Nadal: el árbol i papa Noel / Opinió: Víctor Pastor

0
1046

 Els hipsters valencians seran els qui recuperen la cultura popular o no seran.

 Farà ara una o dues setmanes a la Facultat vam mantindre un debat prou interessant i del tot inesperat –els debats interessants solen ser improvisats- sobre la festivitat del Nadal i, dies després, repassant-m’ho crec que hi vaig extraure alguna conclusió, polèmica o no, entretinguda o avorrida, al respecte.

D’entrada crec que tots o gairebé tots –sempre hi ha qui s’absté- podem estar d’acord amb un principi general: hem arribat on hem arribat per la cultura de masses, o més bruscament encara: els valencians per no ser menys moderns que els yankee’s mundials (EEUU) i els yankee’s peninsulars (ESP), ens revestírem la identitat pròpia d’un tel o pseudo-identitat col·lectiva –cert: paradoxal- per tal de sentir-nos a gust amb el que ens rodejava. Això és un fet, vulguem o no; una altra cosa seria poder-hi identificar o no les diverses capes d’identitat que ens hem vestit, i, en efecte, en aquest estadi ja hi hauria divergències.

Anem, doncs, al rovell de l’ou: ¿Per què ens revestirem la identitat quan vingué Nadal? S’ha dit i s’ha repetit insaciablement, tot apunta a la cultura de masses, generalment mitjans de comunicació i multinacionals vàries. Ara bé, aquests serien els promotors, però no hem d’oblidar que tot depén damunt de quina identitat vessen els seus productes: si bombardegen els seus productes sobre “una amable, una trista i una petita pàtria” en efecte, amablement, molt amablement, accedirem als productes, ens engrandirem i aparcarem la tristesa a un costat.

Amb tot, crec que encara estem a temps d’eradicar la cultura de masses que ens han perbocat i de retruc depurar la llengua tal i com apunta el company Joan Castellano a Núvol. Encara estem a temps i la clau jau davall el títol d’aquest article, en efecte: la solució la tenen els hispters valencians és a dir, tot i que amb una definició precària: les gents de sensibilitats diverses que segueixen un estil de vida alternatiu relatius per exemple al cinema o música independent. Pose èmfasi en els hipsters, com veieu, pel seu contingut alternatiu i perquè encara conservem la particularitat de posseir una rica cultura popular.

Això sí, per a tal efecte necessitem alliberar-nos de prejudicis, i crec que a hores d’ara el major prejudici que tenim és la religiositat. Molta gent –m’incloc- ha tendit a rebutjar el que pertanyia a la pròpia identitat arran de la connotació religiosa que podia tenir-hi; ens hem equivocat, hem rebutjat la particularitat i ens hem abocat als tarquims de la globalitat sense adonar-nos què deixàvem enrere: quasi ens hem oblidat la cultura popular que els valencians hem teixit al llarg i ample de les èpoques. En gran part religiosa? Sí, és cert, però religiosa o no, no pot deixar de ser patrimoni dels valencians creients o ateus. Només així viurem la particularitat a la nostra manera: desacomplexats. Que no vos duguen carbó: «Senyor rei jo estic ací/ porte’m coses per a mi/ jo li portaré garrofes/ per al seu rossí/ Ti-ro-ri ti-ro-ri/ si s’enganya per a mi.»

Víctor Pastor Banyuls

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here