca, per a impulsar la seua economia?

“No ho hem buscat nosaltres, ells han sigut els que ens han fet protagonistes a nosaltres – es refereix als que han vingut a participar – perquè volien participar en el concurs que fèiem, i hem hagut de fer unes bases per a donar-li prestigi a Sueca. De fet es va realitzar una ambaixada de Sueca, en la que estava Jesús Melero, Tere Ribes, i els organitzadors de les proves en estos països, on a l’ajuntament de Sueca, no li ha costat un cèntim, el que fa Sueca es donar-li prestigi al concurs.

El premi que han tingut els guanyadors del concurs que s’ha fet en els 4 països, era vindre a participar a Sueca.

Per a ells es un gran honor i prestigi, tindre el quadre que els acredita haver vingut a Sueca a participar. De fet hi han moltes peticions nacionals i estrangeres, per a vindre a l’any que be a participar.”

 

Compare el fenomen que passa en l Concurs Internacional de la Paella Valenciana a Sueca, amb el que li passa al COTIF de L’Alcúdia, on abans d’acabar-se, ja tenen mes peticions de les que voldrien.

Retornant al reso del concurs, té un significat molt important per a Sueca, ja que molta gent de fora que s’acosta per a conèixer-lo, coneix mes als establiment d’Hosteleria com restaurants, cafeteries, hotels, , forns, comerços, etc.,

¿passa aixina realment?

«Es tracta d’això, que la gent que vinga a Sueca, beja que tenim de tot, per a satisfer les seues necessitats quotidianes, perquè la tinguen com a destí habitual, i d’eixa manera, estem potenciant i donant-li un valor afegit, a la qual cosa podem oferir, en benefici del nostre comerç en general.»

Salvador Campilllo

“Els suecans i suecanes tenen la constància del que significa este Concurs Internacional?

«No acaba de donar-se compte, per a ells açò és una festa mes. De fet, el segon any de ser alcalde, em van proposar alguns restauradors, fer-ho n dimecres, perquè a ells els vènia millor, ja que els diumenges ja el tenien bé de gent. Em van convèncer, amb la condició que si no funcionava, tornaria al diumenge. No va ser un fracàs rotund, però no el resultat que jo volia, i ells també. La informació mediàtica dels mitjans de comunicació va ser major, però la participació del poble i de la gent de fora, va baixar.

Independentment de que sapia de que eixa festa té que repercutir en el poble els possibles ingressos que poden vindre després, a Sueca se la coneix molt per vindre a menjar la paella, i el nom de Sueca, va unit a la paella.”

Per a rematar garbes, parlem de Jesús Melero, “alma mater” del Concurs Internacional de Paella Valencia.

 

Jesús Melero, té el Restaurant Riu-Rau a Sueca, i encara que no es de Sueca, està arraigat ací, enamorat de Sueca, i es desviu per a que el concurs, no sols camine, sinó que intenta millorar-lo cada any, i Salvador, aposti-lla, “ no es fàcil el que ell fá, i que tanta gent de fora que bé, s’envaja contenta i satisfeta pel tracte rebut. A ell no li fa falta açó, i la defèn a cor i fetge, davant aquells que han volgut endur-se el concurs a altre lloc, i es dels que  diu que. “la primera paella es va fer a Sueca, i per això es té que quedar ací, per l’arròs i la manera de ser dels suecans”.

Eduardo Sala/Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here