Al Xúquer no li sobra aigua / Opinió: Leonardo Giménez

0
391

Fa uns quants dies els mitjans de comunicació comarcals es feien ressò de la visita del director general del Aigua a Sellent, i d’unes declaracions seues que crec que sembren un poc d’inquietud pel tema d’una nova presa d’aigua del Xúquer amb destinació a les comarques de la província d’Alacant.

A banda del motiu que el dugué al poble riberenc, el càrrec autonòmic donà a entendre que hi ha la possibilitat real que es reemprenga l’antic projecte de transvasament del Xúquer al Vinalopó des de Cortés de Pallàs o des d’Antella, cosa que ja sabem de de fa uns quants mesos i que ja provocà contundents reaccions en contra, des d’esta comarca de la Ribera. Ja n’hi ha, com tots sabem, transvasament del Xúquer al Vinalopó des de l’Assut de la Marquesa, de Cullera, però es veu que a determinats sectors de la província d’Alacant no els fa el paper que voldrien i en demanen un altre amb aigua més “neta i segura”, i llevar-li-la a la Ribera, a nosaltres, és clar. I com si d’una peça de roba o d’un adorn es tractara sembla que volen un canal d’aigua per a l’estiu i un altre per a l’hivern. De llevar i posar (de “quitaypón”). L’aigua és un bé de tots, però en primer lloc els beneficiaris d’un riu són els que viuen prop del riu, i si en sobra i a altres se’n falta, entra la solidaritat, la necessitat i altres conceptes equilibradors. I això s’ha fet històricament, en el cas del Xúquer, que rega part de l’horta de València, subministra aigua a la capital per mitjà del canal Xúquer-Túria i des de fa poc també al Vinalopó a través de l’esmentat transvasament. Tot això a banda de l’aigua que se li lleva en la Manxa per a cultius tan poc rendibles (amb subvenció inclosa) econòmicament i socialment com el de la dacsa.
En els últims anys del segle passat i principis d’este hi havia el projecte referit del transvasament des de Cortes de Pallás o des d’Antella, cosa que provocà molta oposisió de les comunitats de regants de les sis séquies de la Ribera (i al cap d’estes, la Séquia Reial), de sindicats agraris, de partits i de molts ajuntaments. Jo com a alcalde d’Antella aleshores, vaig proposar mocions en contra d’eixos projectes, que van tindre el suport del grup Popular antellenc, a més del socialista, òbviament. Y també, com molts altres, li vaig dedicar a este tema articles publicats en la premsa, en un intent de contribuir a parar el que ens pareixia una injustícia, que era deixar el riu mig sec, o a mig cabal, des de Cortes o des d’Antella. I alhora proposàvem que el tranvasament es fera de les aigues sobrants, de de Cullera, com finalment s’ha fet.
L’arribada del PSOE al Govern, encapçalat per Zapatero, i Cristina Narbona de ministra de Medi Ambient, canvia el marc d’interlocució, encara que no automàticament, i el paper dels diputats Francesc Signes, Toni Lozano, Toni Such, Emili Gregori i molts altres foren determinants en el canví d’ubicació del transvasament, dels referits pobles interiors, a Cullera. Com altament determinant va ser la ferma posició i pressió exercida sense descans per Xúquer Viu, en el mateix sentit, que arribà a ser aliat imprescindible de la ministra Narbona, inclús per a véncer resistències d’algun sector propi i de “foc amic”.
Motius d’eixa oposició al transvasament des de Cortes o des d’Antella? Els mateixos que ara, amb l’avantatge que ara ja n’hi ha, de canal transvasador: Al Xúquer no li sobra aigua, i la que arriba a l’assut de la Marquesa ja va o pot anar al Vinalopó. El nostre riu no pot, per cabal i per necessitats de la seua zona d’infuència, a més de proveir d’aigua a València, a part de l’Horta, i al Vinalopó, dedicar-ne més de les “sobrants”, i més a Alacant i tallar part del seu cabal a molts quilòmetres de la desembocadura.

El riu necessita tindre permanentment un cabal ecològic, perquè és necessari mediambientalment, i no s’ha de consentir que es convertisca en un barranc o una rambla sense aigua, com ja passa amb els rius de la província d’Alacant, per culpa d’unes polítiques urbanístiques insostenibles, des de fa més de 40 anys. Part de la seua aigua bona, en la zona de Villena, per exemple, es gasta per a vendre-la per a usos que no són de boca ni agrícoles. I no s’ha de vestir un sant, que l’han fet nuet alguns, i desvestir-ne un altre.
Però ara es torna a la càrrega, i la Ribera en pes ha de mostrar l’oposició a la represa de l’antic projecte, de manera unida, i desfer-se de prejudicis polítics o partidistes. En eixe sentit cal valorar molt positivament la posició de l’Ajuntament d’Alzira, i particularment la contundència que sobre el particular es va expressar, ja fa alguns mesos, el regidor d’Agricultura Enrique Montalvá, recolzat tot seguit per l’alcaldessa Elena Bastidas. I la posició inequívoca d’oposició a la possiblitat del projecte de nou transvasament dels tots els grups que conformen el Ple de la corporació alzirenya, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida. Que l’Ajuntament d’Alzira, consensuadament i de manera unida, s’opose a un repetitiu canal de conducció del Xúquer al Vinalopó és quasi garantia d’èxit en eixa empresa, pel pes que la capital de la comarca pot exercir sobre el particular. En política democràtica, la disciplina de partit és necessària per a refermar idearis i canalitzar i cohesionar projectes, però també és molt sa, detergent i profilàctic anteposar alguna vegada interessos que afecten la consciència, la terreta, la identitat, etc. I la defensa del nostre riu és també tot això, mane qui mane a València, a Madrid o a Pernanbuc.
Leonardo Giménez.
Exalcalde d’Antella. PSPV-PSOE. Afiliat a Xúquer Viu

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here