Passat, present i futur de la Sèquia Reial del Xúquer

2
615

El passat dimecres en la “Casa del Rei” d’Antella, va tindre lloc una conferència, emmarcada dintre dels actes del 750 Aniversari de la Sèquia Reial del Xúquer, denominada “Passat, Present i Futur, de la Sèquia Reial del Xúquer” on la ponent, Ana Ferrer Galotto, Vicesecretaria General de la Junta de Govern de la A.R.J, Llicenciada en Dret, i gran coneixedora de la temàtica triada, va anar desgranant amb l’ajuda de diapositives, la Història de la Sèquia Reial del Xúquer.

 Ana Ferrer Galotto,  “Des de fa 750 anys, les aigües del Xúquer són derivades des de la magnífica Assut d’Antella per abastir milers de Fanecades del sòl de regadiu d’Alzira i de tota la Ribera. Durant els 750 anys de la seua existència, la Sèquia Reial del Xúquer ha mantingut les mateixes funcions:

.- Distribució justa, ordenada i pacífica de les aigües.

.- Creació de riquesa en la zona rega-ble i una agricultura d’exportació. La història de la Sèquia Reial és la d’aquells llauradors que amb el seu esforç han fet possible la preservació, ampliació i modernització del sistema de reg.

Fundació de la Sèquia Reial

.- Va ser el Rei Jaume I, qui va ordenar la construcció d’un gran canal, la sèquia Nova d’Alzira, per a posar en reg les terres situades en el marge esquerre del Xúquer.

.-  L’objectiu va ser polític: Assegurar el territori conquistat afavorint l’assentament d’una població fidel cristiana, i el primer document que registra les obres de la sèquia data de 1258.

.-La Sèquia va arribar fins a Algemesí

Assut d’Antella

.- L’Assut d’Antella de la Sèquia Reial, es va construir en el segle XIII, cap a l’any 1.264.

Está situat a uns 100 metres sobre li nivell del mar, i arreplega transversalment les aigües del Riu Xúquer i disposa d’unes comportes per a deixar passar l’aigua del riu en època de pela i neteja del Canal Principal.

La Sèquia Reial del Xúquer en el segle XIII era l’única usuària important del riu Xúquer. Era ama i senyora de les aigües del Xúquer en compliment del Privilegi concedit pel Rei Jaume I perquè prengueren totes les aigües que baixaren pel riu

Govern de la Sèquia Reial del Xúquer

.-La Sèquia Reial va quedar sota el control dels oficials reals, encara que a poc a poc la monarquia va ser cedint atribucions als regants.

De fet les Ordenances de 1350, atorgaren competències executives a les assemblees de regants.

El Sequier Reial, principal responsable de la gestió i la impartició de justícia interna, havia de ser designat pel Consell d’Alzira.

.- En 1620 s’aproven unes noves ordenances, les quals obligaren als alzirenys a compartir amb Algemesí el control del més alt òrgan de govern, la Junta Particular. I deixa de cridar-se Séquia d’Alzira i passa a cridar-se Séquia Reial.

 

Projecte de la Sèquia

.- Des de l’inici del projecte de construcció de l’ARJ en els temps de Jaume I ja es va pensar portar les aigües del Xúquer més enllà d’Algemesí fins a Catarroja i Albal.

Diferents esdeveniments, com: Sublevaciò musulmana, Mor el Rei, i cabal insuficient, van retardar la seua prolongació.

Fortes i prolongades sequeres que van provocar la perduda de les collites de blat , van portar al Rei Martin I a atorgar el Privilegi de València en 1404. Autoritzant als Senyors amb terres entre Algemesí i Albal a prolongar les sèquies fins a Almussafes amb la condició de no perjudicar els regants del tram ja existent.

Obres d’Ampliació

.- El disseny de la Sèquia del Projecte és considerat com una de les més brillants obres d’enginyeria del segle XVIII, al nostre país. Va ser dut a terme entre 1779 i 1801

Acabades les obres els regants es van oposar i el Duc de Hijar va fer ús del privilegi atorgat per Martí l’Humà el 1404 per portar l’aigua del Xúquer a l’ Horta de València i va obtindré el suport de la Corona (Monarquia Borbònica) que volia garantir l’arribada d’aigua dolça a l’Albufera, propietat del monarca.

