L’oposició denuncia que l’alcalde de La Pobla Llarga no inclou una moció per homenatjar les víctimes del franquisme

0
488
Rafael Soler

El passat 12 de febrer de 2014, els grups municipals d’EU i del PSPV-PSOE van presentar conjuntament una moció per a ser debatuda en el pròxim ple ordinari que es celebra aquest dijous 27 de març de 2014 a les 21 hores.
Una vegada notificada la celebració del Ple, els regidors han anat a l’Ajuntament a veure la documentació pertinent i aquesta moció no apareix.
La moció (que adjuntem a esta nota) pretén recordar a tants i tants poblatans que foren víctimes del règim dictatorial de Franco una vegada finalitzada la guerra, i que mai s’han tingut presents en cap acte per part del govern municipal.
EU i PSPV denuncien la falta de respecte de Rafael Soler a totes les víctimes i sobre tot a les seues famílies, ja que “vol continuar amb la pesada llosa que recau sobre la memòria dels poblatans torturats i morts pel franquisme”.
Els dos grups municipals denuncien l’actuació malintencionada i antidemocràtica de l’alcalde, Rafael Soler, qui sol apartar totes aquelles mocions que li resulten molestes i incòmodes, intentant així silenciar a l’oposició. Ambdós partits, EU i PSPV, qualifiquen este fet com a «un ús abusiu i discriminatori de la figura de l’alcalde».
Neus Garrigues Calatayud, portaveu del grup municipal socialista afirma que “ja ha arribat l’hora de homenatjar a estos poblatans, que donaren la seua vida per defendre la llibertat” i també que “estes persones formen part de la història del nostre poble, per molt que el Sr. Soler, en la seua actitud antidemocràtica, vullga que continuen en l’oblit”

HOMENATGE ALS POBLATANS VÍCTIMES DEL RÈGIM FRANQUISTA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al finalitzar la guerra, els republicans poblatans varen tenir que soterrar les seues il·lusions de construir un món més lliure. Amb un comunicat publicat primer a València i després a tots els pobles, s’animava a denunciar a qualsevol poblatà republicà “a fin de llevar a cabo en la debida forma el espíritu de justicia que anima a nuestro Caudillo”. El Govern Militar va ordenar a tots els “individuos del Ejercito Rojo” a que es presentaren al camp de concentració més pròxim, en el cas nostre, a Manuel.
Tots aquestos poblatans, varen tenir que passar un primer crivell de militars, veïns addictes al règim i familiars víctimes de la guerra. Es denominava comitè de recepció i eren els que decidien si els detenia o els deixava en llibertat. Altres poblatans varen ser enviats als consells de guerra i tots els que havien participat en comitès municipals i altres institucions republicanes patiren judicis sumaríssims, a Xàtiva i a Alzira.
El 4 d’agost de 1939 a Xàtiva, varen ser condemnats a pena de mort en un d’aquestos procediments sumaríssims, Valerio Montañés Ortiz (membre de la UGT) i Arcadio Tormo Sampascasio (també de la UGT).
A Alzira li se va imposar la pena de mort a Antonio García Vayà (afiliat a la JSU i membre del Comité Executiu Popular) a José Burguete Grimaltos, afilitat a les USU i membre del Comité Executiu Popular, i a Ricardo Sancho Pérez de la Casa del Poble i xòfer del Comité Executiu Popular. Altres com a Francisco Tormo Vidal, li se va imposar 30 anys de reclusió.
A València, li se va imposar 30 anys de reclusió a Jacinto Llario Mateu per adhesió a la rebel·lió.
Paterna es el segon lloc d’Espanya on més gent es va ser afusellada després de la guerra civil espanyola. Concretament, 2.238 persones varen ser executades en el mur de la vergonya, batejat popularment baix el nom del “Paredó d’Espanya”. Segons dades oficials, 11 poblatans van ser traslladats allí i afusellats en aquest paredó. Aquests poblatans tenen nom, cognoms i una història que no pot ser oblidada baix la llosa del silenci:

VALERIO MONTANER ORTIZ, de professió obrer, afusellat a Paterna el 8 de novembre de 1939 amb 34 anys.

NICASIO RIPOLL ORTOLÀ, de professió llaurador, afusellat a Paterna el 18 de gener de 1940 amb 33 anys.

