Vilanova de Castelló tampoc es va lliurar de la pedra

3
368
Llaurador d’Alberic

La pedra caiguda el passat dimarts a la comarca de la Ribera Alta, en les poblacions d’Alberic, La Garrofera d’Alzira, Gavarda, Antella, Sumacàrcer, La Pobla Llarga, i en la comarca de la Safor, també va afectar a Vilanova de Castelló, encara que anava acompanyada d’aigua.

Leopoldo Puertos Aviño, regidor d’Agricultura,

 «en el nostre terme ha afectat les partides de, Algoletges, que té 1.748 fanecades; Mitjans, amb 1.993; Paixerella, amb 1.333, i Isla-Paixerella, amb 1.243 fanecades.

Del total de 6.317 fanecades que sumen estes partides, s’han vistes afectades al voltant de 3.800 fanecades, es a dir el 60% aprox., entre cítrics i caquis principalment.

El mal que ha causat encara es difícil de calcular, però vindrà a estar sobre un 30% de les fanecades afectades, on majoritàriament estaven plantades de cítrics i caquis.

Fins que els tècnics  d’Agrosegur, no avalua els danys, no es podrà saber l’abast del mal fet.

 Però, l’assegurança no va a fer front del 100%, de les pèrdues, perquè de segur hi hauran llauradors, que no tindran assegurades les seus collites, per la deficitària orientabilitat que actualment estan sofrint , així com, hi hauran, que per la mateixa cosa, no asseguren el 100% de la seua producció, sense contar el mal que puga haver fet a l’arbre.

Ni tampoc, els jornals que no es faran, per la collita, transport, i treballs en magatzem.”

 Si la PAC, aprovada recen

Meló afectat per la pedra terme d’Alberic

tment  fins a l’any 2.020, peels ministres d’Agricultura de la Comunitat Europea, la gran perjudicada ha sigut l’agricultura valenciana, li sumem les gelades, les pedregades, la inseguretat en el camp per robatoris no sols de les collites, sinó també de part de les instal·lacions del rec a goteig, i lo que clama al cel, es no disposar encara,  d’un preu de referencia, dels productes cultivats i de retirada dels mateixos.

 

Però, l’infortuni per als llaurador no s’acaba així, sinó que tindríem que afegir-li, l’entrada de productes hortofruticoles de tercer països en el mercat europeu, a preus inferiors, així com sense control fitosanitari en origen, fa que noves plagues ataquen als cultius.

Dies en darrere, tant Ramón Mampel, secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, com Cristobal Aguado, president de Ava-Asaja, manifestaven la seua preocupació, perquè els problemes de l’agricultura valenciana, no és solucionen, sinó que augmenten.

Eduardo Sala/Riberaexpress

 

 

 

3 Comentarios

  1. En la comarca de la Ribera no existe ningún pueblo que se llame «Vilanova de Castelló».
    Seguramente se refieren a un pueblo que se llama VILLANUEVA DE CASTELLON, en castellano-español como Dios manda.

  2. Amic Ribereño! amb tot el respecte quan s’escriu en valencià es pot valencianitzar el topònim i ficar per exemple, Saragossa, Cadis, etc.. així es pot fer el mateix amb este poble de la Ribera.
    Salutacions!

  3. Señor España, la diferencia entre lo que dice usted y lo que ocurre en Villanueva de Castellón, está en que sus ciudadanos mayoritariamente denunciaron al Ayuntamiento ante los tribunales por valencianizar el nombre del pueblo y ganaron el pleito. Por lo tanto el que usted ahora lo valencianice, seguramente ofende a esa mayoría de ciudadanos de Villanueva de Castellón que lo quieren en castellano, y que además, los tribunales así lo han ordenado.
    Y tengo entendido que, cumplir las sentencias de los tribunales es de obligado cumplimiento.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here