Al 2014, seguirem resistint? / Opinió: Diego Gómez

0
403
Diego Gómez el passat 30 de desembre

Són les 10 del matí del darrer dia d’aquest pudent any 2013. A l’entrada al supermercat una dona ix perseguida per l’encarregat de la botiga després d’amagar al seu cabàs un producte furtat. La gent muda no sap com reaccionar. És cert que sempre han passat aquestes coses, però de nou al meu pensament aquesta situació de precarietat que ens rodeja, aquesta manca de reacció social davant el que tenim diàriament al nostres nassos i que ens ofega i ens deixa muts. Reflexions que comparteix al bar amb Fran a l’hora de prendre un tallat i fullejar el diari abans de tornar a casa i felicitar l’entrada del nou any al meu veïnat.
Els pastissets de moniato de la meua veïna Rosa són espectaculars. Com tots els nadals ens regala uns quants. Són pastissets senzills, petits i farcits del sabor de l’estima. Representen el detall de l’agraïment i el desig de felicitat. Conec a José i Rosa de fa més de trenta anys i sempre han tingut la delicadesa i la honestedat de les persones solidàries i lluitadores pel futur de la seua família i del seu poble. Però les coses de fa ja un parell d’anys, no funcionen a sa casa. El treball no arriba i amb menys de mil euros al mes fan miracles per tirar endavant la seua família. Després de la meua visita a sa casa per desitjar salut i treball per al nou any, l’única paraula que vull enganxar al 2014 és la de lluitar.
Perquè al 2014 no hem de deixar de lluitar contra la immoralitat que suposen les afirmacions de l’eixida oficial de la crisis i de la recessió, dels brots verds o del creixement del consum entre d’altres. Afirmacions que molts valencians i valencianes com José i Rosa no entenen. Paraules que no tenen a veure amb el percentatge de pobres, el creixent ús dels menjadors socials, els desnonaments o els innumerables cartells de es ven o es lloga en les botigues i comerços de la nostra ciutat.
La pregunta que toca ara és si al 2014, hem de seguir resistint o per fi caldrà eixir al carrer i lluitar contra la injustícia que pateix la ciutadania escandalitzada pels tractes de favor i privilegis d’uns quants que menteixen, enganyen i es mofen dels sentiments de les persones normals com José i Rosa? Perquè el poble a hores d’ara ja no confia en les paraules buides i en les magarrufes dels que han devastat la credibilitat pública dels elegits i elegides a les urnes. Caldrà lluitar contra les corrupteles i la ganduleria dels polítics lladres, insensibles i prepotents.
Al 2014 hem de lluitar contra eixes lleis antidemocràtiques, de caire feixista i retrogrades. Hem de lluitar per tirar de la vida pública aquesta casta casposa i per recuperar la nostra consciència social i la nostra dignitat. La dignitat de persones com Rosa i José, treballadors i treballadores decents, ciutadans que estimen el seu barri i el seu poble i que reconeixen els seus drets i els drets dels altres.
Cal que en lloc de resistir, lluitem contra les retallades, contra els comiats i contra la desintegració de l’estat de benestar. Però també hem de lluitar contra l’oblit imposat i la incultura d’aquells que es diuen valencians i tanquen RTVV o no parlen en la nostra llengua. Hem de lluitar al 2014 per defensar l’escola en valencià, l’escola dels fills i filles de milers i milers de valencians i valencianes que no volen perdre la seua identitat.
Passen ja els primers dies de l’any. No podem esperar. Agafem forces i comencem a caminar i a lluitar. Tenim ambicions personals, però també hem de tenir ambicions col·lectives, pors, esperances i possibilitats. Tot pot ser, si sabem caminar junts en aquesta nit. Ja hi ha gent com Rosa i José que s’han donat compte i volem deixar de resistir i començar a lluitar. Des de Compromís estem i estarem sempre al seu i al vostre costat. Bon any el 2014 per a deixar de resistir i començar a lluitar.

Diego Gómez (portaveu Compromís per Alzira)

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here