Lluitar contra les plagues però amb coneiximent / Opinió: Pedro Domínguez

0
420

 A tots ens molesten les picades dels bitxos, i a mi el primer perquè des de fa anys cada volta que vaig a l’hortet familiar torne a casa amb les cames coentes i plenes de punts rojos, encara sort que l’àloe m’ajuda a neutralitzar les picades; per això entenc les demandes i actuacions d’uns i altres edils de la comarca. Però ací, com en tots els problemes, cal tindre trellat i considerar les causes primeres que els provoquen si no volem complicar-ho i tindre nous i més greus problemes.

I quines són les causes principals de la proliferació de la mosca negra, el mosquit tigre i d’altres plagues importades, com la panderola americana, que invadix els nostres carrers quant fa calor, o el morrut roig, que està liquidant les palmeres? Doncs en són múltiples: molt de tràfic entre països, la pujada global de temperatures, la desaparició dels depredadors naturals, etc.

El tràfic de milions de tones anuals que avui existix entre els diferents països facilita sobremanera l’extensió de les plagues, amb insectes u ous que vénen amagats entre les fruites, plantes, caixes, contenidors i vehicles que arriben o passen per ací.

La pujada de temperatures afavorix molt la reproducció i la vinguda de les plagues des de les terres càlides del S cap a les nostres latituds; abans els hiverns freds netejaven d’insectes els nostres camps però ara, que ja quasi no hi ha ni rosada blanca, sobreviuen fàcilment complicant l’agricultura i provocant-nos problemes de salut. I tant les temperatures com les plagues aniran augmentant els pròxims anys, com a conseqüència del canvi climàtic.

Per la seua banda, la desaparició de depredadors naturals com els amfibis, els pardals, les rates penades i d’altres animalets afavorix enormement la proliferació dels insectes fitòfags i molestos. Tinguem en compte que un sol gripau o granota podia devorar fins a 100 g/dia d’insectes, una oreneta al voltant dels 5 g/dia (molt més quan cria els seus pollets) i una rata penada més de 2000 mosquits en una sola nit. Realment eren els millors insecticides…

Quines serien, doncs, les solucions més adients per a resoldre el problema de les noves plagues? Si som racionals i volem realment solucionar aquest problema haurem d’atacar directament les causes, encara que la solució siga complicada i tarde temps. En primer lloc caldria controlar millor les importacions i el transport, reduint-lo fins i tot; els ciutadans hem de conscienciar-nos per a consumir els productes locals o els més pròxims, fugint al màxim dels productes importats, la qual cosa beneficiarà a més les nostres empobrides economies locals.

En segon lloc cal prendre seriosament el calfament climàtic, encara que el president i el seu cosí diguen el contrari, perquè aquestes plagues no seran res comparades amb tots els problemes que ens durà la calor, la desertificació i la pujada del mar. Resoldre açò és tan “complicat” com protegir i plantar més arbres, utilitzar menys el cotxe, anar més a peu i en bici, estalviar energia i recursos, reduir, reutilitzar i reciclar, etc.

I en tercer lloc, els depredadors biològics són els que millor poden controlar les plagues i estan desapareixent a la carrera precisament pels verins i la destrucció dels seus hàbitats. Cal, doncs, protegir-los protegint rius, marjals, sèquies, boscos i arbres, fomentant l’agricultura i la jardineria ecològiques, fins i tot convindria reintroduir-los als llocs on proliferen les plagues.

Els tractaments amb verins, les polvoritzacions convencionals, tal vegada “controlen” de forma puntual les plagues, però sols temporalment perquè tornen a reproduir-se i el rebot pot ser pitjor. I açò no és cap teoria, recordem el que ha passat amb el morrut roig: s’han polvoritzat verins en les palmeres dins del casc urbà, repetidament, al costat d’on viuen famílies amb xiquets o malalts, que són els més sensibles, s’han gastat molts milers d’euros i al cap i la fi no s’ha acabat amb el morrut, tot el contrari, al carrer Trinitat Redal d’Alzira es pot vore qui ha guanyat finalment aquesta lluita química.

I és que els verins creen resistències en els insectes i en poc de temps a penes els fan efecte, a més els seus residus s’estenen per l’entorn, perjudicant la nostra salut i duguent cap a la desaparició els depredadors, amb el qual les plagues proliferen després encara més. I no sols afecta als depredadors, les poblacions d’abelles també estan reduint-se acceleradament pels verins, quelcom molt greu si tenim en compte que elles pol·linitzen 1/3 de les plantes que ens alimenten…

Per tant, inclús per als casos puntuals, cal buscar solucions ecològiques, potser el bacillus thuringiensis o d’altres semblants siguen útils; a la comarca tenim experts en lluita biològica i control ecològic de plagues, en l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent sense anar més lluny, aprofitem-los. Però sobretot prenem consciència del que estem fent amb la Natura i canviem, millorem amb accions fàcils i efectives: consumim sobretot productes locals, busquem els ecològics, anem més a peu i en bici, estalviem energia i recursos, apliquem les 3R, protegim l’entorn, plantem arbres, etc. Així a més d’ajudar a reduir les plagues i la contaminació també guanyarem salut, desenvolupament local, satisfacció, futur, …

Pedro Domínguez Gento

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here