Xúquer Viu al.lega que els cabals ecològics són «els grans sacrificats» del Pla Hidrològic

0
363
Xúquer Viu ha presentat hui les al.legacions a Alzira

 El passat 7 d’agost el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va obrir el període de consulta pública de 6 mesos l’esborrany de Pla Hidrològic de Conca de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.

Aquesta proposta de Pla no inclou les mesures necessàries per resoldre la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les masses d’aigua de la conca del Xúquer i consolida el repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents que ja es va fer al Pla de Conca de 1998. Per aquestes raons aquest esborrany de Pla incompleix la Directiva Marc de l’Aigua, ja que no avança en l’assoliment del bon estat ecològic dels rius, aqüífers i zones humides, ni en promoure l’ús sostenible a llarg termini de l’aigua.

L’esborrany publicat obri la porta a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs o Antella. El canvi terminològic de “recursos sobrants”, que apareixia en l’anterior Pla, per “recursos excedents”, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d’aigua emmagatzemada als embassaments. La definició de què són “excedents” es difereix a unes normes d’explotació que s’elaboraran posteriorment a l’aprovació del Pla, sense garanties de transparència i participació.

La sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental és la causa de la pèrdua de cabals base que ha patit el Xúquer al seu pas per Albacete durant dels darreres dècades. L’esborrany de Pla permet que aquesta situació continue com fins ara. Front els 240 hm3/any de recursos renovables en règim natural, el Pla autoritza que s’extraguen fins 320 hm3/any –igual que en el Pla de 1998-, incrementant el deteriorament de l’aqüífer i la seua desconnexió del riu; i per tant, el deteriorament del riu, ullals i fonts que s’alimentaven d’aigües subterrànies. A més a més, es manté l’assignació de fins 80 hm3/any d’aigües superficials del Xúquer per substitució de bombejos, el que suposa una detracció immediata de cabals del riu. Així, es manté l’assignació de 400 hm3/any que s’havia aprovat a l’any 1998, i que amb els recursos existents, és molt més insostenible.

 

Els cabals ecològics són els grans sacrificats d’aquest Pla, d’exigus o inexistents. Així, el Xúquer difícilment botarà l’Assut de la Marquesa (a 4 km de la desembocadura) amb un cabal mínim equivalent a l’1% del seu cabal mitjà. La resta de cabals mínims establerts aigües amunt són, en general, molt inferiors als cabals mínims absoluts dels rius en règim natural, com succeeix a Antella, on el cabal ecològic proposat és de 1’8 m3/segon o a l’Assut de Cullera, on es proposa un mínim de 1’5 hm3/any. El cabal ecològic mínim assignat a l’Albufera, de 167 hm3/any –sense garantir la qualitat de l’aigua assignada-, està molt per sota de les necessitats mínimes del llac per a la seua recuperació, segons estudis científics i documents oficials, situades en al menys 250 hm3/any d’aigua de bona qualitat i sense fòsfor.

Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis amb usuaris de menor prioritat i clarament discriminats respecte a la resta d’abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta pretesa “solució” discrimina clarament a la Ribera respecte als altres abastiments, que no tenen aquesta dependència. Altres 21’5 hm3/any queden com a reserva, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos, el que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que real. A més a més, el Pla no aborda cap mesura per avançar en la solució definitiva i real pels abastiments de la Ribera: la recuperació dels aqüífers contaminats. El Pla sols contempla de manera molt limitada el problema de l’excés de nitrats però no l’actual contaminació per pesticides. La recuperació d’aquests aqüífers i el seu bon estat s’ajorna en el cas de l’aqüífer de la Serra de les Agulles al 2027 i el de la Plana Sud de València es renuncia a la seua recuperació, ni tan sols a l’any 2027.

 

Tot això ens porta a la conclusió que aquest esborrany de Pla continua incrementant les pressions provocades pels usuaris privatius i econòmics, en detriment dels usos comuns (banyar-se, usos recreatius in situ, pescar, etc.) i de la recuperació ambiental dels rius, aqüífers i zones humides. Per tant, els sotasignants demanem una modificació substancial de l’actual esborrany de manera que done compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, i que contemple, entre d’altres, el següent:

– El Pla del Xúquer ha de tancar la possibilitat de noves presses d’aigua a la conca del Xúquer per a transvasaments.

– És imprescindible una disminució substancial de les extraccions de l’aqüífer de la Manxa Oriental, per sota els 240 hm3/any –recurs renovable en règim natural al que s’ha de restar l’aportació de cabal base d’aquest aqüífer al Xúquer a Albacete. Aquesta disminució no s’ha de compensar amb aigües superficials, ja que aquesta detracció acabaria reduint de manera immediata els cabals del riu.

– Els cabals ecològics mínims del rius i de l’Albufera han d’incrementar-se significativament i han d’establir-se la resta de components del règim ecològic de cabals d’acord amb la legislació vigent. La implementació dels règims de cabals ecològics com a restriccions de caràcter general a l’explotació dels rius pels usuaris privatius ha de ser immediata, des de l’entrada en vigor d’aquest nou Pla.

– L’assignació d’aigua superficial del Xúquer per als abastiments de la Ribera ha de tindre la mateixa consideració que l’assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València i la seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a permutes amb altres usuaris oneroses pels abastiments afectats. Es tracta de articular una concessió fins els 31 hm3/any, capacitat de tractament de la potabilitzadora en construcció. Al mateix temps, s’han d’incloure amb la màxima prioritat totes les mesures necessàries per recuperar els aqüífers contaminats el més aviat possible, ja que és la garantia de llarg termini de disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat pels abastiments de la Ribera.

– Les assignacions i reserves establides en el Pla han d’ajustar-se a la disponibilitat real de recursos, una vegada descomptats els cabals ecològics. També s’hauria de tenir en compte el impacte del canvi climàtic, que segons els estudis existents, provocarà una reducció important dels recursos hídrics disponibles en les properes dècades.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here