La Sèquia Reial del Xúquer, una gran desconeguda

0
824

Continuen les celebracions del 750 Aniversari de la Sèquia Reial del Xúquer (SRX), en la “Casa del Rei” d’Antella, on fins el 4 de maig del 2014, ha estat una Exposició de l’Historia d’esta Institució des de que es va fundar, fins ara.

 Si el 30 d’abril, Ana Ferrer Galotto, vicesecretaria  General, de la Junta de Govern de la SRX, ens va oferir una magnifica conferència, relativa a la Fundació (passat), present i futur de la Sèquia, el passat dissabte  Joan Josep Conejero i Noguera, no va ser menys, amb la seua conferència, “Memòries sobre la Sèquia Reial del Xúquer, d’un veí d’Antella”.

Joan Josep Conejero i Noguera, va nàixer a Antella en 1959.

Es Llicenciat en Filologia Hispànica, secció Literatura espanyola i Filologia catalana, per la Universitat de Valencia. Treballa en l’ensenyament públic des de  1986. Actualment es professor de Secundaria de Valencià: llengua i literatura, en l’IES Sivera Font, de Canals, des de 1998.

Ha publicat diversos articles en la revista “La Lloca” de l’Associació CILIM d’Antella, Com a palista de la Penya Piragüista Antella, ha recorregut el Xúquer de cap a cap, i la seua relació amb la Sèquia Reial, es més be, sentimental.

La conferència la va  dedicar a son tio, José Sanchis Alberola, “el Polit”, guarda de la Casa de Comportes d’Antella, i del que guarda bons records.

Primer record de la SRX,

“Ara fa més de quaranta anys, una freda vesprada d’hivern, el meu cosí Balbino Sanchis Noguera i jo estàvem abocats sobre la barana de pedra de la Casa de comportes, on naix la Sèquia Reial del Xúquer. Impressionats per la màgia dels caramulls que l’aigua ens oferia, contemplàvem fascinats com brollava l’aigua que passava del riu a la Sèquia. Com que érem menuts havíem hagut de recolzar-nos sobre la barana, sense tocar de peus a terra i  sense la consciència del perill. Una forta palmada al cul de mon tio Pepe, el pare de Balbino, ens va tornar al món real.

Aquella vesprada, sense saber-ho, vaig aprendre una lliçó de com els paisatges queden gravats en la memòria. Per a mi, la SRX sempre anirà lligada a l’experiència d’aquell dia.”

.- Treball de son Tio Pepe, com a Guarda de la Casa de Comportes d’Antella.

Joan Josep, ens ha explicat, que son tio Pepe, “era qui s’encarregava d’obrir i tancar les comportes a qualsevol hora del dia o de la nit. Recorda que al capçal del seu llit hi havia un finestró que comunicava el dormitori amb l’oficina, on hi havia un vell telèfon a través del qual li donaven les ordres perquè augmentarà o minvarà el cabal de les aigües de la Sèquia.

Un telèfon que ara sé que va ser instal·lat en 1892 i modernitzat l’any 1921, que a través d’una xarxa pròpia de la Sèquia Reial relligava la Casa de comportes d’Antella amb el cano de Guadassuar, les principals feses i la seu de València, quan a la resta de l’Estat pràcticament ningú no comptava amb aquell servei “tan modern”.

També s’encarregava, cada temporada, d’obrir els portells de l’assut per netejar el fons del riu. Per cert, fet que no passa en els últims anys.

Les pedres parlen

En el passat, a l’anterior Casa de comportes, hi havia, a l’una i l’altra mà, dos làpides que comptaven la seua història i la llegenda de la seua glòria. . El seu cosí Balbino se les sap de memòria, totes dues. Podem afirmar que a l’Assut d’Antella les pedres parlen. En una de les làpides figurava el següent text,

“Real Acequia. Le debo mi principio al Rey Don Jaime, Al justo Don Martín, mi privilegio. Y la gloria de verme concluida, Al monarca mayor Carlos Tercero.”

La inscripció que avui figura a la Casa de comportes  es restaurada, perquè l’original es va perdre a la riuada d’octubre de 1982 o Pantanada, que la va reduir a miquetes.

.- Significat de les paraules escrites en la làpida

¿què volen dir aquestes enigmàtiques paraules?, a través de les quals “algú” parla en primera persona (le debo) a “algú” (encara no sabíem que era la veu de la Sèquia que ens parlava, a nosaltres) A més, aquell “algú” anomenava noms ben misteriosos: Don Jaime, Don Martín, Carlos Tercero. Damunt, utilitzava paraules ben estranyes: principio, privilegio, gloria, monarca mayor…. Tot un misteri!

