Qué li passa a la Ribera? / Opinió: Diego Gómez

0
351
El Xúquer en l’Assuat d la Marquesa

Per què la nostra comarca ja no compta pràcticament res a nivell econòmic i social al País Valencià? On resta el lema reivindicatiu de la Ribera guerrillera? Quin futur tenim els riberencs i riberenques amb la manca de recursos i retallades que estem patint? Com quedarem amb el nostre riu Xúquer? Per què tanta debilitat i falta de responsabilitat en els nostres polítics a l’hora de representar-nos davant les institucions autonòmiques i estatals?
Són moltes les notícies i els arguments per poder afirmar que la perduda de pes econòmic, social, polític i de representativitat de la comarca de la Ribera del Xúquer davant la Generalitat del PP, és evident i preocupant. La Generalitat valenciana i els seus gestors donen l’esquena diàriament a la nostra comarca. Es prenen decisions que ens afonen a poc a poc i que repercuteixen negativament en la possible recuperació de la comarca. Tots els indicadors dolents van a l’alça, s’incompleixen les promeses i mentrestant s’augmenten els retalls en els drets dels nostres veïns i veïnes.
La Ribera ja no compta, ja no és tan guerrillera. A nivell agrícola es enfrontem a l’abandonament constant dels camps, els preus ridículs de les collites que comporten deixar els fruits als arbres i les conseqüents perdudes milionàries. Tot en un sector que sempre ha estat de vital importància per a l’economia valenciana. S’ha potenciat el model del mercat d’intermediaris front al del productor de proximitat. No hem apostat de forma decidida per la producció i consum de productes naturals ecològics, ni hem invertit en formació agrícola, ni en la potenciació de canals curts de comercialització dels nostre cítrics.
A nivell de recursos naturals, els polítics riberencs de les darreres generacions, no han estat capaços de defensar el nostre riu i han fet costat al negoci de l’aigua. El nou Pla de Conca és l’exemple més clar de que perdem l’aigua que es quedarà a la Manxa o anirà al Vinalopó. Fa uns anys foren Bono i Zaplana, i ara Fabra, Cañete, Ureña i companyia ens deixen sense l’alè de vida i de riquesa que suposa el nostre Xúquer. No podem tolerar que el lobby de l’aigua ens deixe sense riu, que seria deixar-nos sense història i sense comarca.
A nivell d’infraestructures anem més coixos que mai. Un AVE que ens travessa i parteix, una autopista que fa de mur de contenció i a la qual no podem accedir lliurement per a connectar-nos econòmicament amb la resta de la Mediterrània. I mentrestant cap euro d’inversió ni de la Generalitat, ni de Madrid per a millorar i ampliar unes infraestructures vials i de transport més sostenibles i amables amb el nostre patrimoni natural.
I a nivell de serveis públics ja veiem com ens van. Un model sanitari banc de proves de la nova política sanitària del PP on prima l’obtenció de beneficis a la qualitat assistencial. O un model educatiu de creixen privatització, sense extensió universitària pública. Hem perdut l’oportunitat de ser la comarca a l’avantguarda de l’educació especialitzada en quan a les escoles de música i l’ampliació de la xarxa de conservatoris o de les escoles oficials d’idiomes.
Són moltes les deficiències i moltes les perdudes d’esperança i de visió de futur. Resta molt per fer en quan a la vertebració territorial, mediambiental i de sostenibilitat de la nostra comarca. Cal l’enfortiment i defensa dels serveis públics comarcals. Necessitem un canvi del model econòmic, d’ocupació i desenvolupament en els nostres pobles i ciutats. Malgrat la manca de consens, de diàleg, d’informació i participació en tots aquests temes, l’aposta en el futur de la comarca ha de ser forta. Necessitem prompte un canvi de rumb en les polítiques de gestió i representativitat de la comarca. Un canvi on posem en el centre de la comarca les persones i no els interessos dels de sempre.

Diego Gómez (portaveu de Coalició Compromís a la Ribera Alta).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here