Per una igualtat que cal anar fent / Opinió: Jordi Sánchez

0
565
Festa de l’orgull gay / EFE

El passat 28 de juny es va celebrar el dia de l’orgull LGTB. Molta gent es queda en el superficial de les celebracions que es coneixen arreu del món. Però no és només això, es tracta de reivindicar els drets, la dignitat i la igualtat per a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.

Cal recordar que a aquest col·lectiu se li aplicava la “Ley de vagos y maleantes”, llei que en 1970 fou substituïda i derogada per la “Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social” de termes molt pareguts, però que incloïa penes de fins cinc anys d’internament en presons o manicomis per als homosexuals i individus considerats perillosos socials per a que se «rehabilitaren». Aquesta llei deixà d’aplicar-se fa només 35 anys – 1979 – i, vulguem o no, algo d’allò encara queda en part de la societat.

A nivell de l’estat espanyol la situació és bona però millorable i encara hi ha molta feina per fer. Però a nivell internacional no podem dir el mateix. Segons l’informe anual elaborat per l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes, en el món queden encara 76 països on l’homosexualitat és il·legal, mentre que en 5 països l’homosexualitat és castigada amb la pena de mort. Exemples són Iran, Aràbia Saudí, Mauritània, Iemen, Sudan, Nigèria o Somàlia. A Europa també tenim exemples d’endarreriment com és el cas de Rússia.

Per a combatre aquestes “idees”, els sectors vinculats a les lluites socials són qui han lluitat per la igualtat i la llibertat real d’aquestes persones. Des de Compromís per Alzira ens sentim identificats amb aquesta lluita. Per això, presentem o donem suport cada any una moció per donar suport explícit a les demandes i necessitats de la població LGTB +.
La portaveu del PP i regidora de Polítiques d’Igualtat, Consuelo Martínez, “al·lega” que aquestes mocions no són necessàries perquè no hi ha desigualtat i, entre altres coses, els alzirenys i alzirenyes estan tots representants amb la senyera de la ciutat i, per tant, no cal penjar en l’Ajuntament la senyera multicolor. Amb aquesta excusa, l’equip de govern del PP porta anys negant-se a parlar de problemes que també es donen a la nostra ciutat i de propostes concretes d’àmbit formatiu, educatiu i de conscienciació ciutadana per a reduir la desigualtat i per a que la població LGTB siga igual a la resta de persones en tots els aspectes de la seua vida.
Un exemple clar que la normalitat en aquest tema no és plena el tenim a l’informe que en 2013 va presentar el Col·lectiu Lambda. Amb el títol “Assetjament Escolar Homofòbic i Risc de Suïcidi en Adolescents i Joves LGB”, afirma que “Un dels sectors que més pateix aquesta desigualtat és, sens dubte, el format per les i els joves lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aporta xifres més que preocupants, com ara que el 17% de les i els joves que pateixen assetjament escolar homofòbic culmina la seua desesperança en intent(s) de suïcidi”.

La igualtat és tasca de tota la ciutadania, i les administracions públiques també han de treballar per a la seua promoció i comprometre’s a no donar ni un pas enrere i la igualtat no és només la de homes i dones sino també la igualtat sexual. Amb les dades de l’informe comentat abans, des de Compromís per Alzira considerem es fa necessària a la nostra ciutat una tasca que pensem que la regidora de Polítiques d’Igualtat no té massa clar. I és la de trencar tòpics i prejudicis explicant, a tota la ciutadania però sobretot a la gent jove, la diversitat afectiva i sexual amb naturalitat i la de lluitar contra l’homofòbia.

Jordi Sánchez / Compromís

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here