Fa ara trenta-cinc anys que vaig començar a exercir aquesta professió, que a hores d’ara continua omplint-me de vida diàriament. Fa tot eixe grapat d’anys que com a docent, que com a mestre mai havia viscut un començament de curs com aquest. Molts de vosaltres ja sabeu de què us parle. La calor estival de setembre (37,6 graus a Carcaixent el dimecres passat) és esgotadora per a tothom menys per a la consellera i els directius educatius, que gaudeixen d’aire condicionat en el seu despatx i poltrona. És esgotadora per a les criatures, pel professorat i per a les famílies. Us he de confessar que la sauna escolar de principi de curs m’ha rebentat física i mentalment. Cada dia em canvie la samarreta dues i tres vegades, he anat en banyador a l’escola i malgrat el ventilador, la temperatura de l’aula ha estat oscil·lant entre els 27 de les 9 del mati i els 33 graus de les 13 h.
Però malgrat les declaracions inútils de la senyora Català. Malgrat la campanya difamatòria de la dreta valenciana contra el professorat de l’ensenyament públic i contra els sindicats del sector. Malgrat el desgavell pedagògic amb l’aplicació precipitada de la LOMQE. I malgrat les nombroses saunes escolars repartides per tot el país en aquest principi de curs, no hem de perdre la il·lusió del nostre treball, no hem de perdre la raó de la nostra dedicació, no hem de perdre l’esperança d’un canvi possible en l’educació valenciana i no hem de deixar de denunciar el que realment amaga la Conselleria d’Educació i la Generalitat Valenciana, amb tot aquest desficaci de desqualificacions professionals i de medalles per ser els primers en tot (també en corrupció i deute). Tota aquesta parafernàlia és l’excusa perfecta per arraconar encara més l’ensenyament públic i més encara el valencià a l’escola.
