Ser republicà és defendre la política i la democràcia / Opinió: Fernando Pascual

0
242

Abril no és un mes qualsevol, no sols perquè la primavera despega, els tarongers t’inunden d’aromàtica tarongina, els rosers brollats i amb verds fulls marquen capolls que rebentaran en roses.

Però abril no per això deixa de ser el mes gran en la Història (amb majúscula) dels pobles d’Espanya i de les seues gents. És el mes històric i gloriós per excel·lència per als que portem la democràcia i els anhels de justícia no sols en la ment, sinó també en el cor, circulant per les nostres venes de sang roja. Sí, roja.

Abril és un mes republicà. Parlar a Espanya de República significa de forma inevitable assumir una meditació històrica. El colp d’Estat de 1936 va obrir un procés de manipulacions, oblits i reescriptures que va convertir la història en una versió malaltissa de la mentida.

Quan va morir el dictador amb un hereu designat, la història tampoc va tindre molta sort. Les llegendes del franquisme van ser substituïdes pels mites del consens a l’empara d’un esperit que va tornar a necessitar l’oblit i la manipulació. Les elits econòmiques i polítiques de la dictadura van esborrar el seu full de servicis amb jous i fletxes per a vestir-se de pares de la democràcia.

L’oposició clandestina va acceptar suavitzar els seus records, per a tranquil·litzar els ànims i facilitar l’arribada de les llibertats. L’esperit de la Transició, que com el seu propi nom indica hauria d’haver sigut una ètica transitòria.

L’Espanya que es nega hui a acceptar els convenis internacionals i la justícia universal és en el fons la mateixa que desatén els drets de les víctimes del franquisme i que falsifica la història de la Segona República i de la Guerra Civil amb un còctel de silencis, equidistàncies, malabarismes, calúmnies i fraus.

Hi ha moltes distàncies entre l’Espanya real i l’Espanya oficial. Sentir el president de Govern del PP parlar d’economia té poc a veure amb la realitat que viuen els ciutadans. Són mons paral·lels. Per això parlar de la República suposa de forma inevitable assumir una tasca de coneixement i veritat històrica.

Ser republicà significa prendre’s seriosament la democràcia en una Europa que li ha furtat a la política les decisions sobre el futur per a regalar-li-les a la sang blava dels diners.

En este abril republicà del 2014, les formes de l’Estat són també inseparables de la voluntat d’aconseguir una democràcia econòmica que detinga l’empobriment de la majoria de la població.

Fernando Pascual Moscardo
Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here