75 anys d’exili republicà / Opinió: Maite Masià

0
325

Enguany es compleixen 75 anys de l’exili republicà. Malgrat tots els esforços, vides perdudes, ferits, famílies trencades, fam i misèria, els republicans espanyols hagueren de partir cap a l’exili. Les anomenades “democràcies europees d’aleshores” no donaren suport a una república jove que demostrà, en un temps record i amb molts entrebancs (bienni negre) que era capaç de canviar allò que calia pel bé de les seues ciutadanes i ciutadans, mentre que el monstre feixista tenia tots els suports que necessitava al seu abast.

Quedà demostrat a la història que els republicans defensaren el poder establert de forma democràtica, fins a esgotar totes les possibilitats en territori nacional. No obstant això, una vegada a l’exili, participaren de forma directa en el front i en la resistència, en el enderrocament del feixisme en la segona guerra mundial, tot i això esperant que una vegada acabat el conflicte bèl·lic Espanya també fora alliberada. No va ser així. No va valdre que el voluntariat espanyol s’allistara per ajudar a alliberar França i altres països de la bestia nazi. Ens deixaren presos del genocida Franco i pagàrem les conseqüències. Uns vivint sota la dictadura i altres exiliats i/o tancats a camps de concentració. A hores d’ara ja va sent conegut, malgrat haver passat tant de temps, la heroica companyia anomenada “LA NUEVE”, composta per soldats republicans espanyols i que va ser la primera en entrar a París per a expulsar els nazis.
Després de l’èxit del colp d’estat enderrocant a la república amb més d’un milió de morts, la instauració de la dictadura feixista va suposar la pèrdua de llibertats i la repressió dels perdedors i de milers d’innocents, així com obligà a milers de persones a abandonar les seves cases i a iniciar un llarg i dolorós exili fora del País Valencià i de l’Estat Espanyol.
És de justícia que des de les institucions democràtiques es repare la memòria de les persones que foren assassinades, represaliades o obligades a l’exili per defendre la democràcia i la República. L’any 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va aprovar designar cada 27 de gener la commemoració del dia de les víctimes de la persecució i genocidi nazi (coincidint amb l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitch). Així com per altra banda el Reglament de Toponímia Local diu: “També es podran adoptar noms que, a criteri de l’Ajuntament i amb el coneixement de la Comissió de Toponímia, siga convenient o oportú denominar d’acord amb criteris històrics, de mèrits o de realçament de valors culturals, polítics o socials”.

Huit pressoners d’Alzira
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha documentat l’existència de huit presoners forçosos naturals d’Alzira, cinc dels quals van morir, als camps d’extermini dels nazis. Avelino Abril Escudero, Francisco Boluda Díez, Agustín Flores Iborra, José María Fuentes Mascarell, Bernardo Lairón Hidalgo, Francisco Peris, Fermín Román Hernández, Rafael Sivera Escrivà.
El col·lectiu d’EUPV-Alzira anem a commemorar l’exili republicà amb una festa republicana que ve sent habitual tots els anys pel mes d’abril, on farem memòria dels milers de persones que es van veure forçades a marxar del nostre país. Enguany l’objectiu de la festa serà la de la divulgació i foment de la memòria de l’exili republicà i la recuperació de la memòria històrica. Per la qual cosa instem a la Comissió de Toponímia Local a elaborar un catàleg dels símbols d’exaltació de la sublevació militar del 1936 i del regim feixista del general Franco que encara perviuen en la nostra ciutat, (com ara l’escut en el quarter de la Guàrdia Civil o carrers com Ángel del Alcázar o Héroes de Belchite, Bandera Valenciana, José Todolí Cucarella…), per a procedir a la seua immediata substitució. I proposem dedicar espais públics als republicans morts o represaliats i que també ho van ser en l’exili. Així com a rescatar molts noms oblidats dedicant-los un espai públic de la nostra ciutat sota un reconeixement genèric o individual.

T’ESPEREM A LA NOSTRA FESTA, VISCA LA III REPÚBLICA!

Maite Masià

Membre del col·lectiu local d’EU- Alzira

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here