“Le debo mi principio al Rey Don Jaime…

“Amb el temps he sabut que era Jaume I, fill del rei Pere el Catòlic.

Una vegada conquerida Xàtiva, Alzira es va convertir en el centre d’atenció del rei Jaume. Així, conservem un document amb data de 29 de juny de 1258, en el qual Jaume I ordena els llauradors d’Alberic a treballar en la Sèquia Nova d’Alzira, que serviria per regar l’horta situada al braç esquerra del riu. Una vegada acabada l’obra foren redactades les primeres Ordenances, l’any 1350, que regularien l’ús de les aigües de la nova sèquia. Els beneficis es farien notar d’immediat. Les aigües de la sèquia servirien per regar els secans abundants en la zona. Hem descobert el primer enigma: “Le debo mi principio al Rey Don Jaime” significa que fou aquest rei qui va iniciar les obres per canalitzar les aigües del Xúquer.

 

Què vol dir Xúquer?

El riu Xúquer és l’element geogràfic que dóna personalitat a la nostra comarca de la Ribera, apareix tres vegades anomenada al Llibre dels Fets, amb aquest nom de Ribera de Xúquer o Xúcar.

El riu Xúquer és el protagonista de tota una cultura de l’aigua que va començar a tindre la seua importància en temps d’al-Andalus. En aquest període, entre els segles VIII i XIII, la Ribera va conèixer un desenvolupament agrari que va permetre nous assentaments humans, amb noms àrabs: l’Alcúdia, Algemesí, Alginet, Alzira, Beneixida, Benifaió, Benimuslem, Guadassuar… entre molts altres. l’actual nom del riu sí que deriva de la forma aràbiga Xuqr o Xúqar, forma que deriva del nom amb el qual els romans anomenaven el riu, SUCRO.

Hui sabem, amb tota seguretat, que l’origen del nom Sucro és anterior als romans, emparentat amb altres potamònims de la península ibèrica.

Què és un assut?

“En l’època andalusina o “temps de sarraïns” els llauradors de la Ribera regaven les seues hortes amb l’aigua provinent dels ullals, fonts o gorgs naturals, així com dels afluents del riu Xúquer; hortes d’extensió reduïda i sense connexió. D’aquells temps conservem la memòria de la Sèquia d’Algirós, d’enginyeria morisca, que regava tan sols una part menuda del terme d’Alzira. Hem de recordar que fins el segle XIII la vila d’Alzira era port fluvial, la qual cosa implicava l’interès de mantindré el cabal del riu per no dificultar la navegació entre Cullera i Alzira.

Sabem que una assut és una presa de reduïdes dimensions, de poca alçària, construïda transversalment en un riu o en un rierol per fer-ne pujar el nivell i derivar-la. Els assuts són una part important de les hortes de València i Múrcia. En el nostre cas, sabem que és el riu Xúquer qui ompli d’aigua la Sèquia Reial. Per tant, perquè l’aigua del riu puga ser canalitzada és necessària la construcció d’una assut. Una paraula misteriosa. Què significa “assut”? Assut és una paraula que deriva de l’àrab «as sudd», que significa barrera. La paraula “çut” apareix en la Crònica de Jaume I: “tremcam-los les çuts e’ls molins” (321).

Per conèixer millor la paraula àrab “sudd” haurem d’anar a la recerca de les fonts del Nil. Durant tota l’antiguitat les fonts del Nil constituïren un enigma que originà tota mena de teories i de llegendes.” A continuat Josep, explicant amb detalls, part de l’historia del Nil.

El nom d’Antella?

Ja coneguem d’on prové el nom de l’assut d’Antella, però el nom del poble, què significa? El nom d’Antella té un origen pre-romà que va passar al llatí amb la forma ANTAE (Imatge 6) amb el sentit genèric, també, de “barrera”. El nom d’Antella no figura en el Llibre del Repartiment de Jaume I però sí que el trobem documentat a les Ordenances de 1350, article 14, de la Sèquia Reial del Xúquer: “… lo açut de la sèquia damunt dita, lo qual es apellat lo açut de Antella” La forma diminutiva d’ANTAE dóna ANTICULA, que en la seua evolució medieval donaria el nom actual d’Antella mitjançant l’evolució Anticula-Anticla-Antilla-Antella. L’emplaçament de la nostra localitat ens explica el seu significat, lloc on acaba el camí. Cosa que no sols passa a la nostra Antella, també passa a Andilla (Serrans) i a Antella (Florència, Itàlia). Si avui el nostre poble no fa honor al seu nom és perquè en la dècada dels anys quaranta del segle XX els enginyers obriren un pas per permetre la circulació a fi de construir el Pantà de Tous.

