Carcaixent reviu la seua particular batalla contra les tropes franceses 201 anys després

Carcaixent va reviure el passat dissabte 201 anys després, en la Plaça Major, front al Palau de la Marquesa de Montortal, un episodi tràgic de la Guerra de la Independència Espanyola, on “La Marqueseta”, va tindre un paper molt important, comportant-se com una autèntica heroïna.

L’Associació Napoleònica Valenciana, que representaven tropes espanyoles, al Regiment de València 1808, i del Grup Almansa Històrica del 1.707, que representaven tropes franceses, van ser els encarregats d’escenificar, la batalla.

Les tropes espanyoles i franceses, es traslladaren conjuntament des d’el campament situat al voltant de la Plaça del Mercat, fins la Plaça Major, on es dividiren per iniciar els enfrontaments en mig del carrer. Les tropes espanyoles es situaren en el carrer Comandant Hernández, i les franceses en Carrer Marquesa de Montortal, disparant-se alternativament descarregues de fuselleria, fins arraconar els francesos, a la tropa española, que davant la superioritat francesa, es van rendir, al General Harispe.

Na Maria Antonia Talens i Mezquita, Marquesa de Montortal, anomenada la  “Marqueseta”, per la seua estatura, nascuda el 9 de gener de 1.783, filla del primer Marqués de la Calzada, D. Vicente Talens Garrigues, va viure un episodi digne d’admiració al suplicar al General francès, Jean Isidore Harispe.

.- I segons l’història escrita, va ocórrer el següent fet,

La Marqueseta, va conservar en aquells tràgics moments la serenitat. Es va vestir, amb pressa, les seues millors gales, qual una altra Judith alliberadora del seu poble i eixint de sa casa, s’obri pas a colzades entre la soldadesca, que contempla, admirada, la seua joventut (comptava només 30 anys) i magnífic abillament, i arribada a la presència del General, es prostra de genolls i amb emocionades llàgrimes li diu:

* Perdoneu, senyor, a Carcaixent que, enardit per la passió, ha fet armes contra els vostres  soldats».

«Que patisquen merescudes represàlies – contesta el general- i caiguen amb vilania els que amb arterosa emboscada han fet caure a alguns dels meus millors oficiales»

*Senyor, perdó – insisteix l’heroïna-. Almenys commuteu la degollà,  per una hora de saqueig»

“No puc ni he d’atorgar pietat quan el meu exèrcit està enfurit i clama venjança»

Davant de tan rotunda negativa, es dreça la noble dama i amb la major enteresa afix:

*Bé, general, que es complisca la vostra orde. Mes vos faig saber que sóc espanyola i carcaixentina i com a tal no acata una altra sobirania que la del meu legítim monarca, el Rei Ferran, i vull ser la primera a sotmetre’m a les armes dels vostres soldats; que comencen per la meua persona i casa, abans que per la de qualsevol altre carcaixentí, el compliment de la vostra orde.

Heroisme de tan pujats quillats unit a la noblesa i distinció de la il·lustre dama va fer presa en l’ànim del general Harispe, la cavallerositat de la qual no li permetia ser avantatjat en noblesa per una senyora, i després d’uns instants d’indecisió va manar revocar l’orde segons els desitjos de la nostra heroïna, commutant la degolla per una hora de saqueig.

Agraïda la senyora Antonia, oferix-li al general la seua senyorial mansió per a hostatjar-li, i inclòs es conserva el llit, amb valuós pavelló d’època, on va dormir Harispe durant la seua estada en la ciutat de Carcaixent.

Una làpida en la fatxada de la casa pairal de «La Marqueseta», amb la inscripció següent: “Carcaixent a la senyora Antonia Taléns Mesquita, agraït pel seu heroic acte davant de l’invasor en 13 de juny de 1813. Centenari de la Independència. Juny de 1908.”

“LA SENYORA”

(Na Maria-Antònia Talens Mesquita, “La Marqueseta”)

Josep Arminyana i Canut

De rasos i de sedes ataviada

pel poble pregues al palau pairal;

al carrer, l’invasor acarnisat

de Napoleó, es val de l’encerada.

La vila tota trem! Tu, aviada,

als peus d’Harispe, general feral,

ta vida lliures senzilla i feminal

fent d’ella incomparable esllavisada.

Més sang no s’ha vessat. En mig de la plaça

romora el plec sublim, salvant la raça

de dols i rigors ta acció senyera.

Ta grandesa i blasó no menyspreuares

als peus d’aquell traïdor; tant t’elevares

que ton nom, d’allavors, tothom venera.

L’Alcaldessa Lola Botella, i els regidors, Juan Ignaci Barrachina, Maria Isabel Gómez, Maria Blanca Garrigues, Antonio Ahullana, presenciaren la recreació de l’Associació Napoleònica Valenciana, i Grup Almansa Històrica del 1.707, en una Plaça Major plena de gom a gom.  de carcaixentins i veïns d’altres poblacions, que gaudiren d’esta recreació.

http://t.co/FhYJRQFszZ vía @YouTube

Eduardo Sala/Riberaexpress

Fotos: Antonio Manuel Hernàndez