La Vintena (Vintena part de la collita

.- L’adquisició de drets de reg pels llauradors de la Sèquia del Projecte estava condicionada al pagament d’un cànon al Duc d’Híjar, equivalent a la vintena part de les collites a perpetuïtat (Vintena)

.- El cànon proporcional va ser substituït per una taxa i la casa d’Híjar va traspassar els drets a dos particulars. Posteriorment, una societat privada, la Societat Valenciana de Regs del Xúquer, compraria els drets de reg fins a 1945 en que la Comunitat va comprar els drets de la vintena

Ordenances del 1845

.- El 1845 s’aprova un nou text, que s’ajustava a la moderna estructura de les Comunitats de Regants.

.- Així, els regants avancen en l’administració del Canal i la Junta de Govern va passar a ser així el principal òrgan executiu de la sèquia

La “Casa del Rei”, d’Antella

.- Es va construir a Antella en el segle XVIII per a l’administració de la Comunitat. Este edifici, ho manà construir el Duc de Hijar per a destinar-ho a la celebració de Juntes generals de la Comunitat . Era el lloc d’allotjament i descans per als Diputats anomenats per les distintes poblacions que agafaven aigua de l’ARJ per a regar els seus camps.

.- La segona planta disposa d’habitacions utilitzades al seu dia per a allotjar al Sequier Major, Jutge, Síndic i la resta d’empleats en l’Administració de la Comunitat.

.-El seu ús actual és exclusivament per als actes merament institucionals. Després de la Benedicció i la Solta Simbòlica de les aigües en l’Assut d’Antella. Els actes acaben amb una menjar en la Casa del Rei amb les autoritats invitades.

.- Purificació Sanchis, viuda i mare de guardes de la Comunitat, va exercir les funcions de guardiana de la Casa del Rei a Antella durant més de 45 anys. Després de la seua defunció l’any 2.006 continua amb esta labor la seua filla María Ángeles Verdeguer Sanchis,

 

La Sèquia Reial i l’Albufera

.- L’origen i la vida de l’Albufera de València ha sigut íntimament unida a la pròpia vida de la Sèquia Reial del Xúquer des que es van executar les obres de la 2a Secció. El Llac de l’Albufera com a hàbitat natural d’aigua dolça és recent. Durant milers d’anys hi havia un golf, una entrada d’aigua del mar dins de la costa entre les desembocadures dels rius Túria i Xúquer.

Del Passat al Present (S. XX)

La Sèquia i la Fundació de la Confederació (1934) .

.- Juan Reig, President de la Sèquia Reial, sol·licita en 1932 al Ministeri d’Obres Públiques la creació de la Confederació Sindical Hidrogràfica del Xúquer. Veia la llum al novembre de 1934, precisament quan Ricardo Samper, ex- alcalde de València i antic advocat de la Sèquia Reial, era president del Govern.

L’Embassament d’Alarcón. La materialització (1941) .

.- La iniciativa conjunta de més de 50.000 regants valencians i els industrials, hui en dia integrats en Iberdrola, va permetre impulsar l’obra en 1941.

 El finançament va córrer completament amb càrrec als usuaris, a diferència de la resta de grans obres hidràuliques executades al llarg del segle XX a Espanya.

23/07/2001 El Conveni d’Alarcón

.- El PHJ de 1998 va contemplar la possibilitat d’atendre les demandes del Xúquer a partir de qualsevol infraestructura si bé va afegir que en cap cas es podrien menyscabar els drets d’USUJ sobre l’embassament d’Alarcón de manera que qualsevol utilització d’este embassament per a la gestió optimitzada i unitària del sistema havia de ser objecte d’un Conveni específic previ subscrit entre USUJ i el Ministeri de Medi Ambient.

Creació de Fenacore (1955)

.-  La Sèquia Reial va exercir un paper determinant en la creació de la Federació Nacional de Comunitats de Regants (FENACORE) . Va ser Rafael Tasso, Secretari de la Sèquia, qui va recórrer Espanya per a contactar amb altres entitats de reg davant del perill d’integració de les Comunitats de Regants en l’estructura sindical de l’Estat. Hui el President de l’ARJ D.

Jose Manuel García de la Cuadra és el Vicepresident de FENACORE I EL Secretari general de l’ARJ D. Juan Valero de Palma és el Secretari de la Federació.

