Dades desoladores / Opinió: Diego Gómez

0
359

Aquest migdia de dissabte com a regidor del meu poble, he tingut l’oportunitat de dur a terme la segona cerimònia de benvinguda civil. Els pares de Marc, un simpàtic xiquet de nou mesos, sol·licitaren en el seu moment la realització d’aquest acte d’acolliment civil, que té per objectiu iniciar els infants i joves de la ciutat en el llarg camí de les activitats cíviques, que els porten a un pervenir basat en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que els convertiran en ciutadans i ciutadanes lliures i iguals en drets i deures.

En un moment de l’acte es recorden alguns articles de la Convenció dels Drets del Xiquet de les Nacions Unides, on es recorda que les administracions públiques han de proporcionar assistència material i programes de suport a la canalla sobre tot i particularment respecte a la seua nutrició,vestuari i habitatge. Immediatament s’ha entrecreuat la notícia més rellevant de la setmana, les dades desoladores d’UNICEF sobre la pobresa infantil. A Espanya més 2,3 milions de xiquets i xiquetes viuen per baix del llindar de la pobresa i representen el 27,5% del total.

Tot això vol dir, que hi ha criatures que passen fam a les seues llars sota la mirada angoixada dels seus majors. Però els xiquets no tenen veu, no criden, no es manifesten, no rodegen el Congrés, ni fan “escraches” i tal vegada fora de les seues cases ningú sap d’ells i de la seu situació. Com ens recorda la periodista Àngels Barceló, totes aquestes dades les coneguem a la vegada que la política i els polítics retallen en més d’un 14% la dotació pressupostària destinada a la infantesa.

Clar que hi ha xiquets i xiquetes en la situació que ens presenta l’informe d’UNICEF i cal recordar-ho quan venim d’escoltar al ministre Montoro desmentir i desacreditar els informes de pobresa elaborats per Càrites, o escoltem a certs dirigents gallecs dir que aquest estiu no s’obriran els menjadors escolars d’eixa comunitat per no generar excessiva visibilitat. O també quan hem vist passar més de mig mes de juny, perquè la Conselleria de Benestar social de la Generalitat Valenciana publicara una ordre de convocatòria d’ajudes, pel desenvolupament de programes d’atenció de necessitats i inclusió social a menors i les seues famílies en període estival pel 2014.

Hi ha polítics que no s’assabenten. La política també consisteix en evitar desigualtats, en preparar el futur d’uns xiquets i xiquetes que més aviat seran adults. Preparar el seu futur en coneixement, en educació, en benestar. La política també és això, o cal dir que per damunt de tot és això.

Acabat l’acte de benvinguda civil, mentre Marc somriu al braç de sa mare amb l’alegria fotogràfica de tota la seua família, guaite la paret del saló on ha desaparegut el retrat del rei Joan Carles i pense que aquesta setmana altre ministre, el senyor Gallardón ha declarat que calia l’aforament del borbó por la dignitat d’Espanya. De quina dignitat parla el ministre quan quasi tres de cada deu xiquets viu per baix del llindar de pobresa en aquest país. És hora de denunciar i de treballar per la dignitat de tots i totes aquests xiquets i xiquetes.

Diego Gómez

Portaveu Compromís per Alzira

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here