 Al justo Don Martín, mi privilegio…

Martí l’Humà, va ser fill segon del rei Pere el Cerimoniós. Va nàixer a Girona el 1356 i va morir a Barcelona el 1410. Va ser rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Sicília, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, d’Empúries i Duc de Montblanc. Al morir fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Va ser l’últim de la dinastia dels Comtes de Barcelona, una dinastia que va perviure més de cinc-cents anys. L’any 1404 el rei Martí atorgà el privilegi a la SRX, mitjançant el qual autoritzava la seua prolongació. A canvi, per poder regar, els llauradors haurien de pagar “la vintena”, o siga, la quinta part de la collita obtinguda. Més de tres segles després, en la segona meitat del segle XVIII, el duc d’Híxar proposà dur a terme la prolongació de la Sèquia Reial i construir la Sèquia del Projecte o Segona Secció de la SRX.

“Y la gloria de verme concluida, Al monarca mayor Carlos Tercero”

Com que els regants històrics s’oposaven al nou projecte, el duc d’Híxar, tot fent ús dels privilegis atorgats pel rei Martí l’Humà, va implicar al rei Carles III, el qual autoritzà les obres. Així, hem arribat a la fi del text de la làpida: “Y la gloria de verme concluida, Al monarca mayor Carlos Tercero” fa referència a Carles III de Borbó, el tercer fill mascle de Felip V, fet que no li donava opcions de regnar.

 Els símbols de la Sèquia

Sobre l’escut trobem el timbre, la corona reial, per ser una institució creada pel rei Jaume I (Sèquia Reial) El camper està dividit en dues meitats. En la part superior, trobem el camper d’or amb quatre pals de gules, que és com s’anomena el color roig en heràldica. Representa les armes de Jaume I, com a Comte de Barcelona. En la part mitja inferior, el camper està dividit en dos quarters. A l’esquerra trobem les armes de la ciutat d’Alzira, que fou nomenada vila reial per Jaume I amb el lema llatí: “claudio regnum et adaperio” (la clau que obri i tanca el regne. Que Alzira fou molt important per a Jaume I, com hem dit més amunt, ens ho indica el fet que Alzira fou la vila escollida per nomenar el seu successor, en la persona del seu fill Pere, el Gran, i morir-hi. Com podem veure a la imatge, la vila té per insígnia les armes del Comte de Barcelona amb la clau del regne al bell mig. Al quarter de la dreta trobem les armes del duc d’Híxar (Imatge 11) partit, amb les armes del Comte de Barcelona, a la dreta, i les de Navarra, a l’esquerra.

Fora del camper, a banda i banda, trobem les al·legories del riu Xúquer, a l’esquerra, i la Cornucòpia de l’abundància, a la dreta, unint-se totes dues en la part central. El nom de cornucòpia o corn de l’abundància prové del mite clàssic segons el qual Júpiter va trencar la banya a Amaltea, la nimfa que li feia d’ama nodrissa, i per això, totes les riqueses sorgeixen del corn o banya d’Amaltea.

A més dels símbols, la Sèquia Reial del Xúquer manté els noms heretats de la tradició, noms que podem trobar quan recorreguem el canal: Fesa d’Arbolegetes, Fesa de Quitorreta, Fesa de Roll del bessó, … (fesa és el tall practicat transversalment a les bandes de la sèquia per drenar l’aigua als camps adjacents; Roll és l’obertura rodona) I molts altres noms que la història ens ha llegat amb la construcció del canal. Recórrer el caixer de la SRX és una lliçó d’història, paisatge, llengua i tradicions.

A.- Un mariscal francés, Moncey

Capítol guerrer en el qual la SRX va tindre un paper protagonista. Ha fet una breu referència a les circumstàncies del moment i les conseqüències que tingueren per a la ciutat de València, i el paper que va jugar la Sèquia i l’Assut d’Antella.

B.- El futur de la Sèquia

“Per a parlar del futur recordaré la veritat del passat que ens diu que l’aigua és imprescindible per a la vida. L’aigua no és tan sols riquesa, és molt més que això. Per tant, en el futur haurem de cuidar l’aigua que ens permet viure”.

Els capítols A i B, els ampliarem, en altra crònica referida a la Sèquia Reial del Xúquer

Dos conferencies, on els conferenciants, han treballat de bo, per oferir la quantitat de dades històriques, que dona la Sèquia Reial del Xuquer. A tot açò, sense entrar de moment, en les particularitats del que concerneix, a cadascuna de les poblacions que reguen d’ella.

Eduardo Sala/Riberaexpress

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here