Revisió de la Concessió a La Sèquia Reial del Xúquer

.- La Sèquia Reial del Xúquer és titular de dos concessions d’aigua:

1.- La concessió principal.- Per privilegi del Rei Jaume I la Sèquia Reial del Xúquer va obtindré el dret a derivar 34.500 lts/s del riu Xúquer. Este dret es va inscriure en el Registre d’Aprofitaments d’Aigües Públiques del Ministeri d’Obres Públiques en 1931 (encara no existia la CHJ) . Entre les característiques de l’aprofitament no figurava el volum màxim anual.

Va ser el PHJ de 1998 el que va fixar eixe volum en 392 Hm3. (València i els 50 municipis de la seua àrea metropolitana…126 Hm3 mes 31,5 Hm3 en tramitació; CR Sueca 171 Hm3

2.- La Sèquia Reial és també titular d’un altre aprofitament d’aigües derivades per la Sèquia Particular d’Antella que és objecte de tramitació en un expedient separat amb referència 2005R21488 que es troba encara pendent de resolució. La Sèquia Real va presentar al·legacions acreditant una superfície de 297,74 Has amb dret a un volum màxim anual de 2.411.694 m3.

Pous de Sequera

A més de la concessió d’aigües superficials cal tindre en compte que la Sèquia Real del Xúquer disposa en l’actualitat de 65 pous de Sequera operatius (41 electrificats i 24 sense electrificar) distribuïts en dèsset dels vint-i-un termes municipals pels que estan en la seua zona rega-ble: Alzira, Benimuslem, Alberic, Massalavés, Guadassuar, L ´Alcúdia, Algemesí, Albalat de la Ribera, Sollana amb les seues fronteres, Alginet, Benifaió, Almussafes, Picassent, Silla amb les seues fronteres, Alcàsser, Beniparrell, Albal amb les seues fronteres i València.

Del Present al Futur. La Modernització de Regadius

La Sèquia Real del Xúquer està immersa en el procés de modernització dels seus regadius que consistix en la construcció i posada en marxa d’una moderna Xarxa hidràulica. Per a la seua execució, en el marc del Conveni d’Alarcón, la Sèquia Real del Xúquer (com a integrant d’USUJ) va firmar un acord marc amb la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Medi Ambient el 23 de juliol de 2001

El 22 d’abril del 2014, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, ha destinat 750.000 euros, per a la modernització de regadius en la Ribera.

750 Aniversari

.- En el recorregut de la història de la Comunitat mereixen un record tots els que treballen en la Sèquia Real del Xúquer al servici dels regants per a fer una Comunitat més moderna i eficient. I els nostres regants són les persones al servici de les quals actuem i pels que , des d’un principi.

Ana Ferrer, ha acabat dient, “ Però este 750 Aniversari ha de ser un homenatge pel profund reconeixement que mereixen, els que , desinteressadament durant segles i segles han assumit la representació i direcció de les Juntes Locals i la Junta de Govern de la Sèquia Real del Xúquer i de tots els regants de la Comunitat , que cada matí, l’aigua recórrega sèquies i comença de nou, la bella tasca de seguir subministrant-la puntualment a cada pam de les nostres terres per a crear riquesa i benestar en la Ribera del Xúquer .»

Estava present, Amparo Estarlich, Alcaldessa d’Antella. I nombrosos representants de les Juntes de Rec, de les poblacions que rega la Sèquia Reial del Xúquer.

Ha presentat l’acte, Javier Boronat.

Dissabte, 3 de maig, en este mateix lloc, conferencia a càrrec de Joan Josep Conejero  Noguera, amb el lema “ Memòries sobre la Sèquia Reial del Xúquer, d’un Veí d’Antella”, a les 20,00 h.

Eduardo Sala/Riberaexpress

2 Comentarios

  1. Hola.
    Fantàstic article i amb dades interessants.
    Les meues felicitacions per l’article.
    Una salutació.
    Pasqual DV Alzira

  2. Perdonen ustedes pero la Acequia Real del Xuquer es una gran mentira. Puede que las Juntas locales trabajen de forma altruista para el bienestar de la comarca, pero la organizacion en si solo busca enriquecerse. D. Juan Valero y Dña. Ana Ferrer cobran sueldos altisimos, D. Vicente Chirivella tiene a gran parte de su familia empleada en la entidad y cobrando tambien altos sueldos.
    Lo que deben hacer las Juntas locales es abrir los ojos y procurar el bien para sus regantes y no para esos caciques.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here