Ara fa poc més d’un any el meu amic i company a la Coalició Compromís per Alzira, Carles Aranda, renunciava al seu escó de Regidor, per donar-me la responsabilitat de representar els ciutadans què l’any 2011 decidiren votar-nos.
Com acabe de dir, una enorme responsabilitat i un repte: Carles havia estat durant nou anys l’únic Regidor del Bloc Nacionalista Valencià, sent ell sol la més ferma oposició què trobava el PP a les seues polítiques; doncs el PSOE, malgrat ocupar més escons, es trobava en un fort declivi en sumar la crisi local què patia des de l’escissió del PSI, al desgast què patia eixe partit a nivell general.
Aquesta vegada però, no em trobava sol. M’acompanyaven dos companys més al consistori, Diego Gómez i Adelaida Pau, doncs la Coalició Compromís havia aconseguit triplicar la representació del Bloc a les darreres eleccions municipals.
Fa uns dies, i en compliment dels acords de la Coalició, vaig dimitir per deixar pas al company Pep Carreres, i ara, després d’uns mesos intensos, m’agradaria fer una xicoteta reflexió i balanç.
En primer lloc, ja ho vaig manifestar en algun mitjà quan se’m va preguntar, no puc amagar la meua decepció. El “fair play” i les bones maneres del dia de la meua incorporació, s’acabaren al següent Plenari on, per a sorpresa meua, l’equip de govern negava la possibilitat de debatre una Moció què presentàrem sobre la imminent Vaga General. No és què discutirem i cadascú exposara les seues opinions, sinó què la Moció quedava exclosa de l’Ordre del dia, i també es votava en contra d’admetre-la per la via d’urgència.
A partir d’eixe dia, i Plenari rere Plenari, vaig anar comprovant com, efectivament, les Mocions què presentàvem ni tan sols eren incorporades als ordres del dia corresponents. Ja vaig redactar algun article parlant d’aquesta forma de silenciar l’oposició per part de l’Alcaldessa, responsable última de la redacció dels ordres del dia dels Plenaris. Fins i tot vaig avançar en algun dels articles el següent pas per tractar de callar l’oposició: la modificació del Reglament de funcionament dels Plens.
El què en el fons representa aquesta manera d’actuar, aquest menyspreu al treball dels grups de la oposició, què durant aquest any ens hem vist forçats a demanar dos Plenaris Extraordinaris per què pogueren ser tractades i debatudes les nostres Mocions, es la pròpia incapacitat per gestionar adequadament la nostra ciutat per part del Partit Popular.
En efecte, he de dir què m’he trobat amb un Ajuntament paralitzat, sense idees, incapaç de donar solució als problemes greus què pateixen els ciutadans,desbordat per la crisi i obsessionat només per quadrar els comptes sense dèficit.
Per a fer-ho no dubten en, debat rere debat, negar la major als grups de la oposició. Si denunciem què conveïns nostres estant perdent les seues cases, què xiquets arriben a les
escoles sense haver desdejunat a casa, què la desocupació a Alzira cada vegada és més alta, i ho fem per proposar un augment de les despeses socials, una ampliació del Pla de famílies, una major inversió en polítiques d’ocupació o un increment de la cobertura de beques de menjador; la reposta sempre (o quasi) és la mateixa: Alzira és una ciutat extraordinària, molt bonica, i nosaltres pintem un panorama negre i irreal. I per tant, som uns exagerats i no és necessari fer res al respecte.
Això sí, procuren també què cap d’aquests temes siga objecte de debat als Plenaris silenciant l’oposició i modificant a conveniència els reglaments. Amb excuses peregrines com què les mocions què presentem son genèriques, i no responen a la realitat ni als interessos de la ciutadania. Què nosaltres som “diputats frustrats”. El ben cert és què el propi Partit popular ho fa això, i les seues Mocions Genèriques sí arriben, una vegada i un altra, als Plenaris, i què la única persona dels vint-i-un regidors i regidores què composem la corporació, què va veure frustrades les seues esperances de ser Diputada va ser ella mateixa. Ves per on.
Compromís ha tractat sempre de ser una oposició responsable. Ahí estan les videoactes dels plenaris per què tothom què ho desitge puga comprovar les innumerables ofertes de consens què des dels nostres escons hem oferit a l’equip de govern. Nosaltres aspirem, en un futur no tan llunyà, a governar la nostra ciutat. Tenim programa, idees, i un projecte de ciutat què ens agradaria dur a terme. Supose què governar és la principal aspiració de qualsevol partit què és presenta a l’ajuntament.
Des d’aquest punt de vista, sempre hem tractat de fer veure a l’equip de govern la nostra predisposició a consensuar decisions importants i què, sobretot, ultrapassen el marc d’una legislatura.
En tots aquests casos, la resposta sempre ha estat negativa. I francament, no soc capaç d’entendre per què la ubicació de la Central de la Policia no pot ser tractada i discutida ni tan sols amb els futurs usuaris, els propis policies, que manifesten dubtes sobre la idoneïtat de l’emplaçament escollit. O la decisió sobre la ubicació de l’OAC, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, què va a obligar al trasllat de la CFPA Enric Valor. Què costa dialogar i buscar consensos en aquests temes? A cas només hi ha una única solució possible, o idònia, i tots estem equivocats menys el PP? Per què eixe empecinament en l’errada, en la imposició i en la falta de diàleg?
No soc capaç d’entendre-ho. Per sobre de les diferències ideològiques, en teoria, tots els Regidors volem el millor per al nostre poble i el millor pels nostres conciutadans. No hauria de ser difícil doncs, posar-nos d’acord amb algunes coses.
Me’n vaig amb la sensació de què Alzira necessita, urgentment, un canvi de govern. Un Ajuntament què pressuposta any rere any uns diners per renovar la uniformitat de la Policia Local, i què a cada reunió amb els representants de la policia els posa una excusa per no vestir-los, i és només un dels molts exemples d’incapacitat; es un Ajuntament esgotat.
Tant de bo siga, d’ací un any, Compromís l’alternativa.
Paco Gimeno
Exregidor de Compromís per Alzira