BAUTISTA GOMAR BENAVENT, de professió llaurador, afusellat el 18 de gener de 1940 amb 42 anys.

SALVADOR RAMÓN BENAVENT, de professió jornaler, afusellat a Paterna el 18 de gener de 1940 amb 33 anys.

VICENTE VAYÁ NAVARRO, de professió llaurador, afusellat a Paterna l’1 de maig de 1940 amb 29 anys.

JOSÉ VIDAL TORMO, de professió jornaler i membre del Consell Municipal del Comitè Revolucionari, afusellat a Paterna el 14 de juny de 1940 amb 41 anys.

JOSÉ NAVARRO DASÍ, de professió llaurador, afusellat a Paterna el 29 d’agost de 1940 amb 25 anys.

ANTONIO GARCÍA VAYÀ, de professió jornaler, afusellat a Paterna el 14 de gener de 1941 amb 27 anys.

RICARDO SANCHO PEREZ, de professió xofer, afusellat a Paterna el 14 de gener de 1941 amb 32 anys.

JOSÉ BURGUETE GRIMALTOS, de professió carnisser, afusellat a Paterna el 14 de gener de 1941 amb 21 anys.

FRANCISCO CASTELLÓ GUILLEM, de professió jornaler, afusellat a Paterna el 16 de maig de 1941 amb 39 anys.

D’aquestos 11 poblatans afusellats, no tots varen ser dipositats a les foses comuns allí obertes, i el cos d’alguns d’ells fou traslladat a altres foses d’altres localitats i altres actualment encara estan en parador desconegut.

Altres víctimes de la repressió de Franco foren Francisco Casells Cardona, Cecilio Colomer Grau, Lorenzo Moreno Ruíz, Pascual Albuixech Such, Salvador Bataller Anduix, Julián Micó Martínez, José Carbonell Maset, Bautista Calatayud Roca, Miguel Albuixech Such, Bautista Albuixech Giménez, Vicente Ribera Llinares, Bautista Serena Sabater, Ricardo Calatayud Fayos, José Jover Ferrer, Miguel Rovira Ortolà, Agustín Serena Sabater, Blas Bravo Boscà, José Serra Perales, José Prats Llinares, Salvador Jover Llucian, Filiberto Congost Pla, Vicente Llinares Cucó, Eliseo Mira Cervera, Vicente Gascó García, Juan Bautista Cucó de la Concepción, Jose María Navarro Vayà, Rogelio Jover LLucián, Juan Fuster Tudela, Victor Aleixandre Giménez, Joaquin Prats Linares, David Milla Cerdán, José Fàbregues Pons, Jacinto Llario Mateu i Eleuterio Aleixandre Giménez. Molts d’ells foren empresonats en diversos camps de concentració com el de Porta Coeli, altres en presons com la de Xàtiva o Alberic.

Un altre poblatà, JULIO TOMÀS CODINA, va ser capturat pels nazis a França, on va haver de refugiar-se una vegada finalitzada la guerra espanyola. En mas dels nazis, va ser declarat apàtrida per Franco, repudiant-lo com a espanyol, fet que va deixar camí lliure a Hitler per a fer d’ell el que va voler. Després d’explotar-lo físicament a la cantera de Mauthausen, va ser traslladat a Gusen o va ser assassinat el 28 de novembre de 1941.

ACORDS

PRIMER.- Assignació d’un lloc, prèviament consensuat, al cementeri municipal de la Pobla Llarga per a la installació d’una placa commemorativa en homenatge als poblatans víctimes de la repressió franquista. En la placa figurarà el nom de tots els poblatans afusellats i dels que patiren la privació de llibertat anteriorment esmentats, i també un text que dirà algo com: PER A TOTS AQUELLS QUE TENIREN QUE EXILIAR-SE, PELS QUE FOREN EMPRESSONATS I PELS QUE DONAREN LA VIDA PER DEFENSAR LA LLIBERTAT I LA DEMOCRACIA.

SEGÓN.- Declarar el segon diumenge del mes d’abril de tots els anys “dia del record”, on es realitzarà un acte commemoratiu al cementiri municipal, al lloc on s’instalarà la placa, per a homenatjar a tots els poblatans que varen ser víctimes de la repressió franquista.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here